Arxiu d'etiquetes: Mònica Bofill

– 194 – Teatre – INCÒGNIT (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2019.02.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 143)

INCÒGNIT (temp. 18/19 – espectacle nº 143)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A l’Espai Lliure del Teatre Lliure es va estrenar dimecres la peça INCÒGNIT del dramaturg britànic Nick Payne (1984), una peça estrenada l’abril de 2014 al Live Theatre de Newcastle i que es va poder veure a la Sala Beckett en 2017.

Una proposta que parla del cervell, la millor “màquina de generar històries”. Una indagació triple a partir de la intel·ligència, la memòria i la ment. Dos dels relats estan basats en fets reals i el tercer, fictici, farà de nexe d’unió.

Tres relats al llarg de 60 anys, amb tres cervells protagonistes. Dinou personatges en mans de quatre actors. Un nexe comú uneix les tres històries: la recerca de la identitat.

Dirigida per Mónica Bofill que també n’ha fet la traducció i interpretada pels intèrprets de la companyia La InCògnita, creada per tirar endavant el projecte, Paula Blanco, Oriol Guinart, Jordi Llordella i Victòria Pagès.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

La primera història és real, situada a Princeton (Nova Jersey) centrada en la vida de Thomas Stoltz Harveyel (Oriol Guinart) un patòleg que l’any 1955 va fer l’autòpsia a l’Albert Einstein, i va robar el cervell i els ulls del difunt convençut que aquests contenien alguna pista que justifiques la seva saviesa. Un home que va passar 40 anys de la seva vida estudiant-lo sense aconseguir res ni tenir el suport del món científic. Avui encara hi ha trossos del cervell de Enstein repartits pel món.

La segona història real, situada a Bath (Anglaterra) l’any 1953, està basada en Henry Molain (magnífic Jordi Llordella), un pacient que havia estat atropellat quan anava en bicicleta i va patir atacs epilèptics a partir d’aquell accident. El metge que el portava va decidir operar-lo traient-li la part del cervell que li provocava els atacs. L’epilèpsia es va solucionar, però ell va quedar incapaç de recordar res més enllà d’un minut, una persona que comença de zero cada 30 segons i que va viure fins als 80 anys en una residència. Es va convertir, per als científics, en el cas H.M. i va morir d’una malaltia pulmonar.

Continua llegint →

– Teatre – TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (🐌🐌🐌) – Parking Shakespeare – Parc Estació del Nord – 2018.08.02 (temp. 17/18 – espect. nº 374)

Deixa un comentari

TOT VA BÉ SI ACABA BÉ (temp. 17/18 – espectacle nº 374)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous 2 d’agost, amb una calor difícilment suportable, havíem d’acomplir amb la tradició estiuenca d’anar a veure “als de Parking Shakespeare” al Parc de l’Estació del Nord. Enguany, i tal com ens van explicar a la roda de premsa, representen la 10a i última de les comèdies de William Shakespeare TOT VA BÉ SI ACABA BÉ.

Tot va bé si acaba bé o A bon fi, tot li és camí (All’s Well That Ends Well), segurament escrita el 1604, va ser publicada el 1623. El muntatge està codirigit per Mònica Bofill i Judith Pujol i compta amb la participació de tots els membres de la companyia Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal i Ricard Sadurní.

Un text, traduït per Salvador Oliva, que es considera “menor” dins de l’obra del dramaturg bard, i per això la companyia, que amb els anys, ha esgotat el repertori de comèdies de Shakespeare, va decidir crear una dramatúrgia paral·lela, que a manera de meta-teatre, dialoga amb l’obra original i exposa al públic els entrellats de la mateixa companyia.

Continua llegint →

– Teatre – SIMONE (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.01.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 177)

Deixa un comentari

SIMONE (temp. 17/18 – espectacle nº 177)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte teníem previst anar a la sessió “golfa”, a la Sala Muntaner i vam decidir fer “doblet” anant primer a veure SIMONE l’obra de Daniela Feixas dirigida per Ramon Simó i que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts.

El nou espectacle de la companyia Q-ars Teatre (l’Anna Güell n’és cofundadora amb Mercè Anglès) reivindica la igualtat de gènere amb tres personatges interpretats per les actrius Tilda Espluga, Anna Güell i la mateixa Daniela Feixas.

En paraules de la seva autora “l’obra és una reflexió sobre el fet que ser dona és una construcció social, tot i ser també una realitat biològica de la que encara en som esclaus.”

This slideshow requires JavaScript.

En escriure la proposta intentava fer-ho amb un cert compromís, però no volia, en cap cas, que la proposta es convertís en un drama i per això ho ha fet en clau de comèdia, de manera superficial i divertida, malgrat que darrere de tot amaga diferents capes de crítica social.

