Arxiu d'etiquetes: Mireia Gubianas

– Presentació TERRATS en Cultura 2016 – Antiga Fàbrica Damm – 18/04/2016

Ahir vàrem assistir a la presentació de la temporada 2016 de “TERRATS en Cultura“, a la seu de l’antiga Fàbrica Damm, en un ambient divertit i força esbojarrat, amb la presència com a presentadora de Mireia Gubianas, que nosaltres vàrem descobrir l’any 2013 al TNC, amb “No parlis amb estranys” i posteriorment l’any passat, en una cèlebre actuació en solitari a “Adela” a La Villarroel.

Presentació TERRATS 2016 - 1

Entremig també van intervenir l’actriu Vanessa Segura, que nosaltres hem vist treballar fa poquíssim en “Mars Joan” al Tantarantana….. i molt especialment de Las Glórias Cabareteras, que gairebé al final de la Gala ens van conèixer i es van declarar públicament fans del “Senyor Cargol” i van reivindicar que elles volien aconseguir que “Voltar i Voltar” els atorguessin molt aviat els nostres 5 cargols Voltaires.

Continua llegint

– Teatre – ADELA (🐌🐌🐌) – l’Espai Terrat de La Villarroel – 07/06/2015

Ens vàrem quedar amb ganes de veure aquesta ADELA a casa del nostre amic Josep Maria Ribaudi, a Igualada, en una de les sessions dels “dilluns d’en Kbrota”; en quant vàrem veure que es representava a La Villarroel, ens la vam agendar ràpidament i aquest diumenge passat vàrem anar a veure la nostra primera obra de Teatre en sessió matinal, ja que s’ha representat durant 2 caps de setmana a les 12:30 del matí, a l’Espai Terrat de la Villarroel, tot prenent una cervesa, asseguts en el poc espai d’ombra d’aquest pati assolellat, que encara no coneixem pas. Començava així per nosaltres el diumenge mes Teatraire que hem viscut mai….. 7 obres de Teatre, encara que val a dir que de curta durada.

ADELA - La Villarroel - Voltar i Voltar 3-imp

Adela (Women’s white long sleeve sport shirts) presenta una dona acusada d’haver comès un crim. A mesura que l’acció avança, veurem com Adela anirà desgranant els seus arguments de defensa davant la interpel·lació d’un passat que retorna una vegada i una altra a la seva ment. Aquesta serà l’excusa per tal que l’espai escènic es converteixi en el centre de la tempesta humana, on veritat i invenció seran la trama inseparable i difosa d’un mateix destí de condemna i salvació.

Una representació amb una sola actriu, Mireia Gubianas, que ens parla gairebé cara a cara, com si fóssim una colla d’amics que visitem el pati de casa seva, mentre ella va regant i cuidant les seves plantes; ens pregunta algunes qüestions que a ella l’interessen, de la seva visió de la història que ens explica, però no espera gaire temps en rebre una resposta i continua amb les seves dèries. Ens demana perdó per les seves repeticions, ja que no està gaire segura de què ja ens ha explicat algun dels aspectes que per ella són importants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un text de l’extraordinari escriptor i director de Teatre, Daniel Veronese, en el que apareixen diversos personatges, almenys virtualment, ja que és únicament la protagonista que els fa aparèixer amb les seves explicacions. Són reals aquests personatges ???, el seu protector, la seva germana o el seu cunyat ???… o simplement els utilitza per voler donar la seva versió d’uns fets que sembla ser, són molt greus. Creiem que la direcció de Jorge Sánchez és força encertada, ja que la seva posada en escena ens la fa molt propera, com si es tractés d’una veïna del voltant de casa nostre, que ens permet entrar per un moment en la seva intimitat.

Un text molt ben acompanyat per silencis, entrades i sortides i sobretot de mirades que “diuen” molt, amb una magnífica interpretació de Mireia Gubianas. Aquesta actriu la vàrem descobrir a la representació de “NO PARLIS AMB EXTRANYS” fa una mica més de dos anys i en aquella ocasió dèiem … La interpretació dels actors coneguts ja coneguts són totes elles extraordinàries; però la gran sorpresa la donen les actrius poc o gens conegudes, Maria Casellas, Olga Cercós,Nuria Legarda i Mireia Gubianas… especialment aquesta ultima a mi em va deixar bocabadat… un gran, gran descobriment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens hauria agradat que el text fos més llarg, per gaudir mes estona, de la presència d’aquesta actriu, que de nou ens va deixar bocabadats.

Si haig de remarcar algun aspecte negatiu, és el preu que trobo excessiu per una representació de tan sols 3/4 d’hora…. 16 euros no crec que sigui el més raonable per promocionar que el públic acudeixi al Teatre.

Ens va agradar força la representació, però aquesta vegada ens va saber a poc; la nostra valoració és de tres cargols Voltaires.

Autor: Daniel Veronese
Director: Jorge Sánchez
Interpretació: Mireia Gubianas

Test de Cargols amb plantes

– Teatre – NO PARLIS AMB EXTRANYS (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Ens apropem de nou al Teatre Nacional de Catalunya, una mica indignats amb els seus administradors per la raó que explico al final d’aquesta crònica.

No parlis amb extranys - cartell

Avui a la premsa hem llegit que per primer cop, el dissabte sant, la funció que es feia a la Sala Gran “Una història catalana”, es va haver de suspendre per falta de public.   Trista notícia i un toc d’atenció claríssim a la direcció de l’equipament cultural mes important de tot Catalunya.

La producció que anem a veure aquesta vegada, és  NO PARLIS AMB EXTRANYS (fragments de memòria) d’Helena Tornero, que ha escrit i dirigeix ella mateixa.  De fet, és tracta d’una de les dos obras del projecte T6, afectades per les retallades, traslladades a la Sala Petita durant un temps mes curt del inicial i sobretot amb molt menys pressupost.

Preguntes del passat, fragments del present – De vegades resulta que quan parlem del nostre passat més recent ens adonem que, en realitat, estem parlant del nostre present. De coses que ens estan passant ara mateix. De ferides que encara estan obertes, d’històries que encara estan per tancar.

A No parlis amb estranys, Helena Tornero ens descobreix que hi ha moltes històries que aconsegueixen traspassar el garbuix del temps i que s’instal·len, obstinades, en la nostra vida. Traumes que es transmeten de generació en generació. Ferides mal tancades, tapades de mala manera perquè no es vegin, que demanen ser obertes per poder cicatritzar de manera definitiva.

Continua llegint