Arxiu d'etiquetes: Miquel Malirach

– 112 – Teatre – PENSEM (pausa) A LA MERDA! (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 073) – 2020.01.18

PENSEM (pausa) A LA MERDA! (temp. 19/20 – espectacle nº 073)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, un matí de dissabte diferent, un matí de teatre a l’Off de La Villarroel per veure l’espectacle PENSEM.(pausa).A LA MERDA!, que escrit i dirigit per Manel Dueso ens van presentar en roda de premsa el passat 9 de gener.

L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle.

Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, ….

Fotografies de Lainezworks

Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit com un espectacle d’una idiosincràsia irreverent i transgressora, “és una joguina escènica, volem recuperar el joc en el teatre, un joc que a vegades pot ser cruel, ingenu, malvat, generós…”. Setze peces que transiten per pensaments, reflexions i actituds compartides per bona part dels espectadors.

L’espectacle afirma Dueso, és un disbarat, una gran gamberrada, que es pot comparar a les vivències que podem tenir en un parc d’atraccions, amb contínues pujades i baixades emocionals. Ens va informar que té algunes referències al món de Samuel Beckett, especialment a “Tot esperant Godot” i es deixa influenciar per autors com Pinter, Eduardo de Filippo, Ionescu o Brossa.

Continua llegint →

– 098 – Roda de premsa – PENSEM. (Pausa). A LA MERDA!!! – La Villarroel – (temp. 19/20 – RdP 027) – 2020.01.09

Deixa un comentari

RdP – PENSEM. (Pausa). A LA MERDA!!! (temp. 19/20 – RdP nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest passat dijous s’ha presentat en roda de premsa un altre espectacle programat dins de l’Off de La Villarroel; es tracta de PENSEM. (Pausa). A LA MERDA!!!, un espectacle de Manuel Dueso que s’estrenarà en aquesta sala el pròxim dilluns dia 13 de gener.

Manuel Dueso en començar la presentació, ha comentat que feia trenta-cinc anys que no actuava en aquest teatre i està molt il·lusionat per la seva tornada a la sala, precisament amb un espectacle d’una idiosincràsia irreverent: “és una joguina escènica, volem recuperar el joc en el teatre, un joc que a vegades pot ser cruel, ingenu, malvat, generós…”. Afirma que ha tingut l’enorme sort de poder comptar amb uns actors molt versàtils, Carme González i Miquel Malirach, que a escena, juntament amb ell, es multipliquen en molts personatges.

“Vivim en temps molt convulsos, on sembla que la cultura no té cap importància” afirma Manuel Dueso. “En l’espectacle parlem de moltíssimes coses, volem ser punyents… i no ens oblidem de la lluita dels catalans per la seva independència, ni tampoc de la crua realitat de l’emigració a casa nostra“.

Ens expliquen que volen posar davant de l’espectador moltes de les problemàtiques actuals, amb escenes curtes de 2 o 3 minuts, que en principi semblen deslligades, però que en cap cas són improvisades, ja que tot el que es veurà a escena està escrit i pautat. Ho han volgut fer amb clau d’humor, sense arribar a la paròdia, d’una forma divertida. De ben segur alguna de les riallades dels espectadors, provocarà que en sortir del teatre els faci reflexionar sobre el que han vist. “Volem sorprendre contínuament a l’espectador, sotragar-lo, amb una riallada, amb un cop de puny“.

Continua llegint →

– 386 – Teatre – NO CAL ANAR A L’HAVANA (🐌🐌🐌🐌) —- Teatre La Gleva – 2019.07.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 297)

Deixa un comentari

NO CAL ANAR A L’HAVANA (temp. 18/19 – espectacle nº 297)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La roda de premsa del passat 18 de juliol (vegeu la ressenya), ja ens augurava que aquesta seria una proposta que ens agradaria, i deu dies més tard podem afirmar rotundament que ens ha agradat molt, que és una proposta magnifica. NO CAL ANAR A L’HAVANA és podrà veure fins al dia 4 d’agost al Teatre La Gleva.

NO CAL ANAR A L’HAVANA amb dramaturgia de Marc Artigau i dirigida per Josep Maria Segura Bernadas, ens permet confirmar que no pot haver-hi estiu sense havaneres, però que enguany no cal anar a l’Havana ni a Calella de Palafrugell per escoltar-les.

A nosaltres sempre ens han agradat molt i fins i tot algun any ens hem arribat a la cantada de Calella, quan els nanos eren petits i passàvem l’estiu a la platja de Castell a Palamós; ara que ha passat el temps, els gaudim amb més tranquil·litat a les festes dels nostres barris amb els que fem frontera … El Putxet i Vallcarca (Gràcia).

Aquesta producció, interpretada per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach és, en paraules del Marc Artigau ….

Un brindis pel qui som aquí i pels qui hi han estat abans que nosaltres. Un brindis per celebrar la vida i les havaneres. Sovint tenim la mirada plena de prejudicis sobre el nostre patrimoni cultural. Som, al capdavall, el resultat d’una llarga transmissió de cançons, dites, poemes i balls que configuren el nostre imaginari col·lectiu.

Un espectacle concebut a partir de la idea de la Cristina Arenas que, en escoltar havaneres en una petita cala, envoltada de bons amics, va pensar que era una bona idea traslladar aquestes havaneres i aquest caliu a un espai teatral afegint la dramatúrgia adient.

Un homenatge a les nits de rom cremat, a les cançons heretades dels nostres avantpassats, a l’amistat a la llum de la lluna, a l’amor, al mar, als pescadors, a les taverneres ….. i tot amb una mirada totalment nova, fresca i divertida. Un espectacle poètic on els espectadors som rebuts amb un rom cremat i fem un brindis col·lectiu pels que estan i pels que ja no hi són.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre Musical (320) – CABARETA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 30.07.2017

1 resposta

CABARETA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A la roda de premsa del passat dia 11, ja vam quedar enamorats d’aquesta proposta a la que no hem pogut fer un forat fins al dia 30, últim dia de la seva programació a la Sala Muntaner.

