Arxiu d'etiquetes: Mireia Vallès

– Teatre – ELS DIES QUE VINDRAN (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.02.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

ELS DIES QUE VINDRAN (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov.

Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX.

“La gavina”, “L’hort dels cirerers”, “Les tres germanes” i “L’oncle Vània” presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, ….

Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit de la pròpia existència, la mort, el fracàs, la lluita pel reconeixement, el treball com a estímul per poder donar sentit a la vida ….

Aquesta proposta, estrenada el passat novembre al Festival Temporada Alta, porta a escena el testimoni d’aquestes dones, imaginades per l’autor fa més de cent anys, que lluiten per aconseguir el que volen.

Continua llegint

– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ADAM & EVA, El Musical – Teatre del Raval (🐌🐌+🐚) – 2017.10.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 72)

ADAM & EVA, El Musical – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 72)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Cinquena proposta presentada a la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval. En aquest cas ,ADAM & EVA, El Musical de Ben Hales dirigit per Silvia Sanfeliu en la direcció escènica i Adrià Bravo en la musical.

Aquest musical de petit format es va estrenar el 2013 a l‘Edimburg  Festival Fringe per la companyia anglesa Splendid Production i sota la direcció de Matt Wilde.

A casa nostra, i un cop feta la seva adaptació, va ser estrenada a la Nau Ivanow un cap de setmana del mes de març. Ara hem tingut l’oportunitat de veure-la.

L’espectacle té com a punt de partida just el matí després de mossegar una poma, quan Adam i Eva es desperten en una part del Jardí de l’Edèn que no reconeixen. I es fan algunes preguntes: On són? Què va passar la nit abans?

L’Arcàngel Oliver es presenta com el seu “agent de transició” i els explica els motius pels quals han estat expulsats del Paradís. Adam culpabilitza a l’Eva del que ha passat i fuig en un intent desesperat de tornar al Jardí de l’Edèn. Eva resta sola i emprèn l’entretinguda tasca de posar nom a tot el que l’envolta. Mentre, Adam, conscient que no podrà tornar mai al paradís perdut, ha d’aprendre a caçar per sobreviure.

Lucífer es descobreix com a la serp que va enganyar a l’Eva i acaba pactant amb l’arcàngel per aconseguir, entre tots dos, que Adam i Eva descobreixen el sexe i siguin els iniciadors de la humanitat. Final feliç.

Ens ha semblat un text simpàtic però molt fluixet i és potser el que menys ens ha agradat d’aquesta proposta escènica. Un inici potent que ens ha fet pensar que gaudiríem força, ha anat seguit d’una història amb una línia argumental a mig camí entre el món adult i l’infantil, amb un seguit de situacions i gags tan evidents, que molt poques vegades ens han fet somriure.

Continua llegint

– Teatre (189) – LAS ÁVIDAS RAICES (🐌🐌🐌🐌) – Sala Sandaru – 17.02.2017

LAS ÁVIDAS RAICES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres dia 17 teníem dos bons motius per sortir de casa, l’un poder gaudir d’un espectacle de la companyia Cos de Lletra, companyia a la que teníem ganes de conèixer, i d’altra banda descobrir una nova sala de teatre, la Sala Sandaru en el Centre Cívic Parc-Sandaru.

las-avidas-raices-sala-sandaru-voltar-i-voltar-17

LAS ÁVIDAS RAICES s’inscriu dins de la convocatòria del Kinètic, la línia d’arts escèniques del centre cívic que cada any s’obre al setembre. Cinc van ser els projectes seleccionats dins la convocatòria del Kinètic 2016-2017. Les companyies seleccionades comencen assajos a partir de novembre i estrenen a la Sala Sandaru entre els mesos de febrer i maig.

A partir de l’obra breu “Muescas más hondas” que van presentar al Teatre Akademia al setembre del 2016 i dins de la mateixa sèrie de peces dramàtiques oníriques “Objetos punzantes”, aquesta peça mostra d’una forma crua i tendre el vincle que uneix una mare i el seu fill.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mireia Vallès és la mare, i entra en escena carregada amb dues galledes i una manta, ràpidament comença a tancar l’espai en el qual viu amb esbarzers que no deixen veure ni entrar el món exterior. Vol estar sola. Vol tenir el seu fill sola. Vol criar i educar el seu fill sola.

Salva Artesero és el fill que no coneix ningú mes que la seva mare i viu feliç. Fins al dia que es comença a fer preguntes. Fins al dia que sent curiositat pel que hi ha a l’altra banda dels esbarzers. Fins al dia que decideix que vol créixer i volar.

Unes interpretacions que ens han agradat molt.

Continua llegint

– Teatre (60) – TAMAR, LA FILLA DE CHAGALL (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 16.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

TAMAR, LA FILLA DE CHAGALL – 

El text d’aquesta obra, de la que és autor Ferran Joanmiquel ha guanyat el VIII premi de teatre Inicia’t de Badalona 2015. D’aquest autor ja vam poder veure “El rey del Gurugúa la Sala Porta 4 a la temporada passada.

I vet aquí Tamar, la filla de Chagall, la tercera entrega d’una trilogia de monòlegs que, d’alguna manera, com a autor i director m’han servit per encarar la perplexitat i la fascinació que em provoca un món cada vegada més globalitzat i globalitzant, sense que això signifiqui, necessàriament, que estiguem més a prop els uns dels altres-és a dir, que ho estiguem de debò, més enllà d’un like a la xarxa. Globalització i solitud….

TAMAR, es tracta d’un monòleg, magníficament interpretat per Mireia Vallés i acompanyada amb la música interpretada en directe per Francesc Tomàs.

tamar

La Tamar és una jove israeliana que viu a Tel Aviv i és professora d’història de l’art. Ella és d’origen sefardita. La seva família insisteix perquè viatgi a Girona a la recerca de la casa dels seus ancestres, d’on van ser expulsats fa 500 anys.

I la Tamar s’enfada amb la seva mare i de retruc acaba enfadada amb el seu país i amb el món. A ella no li encaixa en la seva estructura mental la necessitat que li transmeten amb un encàrrec que ella creu absurd, com és el de portar una clau vella i rovellada, que ha anat passant de generació en generació, al seu lloc d’origen, on vivien els seus avantpassats, al call jueu de la ciutat de Girona, un lloc que ni tan sols localitza en el mapa.

Continua llegint