Arxiu d'etiquetes: Mercat de les Flors

– 260 – Dansa – PANORAMIX (1993- 2003)- LA RIBOT ( 🐌????) – Mercat de les Flors (temp. 18/19 – espectacle nº 191)

PANORAMIX – LA RIBOT (temp. 18/19 – espectacle nº 191)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Primer de tot, cal dir que no sabíem bé el que anàvem a veure al Mercat de les Flors i el que ens hem trobat, no ens ha satisfet gens ni mica.

No ens atrevim a fer una valoració d’un espectacle que és un conjunt de “Peces distingides” de La Ribot sota el títol de PANORAMIX (1993- 2003). De les 34 “peces distingides” relacionades en el programa de mà, només hem vist, o millor dir, “entrevist” nou peces, quan hem decidit marxar.

Un espectacle de 3 hores concebut com una antologia que aplega, reorganitza i recol·loca les «peces distingides» de les tres primeres sèries/espectacles, creades entre el 1993 i el 2000

Presentat per primera vegada l’any 2003 a l’exposició Live Culture (Tate Modern, Londres), l’espectacle es va poder veure després al Museo Reina Sofia (Madrid) i al Centre Pompidou (París), entre altres espais insòlits.

La Ribot neix a Madrid el 1962 i actualment viu i treballa a Ginebra.

PANORAMIX (1993-2003), és una obra que sembla ser ha marcat la dansa contemporània i ajuda a entendre el seu projecte de “Peces distingides”. Cada sèrie de Peces distingides es presenta com una mena d’espectacles que marca la trajectòria de l’artista i les seves inquietuds.

Considerem que per aquesta proposta, el nombre d’espectadors que hem accedit a l’escenari de la sala Maria Aurèlia Campmany, era excessiu i això ha dificultat considerablement la visió de la performance d’una única artista en continuo moviment.

Resumint, ens hem equivocat d’espectacle; aquestes coses passen, i encara sort que no massa sovint.

Concepte, direcció i interpretació: La Ribot
Producció: La Ribot-36 Gazelles
Duració: 3 hores (varem veure 1 hora aproximadament)

– 229 – Dansa – FLAMINGOS – ALBERT QUESADA (🐌) – Mercat de les Flors – 2019.03.21 temp. 18/19 – espectacle nº 168)

FLAMINGOS – ALBERT QUESADA (temp. 18/19 – espectacle nº 168)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous dia 21 va ser el dia de l’estrena de FLAMINGOS d’Albert Quesada al Mercat de les Flors, una barreja de flamenc amb dansa contemporània que forma part del projecte Cèl·lula.

El projecte Cèl·lula, en aquesta primera edició, es presenta dins del marc de la Quinzena Metropolitana de la Dansa. És un projecte que acull coreògrafs i intèrprets amb l’objectiu de facilitar i produir creacions de diversos formats d’obres de dansa.

Els projectes Cèl·lula es proposen d’impulsar laboratoris de recerca i transmissió de tècniques i metodologies de treball, a la vegada que pretenen proposar maneres de compartir i fer sostenible la creació.

A FLAMINGOS, Albert Quesada aprofundeix en la seva recerca sobre el flamenc que segons ell ens serveix com a mirall per inspirar-nos en com una manera d’entendre el cant, la música i la dansa s’ha desenvolupat a través de tantes cultures i regions, i ha acabat prenent forma a Andalusia.

A FLAMINGOS intenta traslladar l’esperit del flamenc a la dansa contemporània tal com ja va començar a indagar en l’espectacle “UnDosTresUnDos”, que nosaltres vam poder veure en 2016 dins del Sâlmon Festival en aquesta mateixa sala. FLAMINGOS és per Quesada la continuació d’aquell duet.

Continua llegint

– 211 – Dansa – 10.000 GESTOS – BORIS CHARMATZ (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.03.10 (temp. 18/19 – espectacle nº 156)

10.000 GESTOS – BORIS CHARMATZ (temp. 18/19 – espectacle nº 156)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta temporada es va programar al Mercat de les Flors l’anomenada “Constel·lació Boris Charmatz” que inclou tres espectacles d’aquest creador. Diumenge vam poder veure 10.000 GESTOS el tercer dels espectacles programats, inclòs també dins de l’itinerari “impressionants“.

Les “constel·lacions” hi han permès aprofundir en el treball de cinc creadors, en aquest cas el treball del coreògraf francès Boris Charmatz que s’ha atrevit a convertir un centre coreogràfic en un museu de la dansa (2009), a crear moviments a partir del dictat d’unes fotografies i a coreografiar pensant en cossos morts. Charmatz utilitza la tergiversació, els encreuaments i les mutacions com a ingredients principals de la seva màgia negra per desplaçar qualsevol intent de certesa.

