Aquest passat dissabte vàrem assistir a la que ha estat segurament la millor sessió d’òpera oferida en directe, d’aquesta temporada pel Metropolitan Opera de NY… i precisament ho diem quan nosaltres estem valorant molt seriosament no abonar-nos la temporada vinent, ja que no ens acaben de satisfer les produccions, amb unes posades en escena carrinclones … i sobretot per la deficient imatge (molt fosca) i un so pèssim, culpa de la tècnica emprada per propi MET i no pas dels cinemes que les projecten. No hi ha comparació amb la qualitat que s’ofereix en altres teatres com el ROH de Londres o també si ho comparem amb la magnífica retransmissió que s’ha fet recentment de NORMA des del nostre Gran Teatre del Liceu.
De moment el MET ja ha anunciat les 10 retransmissions de la temporada vinent 2015/2016:
– Il Trovatore de Verdi – 3/10/2015
– Otello de Verdi – 17/10/2015
– Tannhäuser de Wagner – 31/10/2015
– Lulu de Berg – 21/11/2015
– Les Pecheurs de Perles de Bizet – 16/01/2016
– Turandot de Puccini – 30/01/2016
– Manon Lescaut de Puccini – 5/03/2016
– Madama Butterfly de Puccini – 2/04/2016
– Roberto Devrereux de Donizetti – 16/04/2016
– Elektra de Strauss – 30/04/2016
Ja veurem el que fem, però ara mateix crec que potser farem una tria molt reduïda.
Però, com ja he dit, aquest dissabte vàrem gaudir de valent, per la doble retransmissió de dues òperes:
– IOLANTA de Piotr Ilitx Txaikovski, òpera en un acte amb llibret del seu germà Modest Txaikovski ; va ser estrenada l’any 1890 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg en un programa doble, òpera i ballet, junt amb el ballet El trencanous, que es va estrenar en la mateixa sessió.
L’acció ens porta a una cort de l’edat mitjana francesa amb un interessant personatge, Iolanta, una princesa cega de naixement que adquireix la vista per una barreja de medicina oriental, fe cristiana i amor humà d’un cavaller, evidentment també noble, que arriba casualment fins al seu castell. L’obra exigeix un repartiment extens de primeres figures: soprano, tenor, dos barítons i baix.