Un treball majoritàriament de creació pròpia que inclou també algunes cançons emblemàtiques de referents com Maria Aurèlia Capmany, Mary Sampere, Angel Pavlosky o Guillermina Mota. L’autoria de l’espectacle és de les dues dones que el protagonitzen, Maria Molins i Bárbara Granados, i la direcció recau en Joan Maria Segura Bernades, que també ha participat amb elles, a la dramatúrgia.

Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un monòleg shakespearià en un blues com de posar un personatge de Mercè Rodoreda a cantar un cuplet en un bar del Raval o portar els espectadors a donar un cop d’ull al món de l’any 3023.

CabaretA està pensada com una barreja de teatre i concert amb l’objectiu de recordar la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30 del segle passat, un carrer ple de cafès-concerts, cabarets, teatres i altres sales d’espectacles, comparable a Montmartre a París o al Broadway actual. I han fet aquesta remembrança en clau de dona, en clau femenina que no feminista.

Maria Molins és l’autora dels textos en tant que Bàrbara Granados ho és de la majoria de lletres i de la composició de les cançons. La música en directe ve de la mà de la mateixa Bàrbara Granados , del baixista Dick Them i de l’actor i cantant Miquel Malirach.

Sense una línia argumental definida, ni explicar una història en concret, l’espectacle ens parla de política, de precarietat laboral en el món artístic, de la resposta dels amics o coneguts quan apareix una malaltia greu, de l’homosexualitat amagada, o fins i tot, de l’origen de la cançó d’en Joan Petit ….

Continua llegint →

– Teatre (57) – UNA FAMILIA INDECENT (🐌+🐚)- Teatre Gaudí – 13.10.2016

2 respostes

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

UNA FAMILIA INDECENT –

La temporada passada no vam poder encabir aquesta proposta a la nostra agenda tot i haver assistit a la roda de premsa el dia 20 de juliol. El Grec i l’inici de vacances no ho van fer possible.

Precisament és en aquesta roda de premsa, que em vaig interessar força pel seu argument, malgrat que no som especials seguidors d’aquest tipus de comèdies considerades més aviat comercials: em va interessar per què vaig entendre que entre riure i riure, volia d’alguna manera ridiculitzar amb humor la corrupció de tota la societat en la que vivim i que també volia posar sobre la taula el que arribem a ser capaços els éssers humans per tal d’assegurar-nos una feina.

I és cert que a molts de nosaltres se’ns omple la boca quan critiquem la “CORRUPCIÓ” que està instal·lada en el poder polític, en els que dirigeixen els nostres destins, però pocs parlem de les petites corrupcions, de la que potser també som protagonistes, aquelles “petites” corrupcions del dia a dia que envaeix tota la societat, i que per desgràcia comencem a considerar com a normals.

És per això que hem fet el possible per buscar un forat a la nostra agenda per poder opinar i dir la nostra…. i és que no ens volíem creure algunes opinions d’espectadors no massa favorables. Malauradament els hem de donar la raó.

La veritat és que esperàvem molt després d’escoltar i llegir les intencions de l’autor en escriure aquesta obra:

“Crec que, com home de teatre, cadascun de nosaltres tenim un rol social ineludible. Com autor, em correspon escriure per l’escena, amb responsabilitat. No puc eludir el meu rol social …..

Continua llegint →

– Teatre Musical – VAN GOGH El Musical (🐌🐌) – Teatre del Raval 14/09/2015

Deixa un comentari

Aquest dilluns passat vàrem assistir a l’estrena de VAN GOGH El Musical, al Teatre del Raval; sabíem prèviament que es tractava d’un Musical de petit format, dels que s’acostuma a representar en aquest Teatre, bàsicament per què el seu escenari no permet representar produccions més ambicioses.

No es pot negar la il·lusió dels seus creadors Joan Olivé i Roc Olivé en aquest projecte, així com l’entrega dels tres actors que es buiden literalment a l’escenari interpretant els personatges dels pintors Vincent Van Gogh, Paul Gauguin i la prostituta Úrsula Layer de la que s’enamora perdudament Van Gogh. Hem de recordar que aquest 2015 es commemora el 125 aniversari del naixement de Vincent Van Gogh, i potser ha estat la causa de què els Olivé hagin pensat i creat aquesta producció gens pretensiosa en clau de divertimento.

No crec que pretenguin passar a la història dels Musicals, però les seves 9 cançons que acompanyen a aquesta comèdia esbojarrada son divertides i acompanyen molt bé un guió expressament creat per fer passar tan sols una bona estona; no pretén més que això i així ho valorem.

L’argument dibuixa i mai millor dit, als dos pintors impressionistes, en Vincent Van Gogh i en Paul Gauguin, durant la seva convivència de dos mesos l’any 1888 a la ciutat francesa d’Arles. És llavors quan Van Gogh es va enamorar perdudament d’una prostituta d’Arlès que es deia Úrsula Layer, el màxim desig de la qual era ser pintada per Paul Gauguin. Aquest dibuix summament exagerat, buscant la riallada del públic, pinta a Van Gogh (Roger Pera) com un boig que aspira a ser pintor i que és capaç de “tot” per aconseguir l’amor d’Úrsula …. i a Paul Gauguin (Mingo Ràfols) obsessionat pel sexe, cansat de la vida europea i a punt de marxar a la Polinèsia, a la recerca d’indígenes nues.

Continua llegint →