Arxiu d'etiquetes: Meritxell Duro

– 116 – Teatre Musical – LA FAMILIA ADDAMS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Coliseum – 2018.12.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 088)

LA FAMILIA ADDAMS (temp. 18/19 – espec. nº 088)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Han passat dos mesos des de la roda de premsa de presentació a Barcelona d’aquesta producció musical. El nostre viatge i la priorització d’espectacles de curta durada que no volíem perdre, ens ha fet posposar fins aquest dimecres dia 12 el fet de poder veure aquest musical.

LA FAMILIA ADDAMS, el musical, estrenat a  Broadway el 2010, està basada en el llibret de Marshall Brickmann i Rick Elice i la música d’Andrew Lippa, i ha estat adaptada als nostres escenaris per Esteve Ferrer i Silvia Montesinos, després d’obtenir els drets de la versió de gira del musical. L’argument està basat en els personatges creats per Charles Addams en 1938 en una tira còmica pel diari The New Yorker.

No podem deixar de comentar que aquesta producció va ser estrenada a Madrid i Esteve FerrerSilvia Montesinos han introduït en el text referències locals madrilenyes que grinyolen una mica davant el públic català. Referències al “cocido madrileño”, als polítics d’allà, i als toros; és cert que també fa referència al Brexit o a les xarxes socials per no fan cap referència a casa nostra. Malgrat que en el repartiment hi han forces actors catalans, en general a la producció es respira una manera de fer molt “castiza” que s’allunya força de la manera de fer Teatre a Catalunya i que a nosaltres no ens acaba d’agradar.

Però d’això érem conscients abans de comprar les entrades …. i és que de fet la raó principal per anar a veure aquesta producció era per veure treballar al nostre amic Frank Capdet.

A banda d’aquest comentari hem de reconèixer que la producció ens ha agradat força. Una gran escenografia de Felype De Lima, que abasta més enllà de l’escenari, una magnífica il·luminació de Juanjo Llorens i el disseny de vestuari i maquillatge d’Aarón DomínguezOlaya Brandón, respectivament, complementen a la perfecció tota la posada en escena de l’espectacle. Una proposta a la que s’ha dotat de més elements d’humor i romanticisme que a la versió que recordàvem.

Continua llegint