Arxiu d'etiquetes: Nacho Vera

– 226 – Teatre Musical – FLASH DANCE, El Musical (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tivoli – 2019.03.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 167)

FLASH DANCE, El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 167)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres 20 vam anar al Teatre Tívoli a veure “FLASHDANCE, el musical“, que ens havien presentat en roda de premsa el passat dia 1 de març.

Es tracta de la primera vegada que aquesta obra arriba a Espanya de la mà de la companyia anglesa de musicals Sellador Worldwide. Aquesta companyia va ser creada en 2009, per David Hutchinson i Phillip Rowntree, inicialment amb el nom de Sell a Door Theatre Company i centrada en la producció de shows nocturns al Regne Unit.  Va evolucionar ràpidament produint en 2017 més de 9 espectacles musicals amb representacions en 8 països. “FLASHDANCE, el musical” és la primera producció de Sellador Spain, la divisió espanyola de la companyia.

Flashdance es basa en la pel·lícula d’Adrian Lyne, del mateix títol, estrenada en 1983 amb guió de Tom Hedley i Joe Eszterhas. Un al·legat a la superació personal, al poder d’aferrar-se als somnis i per sobre de tot, a la fe sense límits en el que cadascú és capaç de fer per un mateix.

L’equip creatiu de la proposta està liderat per JC Storm, productor i director, amb Guillermo González com a director musical i Vicky Gómez com a coreògrafa.

L’equip artístic està format per 25 artistes, actors, cantants, ballarins i músics, amb música i veus en directe. Totes les cançons han estat traduïdes al castellà tret de les tres més conegudes que s’interpreten en angles, “What a feeling“, la cançó guanyadora d’un Oscar el 1983, “Maniac” i “I love Rock and Roll“.

FLASHDANCE el Musical, explica la història d’Alex Owens (Chanel Terrero), una noia de 18 anys, soldadora de dia i ballarina de nit, que somia en anar a la prestigiosa Shipley Dance Academy i convertir-se en una ballarina professional.

Continua llegint

– Teatre – EL PÚBLICO (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 18/12/2015

Ningú no ens havia dit que fos un text fàcil, però tampoc anàvem preparats per a la complexitat que ens vam trobar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espai escènic de Max Glaenzel és realment espectacular; la sala gran s’ha convertit en el cap de Federico García Lorca i nosaltres hi entrem dins d’ell. Una enorme cortina de serrell platejada rodeja tota la sala i el fons de l’escenari, personatges amb la cara tapada ens mostren imatges i frases del poeta i un grup de música interpreta cançons de jazz.

El Público, escrita a Cuba l’any 1930 no va ser estrenada fins a 56 anys més tard, ens parla de teatre i de desig reprimit mitjançant un joc de mascares on conviuen realitat i ficció perseguint l’autenticitat, l’honestedat i la llibertat.

EL PUBLICO-1

Es tracta d’una mena de barreja de pensaments i sentiments de Federico García Lorca, en el que ell vol fer pales la seva homosexualitat i a la vegada vol indicar-nos el camí per poder transformar el teatre que ell considera massa aburgesat en aquella època, en un Teatre més contemporani, on a vegades la racionalitat i el realisme no és el més important i si en canvi, les imatges simbòliques que sorprenguin l’espectador a cada instant, recolzades amb bons textos que encara que també ens parlin d’amor, ho facin amb nou llenguatge.

Continua llegint