Arxiu d'etiquetes: Metropolitan de NY

– Òpera al cinema – ELS CONTES DE HOFFMANN (🐌🐌🐌 + 🐚) de Offenbach (6/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 31/01/2015

Aquest passat dissabte, de nou ens vàrem dirigir als cinemes Yelmo Icaria per tal de veure en directe des del Metropolitan de NY, l’òpera ELS CONTES DE HOFMANN, i ens trobem que bona part de la colla que hem anat formant aquests últims anys, ha desertat en aquesta ocasió.

IMG_0380

És per nosaltres una òpera prou coneguda i l’ultima vegada que la vàrem poder veure en directe va ser al Gran Teatre del Liceu fa ara justament dos anys (podeu veure la crònica);aquella versió ens va agradar força mes que la d’ara, especialment per la seva magnífica posada en escena; malauradament, les produccions operístiques del MET, últimament són força “carrinclones”, encara que haig de dir que aquesta no ha estat de les pitjors, a pesar de què com de costum, és força conservadora.

Les contes d’Hoffmann és una òpera en tres actes, amb pròleg i epíleg, música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier. Es basa en una obra que el mateix Barbier i Michel Carré havien escrit sobre contes d’ETA Hoffmann. El mateix Hoffmann és un personatge de l’òpera, com ell mateix feia en moltes de les seves històries.

Es va estrenar en l’Opéra-Comique de París, el 10 de febrer de 1881. Offenbach va morir abans d’acabar-la, i Ernest Giraud(1837-1892) va emprendre la seva orquestració i també va musicar els recitatius.  La primera representació a Barcelona, que va ser també la primera a Espanya, va tenir lloc al Teatre Eldorado, amb el llibret traduït al castellà.

El controvertit tenor Vittorio Grigolo assumeix el paper del torturat i aventurer poeta que dóna nom a l’obra mestra operística d’Offenbach; nosaltres vàrem gaudir força de la seva interpretació, que creiem va estar per sobre de les expectatives.En aquesta ocasió el MET va escollir a les sopranos Hibla Gerzmava, Erin Morley, i a la mezzo-soprano Christine Rice, per interpretar a les tres heroïnes, cadascuna d’elles amb una personalitat pròpia, però que idealitza algun aspecte del desig d’Hoffmann. Ens va agradar especialment Erin Morley en el paper de la “nina- robot” Olympia, tant en l’aspecte teatral com en el vocal. Gairebé a la mateixa alçada Hibla Gerzmava, interpretant el paper de dues dones, Antonia i Stella.

Continua llegint

– Òpera al cinema – PRINCE IGOR (****) de Borodin – en directe des de el Metropolitan de NY – Cinemes Yelmo Icaria – 01/03/2014

 

Desprès d’un magnífic dinar al restaurant XEMEI (***) – (cuina Veneciana) per tal de celebrar l’aniversari de l’IMMA de forma anticipada, amb els nostre fills, No és el millor moment per intentar veure per primera vagada una òpera desconeguda per nosaltres i menys si aquesta òpera te una durada total de 4 hores i mitja.

IGOR

Però tot i així i gràcies als cops de colza de l’Imma vaig poder aconseguir amb molts esforços no caure del tot en els braços de Morfeu.   Es tractava de l’òpera PRINCE IGOR de Aleksandr Borodín i retransmesa en directe des del Teatre Metropolitan de New York.

Se que no es normal començar per la posada en escena, però a mi es un dels factors que m’atrau d’una representació d’òpera, segurament degut a que ès tracta de la part mes Teatraire del espectacle…..  En aquest cas el “culpable” de la posada en escena i també de l’escenografia ha estat en Dmitri Tcherniakov, un director rus que sembla acostuma a revolucionar e incomodar als mes tradicionalistes… els que volen tot exactament igual, fil per randa tal i com es va pensar l’òpera el dia de la seva estrena.

Prince Igor, és una òpera en quatre actes i un pròleg amb música d’Aleksandr Borodín i llibret rus del mateix compositor . A causa de la mort de Borodín en 1887 , l’òpera va quedar inacabada i la partitura va ser corregida i acabada pels compositors Nikolai Rimski – Kórsakov i Aleksandr Glazunov . L’estrena pòstum va tenir lloc a Sant Petersburg , al teatre Mariinski , el 4 de novembre de 1890.
El llibret està basat en una epopeia russa del segle XII i es correspon, vagament , amb la història narrada en el Cantar de les hosts d’Ígor, que relata la campanya del príncep rus Ígor Sviatoslávich en contra les tribus dels polovtsy , invasores a 1185.
La partitura inclou les famoses danses corals conegudes com « Danses polovtsianes » ( o Danses dels polovtsy ) , que van divulgar a Europa occidental els ballets de Diàguilev i que s’interpreten independentment en els concerts.

playsartof-Prince-Igor-Metr--e1392937888527

En aquest cas ha estat força mesurat i únicament en el primer acte ha transgredit i de quina manera la posada en escena un cop el Príncep ha estat derrotat a la batalla pels seus enemics.  L’escenografia representa un camp ple de roselles, realment impactant i bellíssim on es representen la tragèdia de la pèrdua del seu exercit i es barregen escenes tràgiques, somnis i es transformen els personatges de les conegudíssimes “danses  polovtsianes” en esperits que reneixen de  les seves cendres en el mateix camp de batalla.   Per mi el millor de la nit.

Continua llegint