Arxiu d'etiquetes: Miquel Àngel Cordero

– Concert de LÍDIA PUJOL (🐌🐌🐌🐌) – Institut d’Estudis  Catalans – 2018.03.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 218)

LÍDIA PUJOL (temp. 17/18 – espectacle  nº 218)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts dia 6, i en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va tenir lloc el concert de LÍDIA PUJOL amb el títol de “POLORUM REGINA. LA DÓNA COM A REFERENT DE LLIBERTAT” i estava emmarcat dins de la celebració de la Setmana de les Dones.

El repertori escollit que ens presenta Jaume de Puig i Romà Escalas, és una trobada entre cultura i art, entre peculiaritats locals i universals, entre l’individu i la comunitat. Compost per cançons sefardites i catalanes tradicionals que mostren la relació jeràrquica entre gèneres en tots els temps i cultures. La recerca constant per a ser persona més enllà de la subjecció i la subordinació.

Una part del repertori està dedicat a la cantant i compositora espanyola Cecilia, nom artístic d’Evangelina Sobredo (1948-1976). Cecilia, filla d’un militar i diplomàtic i espanyol va denunciar un món fals, del qual havia estat presonera i del qual mai va poder escapar del tot. Va expressar la seva opinió perseverant, tot i la censura que el seu treball va patir constantment. Una referència per a les dones en negar-se a ser tractada com a dona objecte.

LÍDIA PUJOL, nom artístic de Lídia López Pujol, va néixer a Barcelona en 1968, i a nosaltres sempre ens ha agradat molt però ens va enamorar perdudament amb el seu concert de la CERIMÒNIA DE LA LLUM que va tenir lloc al Monestir de Santes Creus l’any 2011.

Amb la seva marcada personalitat, una extraordinària sensibilitat i una gran capacitat per comunicar, ens va oferir un extraordinari concert.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com podem llegir en el programa de mà, Polorum Regina-Stella matutina és la imatge essencial a la Catalunya medieval de la nova atribució de la Mare de Déu com a símbol de la dignitat i divinitat de les dones, exercint la seva llibertat per complet. El Magnificat narra en primera persona les paraules de Maria rebel·lant-se contra la injustícia que margina els més desfavorits. Maria, un referent d’Amor i Llibertat per a Cecilia, que mai va separar la lluita de classes de la de gènere.

Continua llegint

– Concert – SILVIA PEREZ CRUZ – “11 DE NOVEMBRE” (****) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 11/11/2013

Me’n recordo  com si fos ara mateix,…. la Sílvia Perez Cruz, fa un parell d’anys i a traves del Facebook em va comunicar els seu proper concert al Liceu….. em va dir la data i li vaig comentar que era impossible perquè jo aquell dia tenia entrades comprades per veure una òpera en el mateix lloc.

Silvia Peres Cruz - LLIUREElla m’ho va assegurar; …. el que jo no sabia llavors es que la direcció del Liceu havia decidit retallar varios espectacles de la temporada 2011/2012 i encara no ho havia fet públic. A mi m’agrada molt la Sílvia Perez Cruz, però aquesta noticia em va provocar un cabreig brutal contra la direcció del Liceu…. i es que ja havia llogat la Sala d’amagatotis sense anul·lar prèviament els concerts que estaven previstos i amb entrades pagades des de feia mesos.

Evidentment va tenir raó la Sílvia i el concert es va celebrar al Abril del 2012 en el Liceu; va estar tot un èxit i es van exhaurir totes les localitats.

Com a senyal de protesta, llavors no varem assistir al concert de la Sílvia al Liceu, on va presentar el seu nou disc “11 de Novembre”.  La data del 11 de novembre va ser la data de naixement del seu pare. Desprès vaig saber que el 10 de novembre del 2010 va morir el seu pare ( Càstor Pérez, intèrpret i investigador d’havaneres ) …. aquella data maleïda per la Sílvia ve ser tot un revulsiu i al dia  següent, el 11 de Novembre,  va composar una cançó amb aquest títol…. a partir de llavors la Sílvia es va encoratjar i va començar a composar amb molta mes energia; la meitat de les cançons d’aquest disc estan inspirades per la mort del seu pare.

Aquest disc ” 11 de novembre” ha estat tot un èxit i  ahir la Sílvia va recollir a l’escenari del Teatre LLiure el disc d’or (20.000 copies venudes), i això avui en dia es una “rara avis”. Ella mateixa es coproductora, al costat de Raül Fernández (Refree) i junts l’autora i el instrumentista varen treballar força en el arranjament de totes les cançons, que és un batibull de diferents estils…. jazz , folk , havaneres o fado… inclús alguna que te aires de “heavy metal”. Les lletres (en català , el castellà , gallec i portuguès) son d’ella mateixa i també de Feliu Formosa , Maria Cabrera i Maria – Mercè Marçal.

Continua llegint