Arxiu d'etiquetes: Mercè Rodoreda

– 020 – Teatre – LA MORT I LA PRIMAVERA – Teatre Nacional de Catalunya (🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 010) – 2019.11.02

LA MORT I LA PRIMAVERA (temp. 19/20 – espectacle nº 010)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte ens hem apropat a la sala Petita del Teatre Nacional per veure LA MORT I LA PRIMAVERA, obra pòstuma de Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 – Girona 1983) adaptada i dirigida per Joan Ollé.

Considerada com el gran testament literari de l’autora, és una obra que no té res a veure amb els relats costumistes als quals en tenia acostumats com “Aloma”, “La Plaça del Diamant” o “Mirall trencat”. LA MORT I LA PRIMAVERA vol ser una al·legoria contra l’autoritarisme, la manca de llibertat i la violència totalitària, localitzada narrativament en una petita comunitat muntanyenca ubicada en un temps i en espai indeterminat.

Un petit poble sense escola ni església però amb un riu que el travessa per sota, on els seus habitants es regeixen per lleis terribles que ens podrien recordar societats primitives.

Malauradament hem de dir que a nosaltres ens ha decebut des del minut zero, quan encara no es veia el protagonista recitar palplantat i hieràtic, completament a les fosques a peu d’escenari. Entenem que no és un text fàcil de portar a escena, però també creiem que la direcció de Joan Ollé ha estat la responsable de no saber fer arribar al públic el significat del que volia dir realment el text.

No ens ha agradat gens l’escenografia de Sebastià Brosa (entre mítica i fantàstica) per fosca i opressiva, amb un arbre que semblava caigut travessat dues edificacions (per nosaltres sense cap sentit aparent). Malgrat tot, encara sort que tenen un pes important les projeccions de Francesc Isern i la il·luminació de Lionel Spycher.

Però encara ens han satisfet menys la majoria de les interpretacions. No creiem que en tingui cap culpa el jove actor protagonista, Francesc Colomer, de dir el text amb un to de “ploramiques” durant tota la representació, sense modular tot just cap paraula amb un to diferent de la següent paraula, sense cap passió, sense gairebé cap expressió al rostre; entenem que ha estat el director el que l’hi ha indicat que havia de fer-ho d’aquesta manera. Una autèntica llàstima, perquè coneixem la vàlua d’aquest actor, que el director no ha volgut aprofitar.

Continua llegint

– 149 –  Teatre – LA PLAÇA DEL DIAMANT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victoria – 2019.01.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

LA PLAÇA DEL DIAMANT (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Torna als escenaris un clàssic.Torna l’obra clàssica de Mercè Rodoreda, LA PLAÇA DEL DIAMANT, i ho fa de la mà de Paco Mir i amb actors i actrius de la Companyia Eòlia, al Teatre Victòria. Dimarts dia 8 va ser l’estrena d’aquesta producció que es podrà veure tots els dimarts del mes de gener.

“La plaça del Diamant” és una novel·la publicada en 1962 i està considerada com una de les millors plasmacions de la vida a Barcelona abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola. La novel·la és, al mateix temps un gran retrat de dona, una crònica magnífica de Barcelona i de com van marcar aquests moments històrics la vida dels barcelonins.

Paco Mir ha fet i dirigeix aquesta adaptació que vol comprimir en noranta minuts els quaranta anys de la vida de la Colometa i ho fa des de “l’admiració que sent per l’autora i la seva obra“.

La Companyia Eòlia està formada per actors i actrius que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Eòlia. Una companyia nascuda amb la voluntat de donar visibilitat a aquest grup de professionals, sent al mateix temps un lloc de retrobament i posada en comú d’experiències que es van adquirint professionalment. Nosaltres ja vam poder gaudir de la primera proposta de la companyia, “Digue’m la veritat” dins del Festival Grec 2015.

En aquesta producció els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. Set actors que interpreten els més de vint personatges de la novel·la. Unes magnífiques interpretacions, fresques i entregades, destacant a les dues Colometes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escenografia de Jordi Bulbena es recolza en les projeccions i música original de Jofre Bardagí i donen com a resultat una posada en escena molt acurada que ens ha agradat per la seva aparent simplicitat.

Continua llegint

– Teatre (201) – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC – 03.03.2017

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.

Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc

Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys…. i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.

La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Totes elles acaben essent autèntiques «heroïnes» gràcies a la seva vitalitat, la passió per les petites coses, la recerca de la felicitat i la força poderosa de l’amistat.

la-senyora-florentina-i-el-seu-amor-homer-tnc-2

Nosaltres “els voltaires”, tenim la sort de viure al costat dels jardins “Mercè Rodoreda”, que acostumen a estar sempre plens de flors…. ara mateix, malgrat que encara no ha arribat la primavera ja han esclatat un parell d’arbres plens de flors blanques; per altra banda, curiosament també els coloms han fet d’aquest jardí, casa seva. La passió per les Flors que va tenir Mercè Rodoreda, durant tota la seva vida, queda reflectit en un dels seus darrers llibres titulat “Viatges i flors”.

Són flors inventades, d’una naturalesa tan impensable com exuberant. Hi trobarem flors que es passen el dia rient, d’altres que fan olor de sang o les que s’obren en passar perquè les miris. Des de flors boges que s’abracen a les cames dels homes fins al Flor Cavaller, masculina, un flor que fa guàrdia i toca la trompeta del seu pistil per avisar les altres flors que el vent arriba.

Continua llegint

– Roda de premsa – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – TNC – 17.02.2017 (rp70)

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Una roda de premsa atípica, perquè acostuma a presentar-les el director del TNC, Xavier Alberti, però divendres no hi era a la taula de presentació. De sobte s’encén una pantalla de televisió i apareix ell en una gravació prèvia, per dir-nos que en aquell precís moment està al quiròfan, per fer-li una petita intervenció sense importància. Ha volgut estar present encara que fos virtualment.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-2A la taula presidencial tota la companyia està present i es Sergi Belbel el primer que pren la paraula, ja que ell dirigeix aquesta nova versió de LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER, un clàssic de Mercè Rodoreda.

A la Barcelona de principis del segle xx, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.

la-senyora-florentina-roda-de-premsa-tnc-voltar-i-voltar-3

Segons les paraules d’en Sergi Belbel:

És una llàstima que Mercè Rodoreda no hagi escrit més obres per al teatre. Aquesta que ara us presentem, i que va ser rescatada per la gran Rosa Novell fa més de vint anys, és segurament el seu text teatral més reeixit.

Continua llegint