Arxiu d'etiquetes: Mònica Almirall

– Grec2017 – Teatre (303) – ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC (🐌🐌🐌) – TNC Sala Petita – 16.07.2017

ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

Sense ser-ne del tot conscients quan vam comprar les entrades d’aquest espectacle, hem fet coincidir en el temps dues propostes relacionades amb l’obra TEOREMA de Pier Paolo PasoliniWHO IS ME. PASOLINI i aquest del que ara parlarem.

Per sort, després de la primera vam tenir l’encert de visionar la pel·lícula a través del portal “Filmin” al que estem subscrits, abans de veure aquest “ACTES OBSCENS EN ESPAI PÚBLIC“, fet que ens ha ajudat i molt a entendre i per tant a gaudir de la proposta.

Davide Carnevali, és l’autor italià del text que ha estat traduït i dirigit per Albert Arribas. Text inspirat en la pel·lícula de Pasolini on Carnevali també utilitza la tècnica dels monòlegs que resumeixen l’acció i defineixen els personatges.

La irrupció d’un Messies en el si d’una família burgesa, provoca un trastorn espectacular a les seves vides acomodades fins a arribar a la destrucció de tot allò que eren. Aquest Messies a la pel·lícula de Pasolini és un noi d’una gran bellesa convidat a la casa familiar i que sedueix sexualment a tots els membres de la família i a la criada. Un cop tots han quedat sotmesos a la voluntat d’aquest noi, ell marxa tal com ha arribat, de sobte, provocant en tots ells la desesperació i la incomprensió per una absència no desitjada. Un enorme buit que només poden omplir trencant amb tot el que havien estat fins a la seva arribada.

En aquesta proposta “ACTES OBSCENS…” el Messies és un àngel que els trastoca amb la seva paraula. Una esplèndida Antònia Jaume que parla en mallorquí i porta ales.

Continua llegint

– Teatre (222) – UNA FAMILIA BALLA (🐌) – Antic Teatre – 26.03.2017

UNA FAMILIA BALLA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’any 2015 una convocatòria pública buscava una família terrassenca per dur a terme un projecte pel festival TNT. L’anunci deia el següent:

L’artista Mariona Naudin busca una família de Terrassa que vulgui participar en un projecte escènic entorn de la família, la dansa i la música. No es busquen professionals de la dansa sinó persones a qui els agradi ballar o que hagin ballat durant la seva vida. La família seleccionada ha de comptar amb tres generacions (avi/àvia, pare/mare, nét/néta) i tenir una relació estreta amb la dansa i/o la música a nivell no-professional.

El procés constarà d’un taller de teatre gratuït i d’una setmana d’assajos i d’actuacions remunerades. Una família balla es presentarà en el marc del Festival TNT, de l’1 al 4 d’octubre

… I a l’octubre del 2015 la peça es va estrenar amb la família Frutós Nicolàs i amb un gran èxit de públic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dos anys després, l’Antic Teatre ha recuperat aquesta proposta protagonitzada aquest cop, per la pròpia família de les dos creadores: Mònica Almirall amb el seu pare Lluís Almirall i Mariona Naudín amb el seu pare Romà Naudin.

UNA FAMÍLIA BALLA és un projecte escènic que explora la possibilitat de modificar els rols i les jerarquies que heretem, i que sostenen la institució familiar. Un projecte que s’ha construït responen preguntes com ara Què passaria si en comuniquéssim amb els nostres familiars sense utilitzar el llenguatge?  Quins mecanismes es posarien en joc? Com es modificarien els nostres gestos més quotidians?

Dos pares i dues filles en escena ens reben vestits amb una granota taronja i cantant, dos músics els acompanyen, a l’escenari taules i cadires. Sangria a disposició de qui vulgui.

De cop i volta estan asseguts al voltant d’una taula, són presoners que parlen de com fugir de la presó en la qual estan, una metàfora de com sortir dels rols en els quals estan encasellats com a pares i com a filles. A partir d’aquesta escena desmunten la institució a través de la dansa i el cos. La filla assumeix el rol del pare i a l’inrevés.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – F.R.A.U. (🐌) – Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – 22/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

F.R.A.U.  

L’altre dia a la roda de premsa, l’Albert Arribas, creador i director d’aquest espectacle, ens va fer decidir a anar a veure’l tot i que d’inici no ho teníem previst. Ens va exposar el seu projecte que ha basat en el quadern “Frau” d’Albert Balasch i ho definia com una paròdia o un festival.

“sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de polítiques culturals”

Anàvem disposats, si mes no, a resistir el màxim possible o fins i tot a passar les set hores que dura la representació, asseguts a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors. Anàvem disposats a gaudir d’una proposta innovadora basada en una obra reescrita i reordenada pel poeta Albert Balasch, que a quaranta-cinc anys va decidir suïcidar-se artísticament ….

F.R.A.U. - Grec2016 - Voltar i Voltar - 1

La sala mig buida o mig plena segons l’òptica que s’utilitzi i les tres actrius quan entrem a la sala ja estan preparant l’escenari, escombren, retiren i posen material d’attrezzo, preparen entrepans que emboliquen en paper transparent o en paper de plata, tornen a escombrar, pleguen mantes, estenen les mantes que havien plegat, es canvien de vestuari …. ens diuen que falta poc i que aviat començarà….. ens diuen que no ens preocupem, perquè si cal, ja recuperaran al final. Espectadors, culs inquiets, gent de la premsa que surt de la sala quan encara no ha passat ni mitja hora, canvis de localitats ….. 45 minuts després, afirmen que ara si, l’espectacle està a punt de començar …..

Continua llegint

– Teatre – LOCUS AMOENUS (🐌🐌🐌+ 🐚) – Sala Hiroshima – 25/02/2016

El LOCUS AMOENUS (literalment lloc agradable) és un tòpic literari llatí amb molta tradició i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. A vegades s’identifica amb el paradís natural oposat al caos de la ciutat.

Locus Amoenus - Sala Hiroshima - 1

Aquesta obra ens parla dels locus amoenus actuals, espais construïts perquè la gent se senti còmode i confortable. També ens volen transmetre el fet que en la nostra societat, abocada a la recerca del plaer constant, s’obvia el locus amoenus permanent, que és la mort. Sentim la necessitat de trobar aquest lloc idíl·lic per viure, oblidant tot sovint que som mortals.

Un vagó de tren amb tres passatgers, dos nois i una noia. No sabem quina és la seva destinació, però una pantalla ens explica quin és el seu destí. No es coneixen, però els dos nois asseguts de costat inicien, accidentalment, una conversa. L’un parla anglès, l’altra no en sap ni mitja paraula d’anglès … A partir d’aquí tot és possible i l’entesa entre tots dos, complicada.

Continua llegint