Dijous va ser nit d’estrena a l’Antic Teatre i nosaltres no vam poder ser-hi pel nostre compromís amb Turandot, des de feia més d’un any. Ahir divendres no vam dubtar ni un segon en fer cap a l’Antic per veure SOUVENIRS. La Bellesa, el projecte de teatre comunitari de la sala, ha presentat aquest espectacle aixecat a partir de textos dels mateixos intèrprets amb direcció i dramatúrgia de Marta Galán.
Marta Galán és artista-educadora, autora i directora de projectes escènics des de 1999. El 2009 inicia el projecte TRANSlab., des d’on coordina diferents processos pedagògics i de creació col·lectiva o comunitària a través de les arts escèniques i performatives.
Aquest projecte artístic amb veïns i veïnes dels barris de Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, està liderat per l’Antic Teatre des de fa més de cinc anys. Un projecte que consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més majors i els més joves dels barris.
Aquesta tercera exploració escènica de la Bellesa està conformada per uns relats encarnats que conviden a una presa de consciència col·lectiva sobre la manera en què les guerres i els feixismes esquincen les biografies i deixen una empremta inesborrable.
Igual que va passar dijous, la funció d’ahir va estar dedicada a un dels participants en el projecte, l’Enrique Ibañez que per problemes de salut no va poder estar present. Segons comenta la mateixa Marta Galán, Montserrat Iranzo, molt implicada en el projecte, serà la persona que llegirà i intentarà interpretar la seva part.
Amb el nexe conductor de l’arqueologia, la proposta està agrupada en “4 fases d’excavació”:
Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en “Pèricles, Príncep de Tir“, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR.
Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions.
Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d’un cruel dictador, recorre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s’enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.
La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li la història de Pèricles.
Amb elles comença un joc de teatre dins del teatre. Ambdues desdoblen els seus personatges, la nena ploranera es convertirà en la Marina del conte, la filla de Pèricles, i la deessa Diana es transformarà en l’alcavota que regenta el bordell on anirà a parar la noia.
El text de Shakespeare és una metàfora sobre la vida, explicada com un viatge a través del mar. És també un cant a l’amor familiar i a la reunificació dels membres dispersats d’una família que lluiten pel seu retrobament.
Dimecres passat vam anar al Teatre Grec per últim cop en l’edició del Festival Grec d’enguany. Mentre esperàvem, tot sopant un entrepà en un dels pocs bancs disponibles, comentàvem que és un lloc molt emblemàtic i és una llastima que no sigui escenari d’altres activitats si mes no en l’època del bon temps ….
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Ple de gom a gom per tal de veure la segona representació de Nit de Musicals 2016, tercera consecutiva programada en el Grec Festival de Barcelona. L’any 2014 vam poder veure la primera edició amb una nit dedicada als compositors de teatre musical català amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció de David Pintó.
La segona edició, en 2015 va oferir una selecció dels clàssics dels musicals nord-americans també amb la Banda Municipal de Barcelona i la direcció aquest cop, de l’Elisenda Roca.
A ritme de swing i a partir d’una història creada i dirigida per Paco Mir, aquesta tercera nit ens presenta veus i coreografies amb un repertori format per temes molt coneguts de musicals nord-americans. Els músics de la Barcelona Jazz Orquestra sota la direcció musical d’Andreu Gallén acompanyen als artistes.
Ivan Labanda és el presentador i conductor de tota la “Nit”.
Aquest passat dilluns vam anar al Teatre Goya a veure un Musical de petit format realitzat a casa nostre; es tracta de 73 RAONS PER DEIXAR-TE … i ja us puc dir per avançat que vàrem sortir del Teatre molt i molt satisfets.
La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen fins a arribar a setanta-tres.
Un argument d’amor i desamor que es podria situar a qualsevol lloc del món, però que el seu autor, Guillem Clua, l’ha volgut situar expressament a la ciutat de Barcelona, i per això fa servir indrets de la nostra ciutat, com pot ser la línia verda, la 3 del Metro i esdeveniments que tots vàrem viure amb força intensitat com l’ocupació de la plaça de Catalunya, pels indignats.
Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.
Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.
La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.
Per tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.
Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.
Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.
El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.
Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.
Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.
Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta
