Estem força feliços de què el Festival Grec de Barcelona, de moment (nosaltres 3 de 3 magnifiques), tingui una qualitat realment extraordinària. Des d’aquest petit racó volem felicitar al seu nou director Ramón Simó, que ens demostra la seva gran coneixença del Teatre que es representa a la resta del món i el seu bon gust alhora d’escollir companyes i obres perquè les puguem veure a Barcelona.
Ahir tornem a la ciutat del Teatre, concretament a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per veure un altre cop bon Teatre Internacional; aquest cop la companyia islandesa Vesturport (i en angles, sobretitulat en català), ens deixa una altra vegada literalment amb la boca oberta, a nosaltres i a tots els assistents a la nit de l’estrena, amb una nova e increïble versió de METAMORPHOSIS de Franz Kafka.
El protagonista Gregor Samsa s’ha despertat convertit en un insecte gegant. Sobre l’escenari tenim dues estances dividides a dos nivells, la de sota és el menjador, on es reuneix la família per esmorzar abans de començar un nou dia; a la de dalt, una habitació que veiem des d’una perspectiva zenital, totalment diferent de l’anterior. Allà, Gregor Samsa s’ha quedat adormit, ha perdut el tren i ja no podrà anar a la feina.
El dia comença malament pel protagonista de La metamorfosi, que veu que s’ha transformat en alguna cosa que sembla fastigosa a ulls del seu pare, la seva mare i la seva germana. Ràpidament, decideixen tancar el Gregor a la seva habitació, per tal de què ni tan sols ells l’hagin de veure. La germana, però, intenta que tot continuï de forma normal però no ho aconseguirà.
Amb tota seguretat l’impacte més important que ens ofereix aquesta versió és la fantàstica escenografia que permet tenir la visió alhora de les dues estances sempre a la nostra vista i que com si es tractes de dues obres de teatre veiem el que passa tota l’estona… a dalt el drama (l’habitació d’en Gregor) i a sota “l’humor forçat” (el menjador), per la direcció de la producció, com si es tractes d’un vodevil on l’actuació de la família és principalment a base de gestos forçats i exagerats, on es diuen poques paraules, suposo que per desdramatitzar el significat real del que esta passant a escena.
L’actor protagonista, GÍSLI ÖRN GARDARSSON, és alhora un dels dos directors de la producció i en ell recau bona part de l’èxit de la representació, ja que es passa tota l’estona mig penjat com un insecte del sostre, o bé damunt la barana que puja a la seva habitació, enfilat a la làmpada o intentar “dormir” en un llit en posició vertical (per tal de què veiem l’estança des de dalt). L’actor, fa una actuació insuperable, i és que a mes a mes és un gran atleta que esta sempre a escena fent gimnàstica sense que ho sembli; fa un treball físic brutal, que un actor “normal” seria impossible que ho pugues representar.