Boris Charmatz (Chambéry 1973) és ballarí i coreògraf, periòdicament pren part en esdeveniments d’improvisació amb Saul Williams, Archie Shepp i Médéric Collignon i continua col·laborant com a ballarí amb Anne Teresa de Keersmaeker i Tino Sehgal. És impulsor i director del Musée de la danse (inicialment anomenat Centre chorégraphique national de Rennes et de Bretagne) des de l’any 2009.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Va ser artista associat del Festival d’Avinyó 2011, i al 2013 va ser artista convidat al MoMA de Nova York. El 2015 fou convidat de la Tate Modern a Londres i  des de 2017 és artista associat de la Volksbühne a Berlín.

Des de “Aatt enen tionon” el 1996 fins a “10.000 gestes” en 2017, Charmatz ha presentat tot un seguit de peces realment memorables. Actualment està preparant una nova creació anomenada “Infini” que s’estrenarà l’estiu de 2019.

10.000 gestos és una peça que produeix una hipnosi visual a l’espectador mitjançant una peculiar seqüència de moviments. La fugacitat portada a l’extrem: nombrosos ballarins interpretaran deu mil gestos, tots ells diferents, que només seran visibles una sola vegada i desapareixeran així que s’hagin executat, com una oda a la impermanència de la dansa.

Aquesta peça es va estrenar el setembre de 2017 a Volksbühne, Tempelhof, Berlín, en Alemanya.

Continua llegint

– 191 – Dansa – VENEZUELA – BATSHEVA DANCE COMPANY – Mercat de les Flors (🐌🐌🐌) – 2019.01.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 141)

VENEZUELA – BATSHEVA DANCE COMPANY (temp. 18/19 – espectacle nº 141)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un Mercat de les Flors ple fins a la bandera per veure l’espectacle VENEZUELA d’Ohad Naharin interpretat per la Batsheva Dance Company.

Ohad Naharin (Mizra, 1952) és un ballarí i coreògraf israelià contemporani que des del 1990 i fins a l’any 2017 va ser el director artístic de la Batsheva Dance Company, companyia a la qual s’havia incorporat l’any 1974.

Un coreògraf amb qui ja vam prendre contacte l’any 2011 amb la peça MINUS 16 que va interpretar la companyia IT Dansa dins del Festival Grec.

Creador del llenguatge del moviment anomenat GAGA, que posa en el centre de la dansa l’ésser humà i potencia la improvisació i el moviment de parts del cos. Una greu lesió d’esquena el va obligar, a ell personalment, a expressar-se corporalment desbloquejant altres parts del seu cos.

Investigador constant del moviment, l’organització i l’estructura, el seu treball es basa en l’entrenament diari dels ballarins, connectant plaer i esforç i generant a partir d’aquests elements una narrativa. Gaga és doncs una metodologia de treball que, basada en la improvisació dels ballarins, millora el moviment instintiu respectant el moviment interior, connectant el conscient amb l’inconscient.

L’any 2015 es va estrenar el documental Mr. Gaga que havia filmat, durant set anys, el cineasta Tomer Heymann, sobre el dia a dia del coreograf.

La Batsheva Dance Company té la seva seu a Tel Aviv, Israel. Va ser fundada per Martha Graham i la baronessa Batsheva de Rothschild l’any 1964. Al llarg dels anys i després de la incorporació d’Ohad Naharin, la companyia ha adquirit una personalitat única que es caracteritza per la força i llibertat dels seus ballarins i per la capacitat de comunicació amb el públic.

Continua llegint

– 154 –  Dansa – DA CAPO – (OtraDanza) (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.01.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 113)

DA CAPO – (OtraDanza) (temp. 18/19 – espectacle nº 113)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Tot i que tenim un abonament, fins ahir divendres dia 18 no havíem tingut l’oportunitat de fer cap al Mercat de les Flors. I va ser per gaudir de l’espectacle DA CAPO de la companyia OTRADANZA.

Aquesta és la segona peça que presenta la companyia aquesta temporada, ja que el dia abans s’havia pogut veure RITO, un duo entre Asun Noales i Sebastian Rowinsky que nosaltres no vam poder veure.

Ambdós programats dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”.

Asun Noales va crear la companyia OtraDanza l’any 2007, despres de codirigir de 2000 fins a 2007 la companyia Patas Arriba. Una companyia privada que ha creat nombrosos espectacles en els seus 11 anys de vida, i té la seva seu a la ciutat d’Elx on fan residència al CCC L’Escorxador d’Elx.

L’espectacle DA CAPO sorgeix del treball conjunt de dos coreògrafs valencians de rellevància, d’una banda Asun Noales (Elx 1971), llicenciada en l’Institut del Teatre de Barcelona i d’altra banda Gustavo Ramírez (San Fulgencio, 1978) que també va passar per l’Institut del Teatre i que recentment ha creat una peça per a la companyia IT Dansa.

DA CAPO és una expressió musical italiana que literalment significa “des del cap”, i que és equivalent a repetir la partitura des del començament. Un espectacle resultat d’un treball d’investigació, creat en 2004 com a celebració dels 10 anys de la primera creació conjunta d’ambdós coreògrafs, “Dícese/Sacra” (Premi al Millor Espectacle de Dansa i de Direcció de coreografía de la Generalitat Valenciana).

