Arxiu d'etiquetes: Nadia Ghulam

– Voltar per la Literatura – EL SECRET DEL MEU TURBANT de Nadia Ghulam i Agnès Rotger (🐌🐌🐌)

En aquest llibre Nadia Ghulam ens explica la història de la seva vida, marcada per la guerra civil. Ella és afganesa i quan tenia vuit anys una bomba va caure a casa seva. Va patir greus ferides que la van mantenir uns mesos en coma i més de dos anys immobilitzada en un llit d’hospital.

“La meva mare confiava en mi, sempre ho ha fet. Sempre m’explica que l’esclat de la bomba em va causar una ferida al cap tan grossa que em sortia una part del cervell. Va ser el meu pare qui em va rescatar de les runes i em va portar a l’hospital tancant la ferida amb la seva pròpia mà. Cap metge no creia que pogués sobreviure, però la meva mare estava convençuda que ho aconseguiria, i així va ser. Posteriorment, quan vaig despertar del coma, els metges van assegurar que, per les seqüeles de l’accident, tindria problemes mentals i acabaria boja. La meva mare, una vegada més, va saber que no seria així”.

El Secret del meu turbantVa ser durant els dos anys que va estar hospitalitzada quan es va instaurar el règim talibà. A deu anys es va vestir de noi per poder treballar, ja que els talibans no els ho permetien a les dones. Va comprar roba d’home i va suplantar el seu germà, assassinat durant la guerra civil. Així, durant deu anys va treballar amb la identitat falsa per poder mantenir la seva mare, el seu pare malalt i les seves germanes petites.

Haver-me de quedar tancada a casa sense poder sortir a treballar i ajudar la meva família pel simple fet de ser una noia, també era una condemna a mort

Nadia Ghulam nascuda a Kabul, el 4 de juny del 1985 viu a Badalona amb una família catalana que la va acollir fa 10 anys.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – CONTES QUE EM VAN CURAR de Nadia Ghulam i Joan Soler i Amigó (🐌🐌🐌)

El dia que vam anar al TNC a veure NADIA, vaig comprar a la sortida els dos llibres escrits per ella en col·laboració: “Contes que em van curar” i “El secret del meu turbant”. Ara acabo de llegir el llibre de contes que, segons ella ens diu, li explicava la seva mare a l’Afganistan i que la van ajudar a curar-se i sobreviure.

Contes que em van curar

 Nadia es recuperava de les greus ferides que va patir a conseqüència d’un bombardeig que la van tenir durant sis mesos en coma, dos anys a l’hospital i patir 14 operacions, tenia 8 anys …. En aquell hospital de Kabul, Nadia Ghulam escoltava atentament els contes que la seva mare li murmurava a cau d’orella.

Ella no sabia llegir i tampoc no tenia cap possibilitat d’anar a l’escola i aquests contes van ser la seva única formació i la van ajudar a tirar endavant i a superar la seva dura i complicada vida.

Un cop a casa nostra, a Badalona, va decidir escriure aquests relats orals tradicionals per evitar que es perdessin. Cadascun dels 29 relats inclosos en el llibre, estan precedits d’una petita reflexió de Ghulam, que explica el context en el qual li van ser narrats i els pensaments que acudeixen a la seva memòria en recordar-los. I ho ha fet amb l’ajuda de Joan Soler i Amigó, pedagog i oncle adoptiu seu. Tots els contes tenen un punt de crueltat perquè segons la mateixa Nadia ens diu, la vida humana és cruel. I de fet confessa que han infantilitzat una mica alguns dels contes recollits al llibre. “No sabem fins a quin punt pot arribar l’ésser humà a fer-se mal amb un altre ésser humà”.

Continua llegint

– Teatre – NADIA (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers – 04/02/2016

Nadia Ghulam nascuda a Kabul, el 4 de juny del 1985 viu a Badalona amb una família catalana que la va acollir fa 10 anys. Havia aterrat a Barcelona per sotmetre’s a diverses operacions per reconstruir-li la cara, gràcies a l’acció de dues ONG i la família d’acollida.

El 2010 va publicar el llibre El secret del meu turbant, que signava juntament amb Agnès Rotger i que va rebre el premi Prudenci Bertrana, llibre que per cert, vam aprofitar per comprar.

Nadia - TNC 1

El 2011 va protagonitzar un documental, Tornar a Nadia, i finalment el 2014 va pujar als escenaris per explicar en primera persona la seva història a NADIA. Aquell espectacle, que es va estrenar al festival Grec, arriba ara a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya en vuit funcions i nosaltres vam tenir ahir el privilegi de veure’l.

Aquest documental escènic ha estat dirigit per Carles Fernández Giua que també intervé amb Eugenio Szwarcer i la mateixa Nadia.

La vida de la Nadia és un exemple de superació, quan tenia vuit anys una bomba cau a casa seva, a Kabul, i li provoca greus cremades a tot el cos i ferides a la cara que la deixen sis mesos en coma, dos anys a l’hospital i 14 intervencions quirúrgiques. El seu germà Zelmai desapareix i el seu pare es trastoca. En aquest temps, estirada al llit de l’hospital, decideix que en sortir es farà passar per home per poder treballar i d’aquesta forma poder alimentar la mare i les dues germanes.

Continua llegint