El ministre de justícia Simó (magnífica interpretació de Tilda Espluga) ha desaparegut el dia que el Parlament ha d’aprovar una sèrie de lleis, promogudes per ell, que perjudiquen obertament la llibertat de les dones.

Però de fet, Simó està amagat, un fet inexplicable ha fet que no s’atreveixi a assistir a la sessió davant dels diputats, de la nit al dia el seu cos d’home s’ha transformat en un cos de dona. La seva nova realitat física el converteix en una amenaça real pels interessos del seu partit ultra conservador.

Continua llegint →

– Teatre – ALPENSTOCK (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 140)

Deixa un comentari

ALPENSTOCK (temp. 17/18 – espectacle nº 140)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest muntatge de la companyia Obskené obre al Tantarantana la quarta edició d’El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte impulsat pel teatre barceloní des del 2014 per donar suport a col·lectius teatrals actius i emergents, que treballen de forma independent i autogestionada.

I tal com ens van comentar a la roda de premsa, amb aquesta obra s’inicien les celebracions commemoratives del 25è aniversari del Teatre Tantarantana.

La companyia Obskené va néixer a mitjans de 2008 amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors. D’aquesta companyia hem vist tres produccions, “FUENTEOVEJUNA”, “MANIFESTA” i “DE CARENES AL CEL” i amb aquest muntatge ha optat per una comèdia.

This slideshow requires JavaScript.

ALPEN-STOCK és un text d’un autor contemporani francès, Remi de Vós traduït per Mònica Bofill i Ramon Minoves i adaptat per la mateixa Mònica i Ricard Soler, que és qui la dirigeix.

Continua llegint →

– Teatre (227) – BARBES DE BALENA (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 30.03.2017

2 respostes

BARBES DE BALENA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

La setmana passada va ser una mica complicada per poder assistir al Teatre amb l’Imma, com de fet estem acostumats sempre a fer-ho; ella estava vivint la seva darrera setmana de feina, prèvia a la seva prejubilació; setmana d’acomiadaments dels companys de feina i amb alguns sopars. Estic convençut que aquesta proposta de BARBES DE BALENA li hauria agradat molt especialment, perquè tracta d’una manera molt peculiar i divertida, dels entrebancs que ha patit la dona a la nostra societat i en molts aspectes d’una lluita social semblant a la que ella ha hagut d’enfrontar-se durant 45 anys de professió, en l’empresa privada.

Un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

L’Imma, salvant les distàncies, va ser una de les primeres dones d’estudiar a la Universitat d’Econòmiques, als anys 70 del segle passat, l’especialitat d’actuari, fent la carrera tota sola rodejada dels seus companys, tots ells homes. Ella ha patit també durant la major part de la seva vida professional, les “cotilles” que la societat ha implementat perquè la dona no pugui arribar amb facilitat als càrrecs més alts de la direcció en les empreses; malgrat tot, no es pot queixar del que ha aconseguit i del lloc on ha arribat professionalment.

Una proposta que és una mena de còctel, que barreja el Teatre, amb la música i cançons en directe, i que en alguns moments també utilitza altres branques de les Arts Escèniques, com la dansa. Quatre actrius a la nostra vista “encotillades”, fan un repàs per un món on es considerava (… i malauradament encara es considera) la dona molt inferior a l’home, i ho fa durant els últims 150 anys de la nostra societat.

Continua llegint →

– Teatre Musical – OH, MY GOD BARCELONA (🐌🐌🐌+ 🐚) – El Maldà – 20/03/2016

Deixa un comentari

Diumenge passat vam poder anar a veure aquesta proposta de la Companyia Bratislava, obra que es va estrenar a l’Auditori de Barcelona els passats 5-6 i 7 de febrer dins de la segona temporada d’Escenes. Abans de l’estrena oficial de l’obra, la Companyia Bratislava va mostrar el seu nou muntatge davant del públic de Santa Maria d’Oló, Santpedor, Cabrianes i Artés.

Aquesta jove companyia, sorgida de l’Institut del Teatre, va debutar la temporada passada amb el primer muntatge en català de l’òpera bufa de Jacques Offenbach, La gran duquesa de Gerolstein que vam poder veure al Teatre Gaudí ara fa dos anys (veure aquella crònica).

Ara han fet una nova adaptació d’una obra d’Offenbach, “La vie parisienne”, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. Aquesta peça d’Offenbach celebra enguany el seu 150 aniversari i continua sent vigent. Va ser estrenada el 31 d’octubre de 1866 al Théâtre du Palais Royal de París. Anys després va ser estrenada a Londres (1872) i a Nova York (1876).

Continua llegint →