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Dansa – CUENTOS DE AZUCAR – Eva Yerbabuena (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2018.07.27 (temp. 17/18 – espect. nº 368)

CUENTOS DE AZUCAR – Eva Yerbabuena (temp. 17/18 – espectacle nº 368)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

És divendres i ens encaminem al Mercat de les Flors per veure una nova proposta del Festival Grec, l’espectacle organitzat per la Companyia Eva Yerbabuena e Hisashi Itoh per a 2 ballarins i 7 músics, CUENTOS DE AZUCAR.

Un espectacle que uneix els cants populars de l’illa d’Amami, al Japó, amb les coreografies de la “bailaora” granadina. A escena sis artistes espanyols, dos japonesos i un hispanojapones, ells amb un equip tècnic multidisciplinari i la col·laboració del coreògraf Mario Bermudez (Marcat Dance), han desenvolupat el projecte a través de diferents residències artístiques.

Eva Yerbabuena ha comptat amb la col.laboració de la cantant japonesa Anna Sato i del músic i compositor Kaoru Watanabe. La direcció musical a càrrec de Paco Jarana (guitarra) i amb Alfredo Tejada i Miguel Ortega, al cant flamenc. Antonio Coronel a la bateria, Rafael Heredia a la percussió i al ball Fernando Jimenez.

Cuentos de azúcar és un viatge escènic, a través d’onze temes que utilitza el cant, la música i el ball per introduir-nos en les tradicions musicals de l’illa d’Amani, establint un diàleg entre cultures, i tal com diu la mateixa bailaora: “Unir-nos en visions diferents ens acosta a l’essència de la vida. Existeixen moltes formes d’expressió, però solament un batec universal“.

La cantant japonesa Anna Sato és qui va introduir Eva Yerbabuena en la cultura pròpia de les illes Amami, al sud del Japó, i l’ha ajudat a crear l’espectacle on les dues cultures es connecten a través de la percussió “El repte més difícil ha sigut mantenir la visceralitat del flamenc i unir-la amb l’espiritualitat de la música d’Amami“.

Anna Sato és una de les artistes que millor representen la nova generació d’intèrprets de les Amami i vol donar a conèixer a occident els “shima uta”, llegat musical de les illes que tot i formar part del Japó, conserven un dialecte i una cultura pròpies. Ella ja havia col·laborat amb coreògrafs de tant de prestigi com Sidi Larbi Cherkaoui.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – A REASON TO TALK (🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2018.07.25 (temp. 17/18 – espect. nº 365)

A REASON TO TALK (temp. 17/18 – espectacle nº 365)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’estiu de l’any 2009, l’Imma i jo viatjàvem pel nostre conte i tots dos sols a Iran, un país que ens atreia des de feia anys per la seva vessant cultural i per tot el que havíem llegit durant molts anys. Un viatge força llarg d’unes 5 setmanes, que va resultar inoblidable en el bon sentit de la paraula, perquè vàrem poder recórrer amb vehicle i guia privat gairebé tot el país. Des de llavors posseïm uns records inoblidables de tot el que vàrem arribar a veure, però molt especialment de l’amabilitat de la seva gent. Malgrat que la vàrem conèixer com a “turistes”, també vàrem patir en pròpia pell, alguns moments de forta repressió, que no havíem viscut mai en cap lloc del planeta.

Iran, ja forma part d’una petita parcel·la de la nostra vida, perquè la sentim des de llavors una mica nostre; segurament per això intentem llegir i assistir a qualsevol esdeveniment cultural o espectacle que tingui alguna relació amb aquella societat; una societat que era molt avançada abans de la revolució de 1978 i que des de llavors pateix una repressió política i religiosa sense límits.

Aquest va ser el motiu principal del perquè aquesta proposta va ser una de les primeres que vàrem escollir en aquesta edició del Festival Grec.

Ahir dimecres a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors, vàrem poder veure aquesta A REASON TO TALK (una raó per parlar), el primer espectacle com a creadora de Sachli Gholamalazid, que ha interpretat a Gran Bretanya, els Països Baixos i el Canadà, des de 2013, i que ha obtingut molts premis a Bèlgica.

A reason to talk forma part d’una trilogia de la qual ja existeix també la segona part, “(Not) my paradise”, estrenada el 2016.

Sachli Gholamalazid (1982) és actriu de cinema, teatre i televisió a Bèlgica, d’origen iranià vol parlar de la relació amb la seva mare, i ha creat un muntatge multimèdia per explicar-ho.

Un format que per cert,  no ens ha agradat gens, perquè durant tota la representació ha estat la Sala a les fosques i ella d’esquena als espectadors, malgrat que podíem veure el seu rostre a través d’una pantalla; està asseguda davant de dues pantalles que ella controla amb l’ajuda de l’ordinador i d’una taula de mescles.

Continua llegint