Moisès Maicas |

LA PEGGY PICKIT VEU LA CARA DE DÉU –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tornem novament a publicar un apunt que és una barreja de crònica de la Roda de premsa i al mateix temps la valoració de l’espectacle, un cop vist en primícia, poques hores abans de la seva estrena.

Dilluns 13 assisteixo a la roda de premsa a El Maldà, en el que ens parlen de 3 propostes:

La reposició de VREMYA MUSEI a partir del 17 de febrer, un espectacle de gest del qual ja us vàrem parlar la temporada passada en aquesta crònica, malgrat que ara amb un petit canvi en les interpretacions i direcció. Toni Guillemat passarà a fer-se càrrec de la direcció i serà substituït per l’actor Adrià Viñas. Estarà programada a les 6 de la tarda fins al 5 de març.
L’espectacle CLOSE TO LIZA, que ara es pot veure els dilluns de febrer, prorroga les seves actuacions i es podrà tornar a veure del 10 al 21 d’abril de dilluns a divendres; d’aquest espectacle us parlarem ben aviat, ja que el podrem veure la setmana vinent.
Avui dimecres 15 de febrer s’estrenarà l’espectacle LA PEGGY PICKIT VEU LA CARA DE DÉU i es representarà de dimecres a diumenge fins al 5 de març.

A la roda de premsa, representants de dos d’aquests espectacles, que ens expliquen en què consistiran les seves propostes, malgrat que en aquesta crònica em centraré en la presentació de LA PEGGY PICKIT… perquè a més a més tenim la gran sort que està present el dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, que estarà aquests dies a Barcelona amb motiu d’aquesta estrena i que també aprofitarà per donar un curs a l’obrador de la Sala Beckett i una xerrada amb als alumnes de l’Institut del Teatre.

Continua llegint →

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

UNA VIDA AL TEATRE –

Aquesta obra és una peça escrita pel reconegut dramaturg i guionista nord-americà David Mamet i és el text triat per l’actor Enric Majó per commemorar 50 anys damunt dels escenaris.

David Mamet va escriure “Una vida al teatre” el 1977 i li va dedicar a Gregory Mosher, productor i director vinculat a l’escena teatral dels anys 70 a Chicago.

Dos actors comparteixen camerino en un teatre. Un d’ells és jove, gairebé un debutant. L’altre simbolitza l’experiència del seu ofici. Representen obres de repertori clàssic i contemporani. Fora de l’escenari comparteixen opinions sobre el que acaben de representar, sobre el seu ofici i sobre les seves experiències vitals.

Una obra feta de petites escenes i frases curtes, on dos actors interpreten a dos actors que a la vegada fan teatre dins la representació. Nosaltres observem aquest atrafegament amb canvis constants de vestuari i de personalitat, quan són ells o quan són els papers que interpreten. També som espectadors dels canvis que es van produint en la seva relació.

Enric Majó es Robert, l’actor amb experiència que aconsella a un debutant, un jove John, interpretat per Dafnis Balduz. El jove actor està a l’inici de la seva carrera, te ganes d’aprendre i veu en el seu company de professió un model a seguir. Per contra l’actor veterà comença la seva davallada i mostra la seva inseguretat amb la necessitat constant de saber si ha estat bé o no en una determinada escena. A mesura que passa el temps el jove va reafirmant la seva professionalitat i comença a aparèixer a les crítiques que l’elogien, en tant que el veterà comença a no aparèixer a les mateixes crítiques i es desperta en ell la gelosia.

Continua llegint →