CAVALCADA de REIS 2017 BCN – Sóc Carter Reial !!! –
VOLTAR i VOLTAR –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
El dia 10 de novembre del 2016, vaig rebre la confirmació que havia estat admès com a voluntari per poder participar en la Cavalcada dels Reis de Barcelona …. i des de llavors tot han estat nervis, però especialment moooolta il·lusió, perquè des de ben petit a casa dels meus pares, el dia de Reis era potser el dia més important de l’any.
No va ser fins al 16 de desembre que vaig ser assignat a la carrossa dels carters reials, després de dubtar molt entre aquesta, la del carbó (que diuen els entesos que potser és la més divertida) i la del rei Baltasar…. però en aquest últim cas, no vaig ser admès, perquè em van dir que em faltava una mica de morenor; el dia 27 va tocar assajar i provatura de vestuari al Palau número 7 de la Fira de Montjuïc.
…. i per fi va arribar el dia assenyalat, la vigília del dia de reis. Abans de les dues de la tarda ja havíem d’estar novament al Palau per vestir-nos i maquillar-nos….. l’ambient era de bogeria, malgrat que tot estava super organitzat; cada grup al seu “corralet” ajudant-nos els uns als altres en col·locar-nos el nostre vestit, barret, guants…
Un cop vestits, toca maquillar-se i fer les fotos corresponents de cada un dels grups, malgrat que gairebé tots, després anàvem d’una banda a l’altre intentant captar imatges de l’increïble ambient d’alegria i il·lusió que es respirava per arreu…
De sobte escolto el meu telèfon mòbil que està sonant…. qui serà ara ?, els meus coneguts ja saben que estic en mig del sarau de preparació de la cavalcada….
Miquel Gascón ? … em pregunten a l’altra banda de la línia. Sí, sóc jo, responc.
El truquem per comunicar-li que li ha tocat la panera dels reis del barri. Que diu ?…. que li acaba de toca la panera del barri del Putxet i per tant, ha de passar en els pròxims dies pels 41 establiments que participen en aquesta panera virtual i en cada un d’ells té un obsequi !!!
No m’ho puc creure…. no crec pas en els miracles, però ara precisament que estic en mig de la preparació de la cavalcada… no pot ser que tingui tanta sort. Em pregunten que si puc anar on ara estan reunits, ja que els agradaria celebrar-ho amb mi amb una copa de cava…. evidentment els explico la situació…. ara mateix impossible.
Al voltant de les quatre de la tarda ens criden perquè ja toca pujar als autocars, que ens estan esperant a l’exterior del Palau; són 25 autocars i ja sabem quin ens toca.… nosaltres al núm. 17…. i a esperar que tothom estigui assegut en el seu autocar, perquè hem de marxar plegats en fila índia, custodiats per la guàrdia urbana, per Montjuïc pel camí de l’estadi, Miramar, Colón, fins a l’entrada del Parc de la Ciutadella, on ja estan les carrosses esperant en l’ordre que hem de sortir.
Ara passegem amunt i avall veient tot el muntatge, en un espai en què el públic no té accés i podem gaudir de la cavalcada abans que comenci, perquè hem d’esperar encara una bona estona fins que arribin els Reis, … cada un en un cotxe d’època, que hora i mitja abans han desembarcat al moll de Barcelona. Un cop ja estan a lloc i pugen a les seves carrosses, la cavalcada ja pot començar…. passen uns minuts de les 6 de la tarda.
Sortim al carrer Marques de l’Argentera, cantonada Passeig de Picasso…. i l’emoció es desborda; en veure tants centenars de nens amb la cara embadalida per l’emoció, no entenc el perquè encara, però els meus ulls s’omplen de llàgrimes i malgrat que vaig saludant i somrient als nanos, gairebé no veig res, perquè estic plorant de debò… és l’emoció que em sobrepassa i que no puc evitar.
Abans de la sortida he amagat el mòbil i no el trec en cap moment. La passejada dura unes 3 hores i mitja, però a mi se’m fa molt curt i en arribar davant les Fonts de Montjuïc penso que és una llàstima que tot s’acabi tan aviat. Pel camí, he picat de mans amb centenars de nens, he recollit alguna carta que m’han ofert expressament, he saludat amb les dues mans i sobretot he ballat al compàs de la música, que repetitivament anava explicant als nens que s’anessin ben d’hora al llit perquè els mags passarien a mitjanit….
Les fotografies de la cavalcada pròpiament dita, són de l’Imma i de la meva filla Ruth, que van intentar seguir-me des de Sepúlveda-Urgell fins a les mateixes fonts, amb algunes corredisses per la Gran Via, per tornar-me a trobar….. i jo sense assabentar-me.
Va ser un dels dies més feliços que recordo.
