Arxiu d'etiquetes: MEQUINENSA

– Viatges – Voltar per Aragò i Castella la Manxa, de Parador en Parador (1 de 3) (****) – 16 a 24 novembre 2013

anar a la segona crónica
anar a la tercera crónica

Teníem pensat un viatge al nord de França amb la nostra germana Merche (Mont Saint-Michael i castells del Loira ), però quant ja teníem tot reservat i a pocs dies de la sortida, un esdeveniment familiar, ens va obligar a canviar de plans i marxar l’Imma i jo tot sols.

Varem pensar que 8 dies voltant per recons de la península que “creiem” coneixíem prou be,  seria una bona opció i varem optar per fer una ruta a partir de la situació d’alguns paradors d’Aragó i Castella La Manxa.  No pensàvem recórrer masses kilòmetres, però en les nostres “voltades” volem conèixer tot el que ens envolta i al final hem fet quasi 3.000 kilòmetres. Ha estat un plaer viatjar en una època on viatges quasi be sol… entre setmana, i tots el recons per nosaltres sols.

La època te les seves desavantatges, ja que a les 6 de la tarda ja es de nit… i ja comença a fer força fred, però es un luxe estar a aquesta hora en Paradors situats en edificis amb molta historia com son els Palaus i Castells en llocs increïbles a uns preus molt raonables. Per altra banda han estat unes vacances gastronòmiques i es que quant estàs viatjant per la península es molt difícil no menjar súper be.

Dissabte 16 de novembre, sortim de Barcelona  i plou moltíssim, però a mida que ens apropem a Girona el cel es va obrint i deixa de ploure.  Passem tot el dia a Girona i com ja hem explicat en cròniques anteriors dinem molt be a DIVINUM , veiem el espectacle de dansa 4D de Sidi Larbi Cherkaoui i sopem amb els nostres amics “voltaires” Xavi i Cristina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Voltem per Girona i entrem a la llibreria Ulyssus, lloc de referència per viatges i on no podem evitar comprar un parell de llibres. També fem la visita obligada a la nostra botiga preferida de la ciutat, Samarkanda.

Dormim en un apartament en ple barri jueu  que us recomano, ja que esta  al final de les escales de la pujada a la Catedral en un edifici dels mes antics de Girona que paga la pena conèixer.  Casa Cundaro   http://www.casacundaro.com/  és una casa molt bonica del nucli antic de Girona on nosaltres havíem estat perquè és una de les que participen en Temps de Flors. El nostre apartament és de tres llits amb un salonet amb cuina. Molt agradable i tranquil, amb vista a les taulades del call jueu.

Continua llegint

– Teatre – MEQUINENSA (***+) – Teatre Nacional de Catalunya

Sembla que no passi els temps, però la temporada de Teatre 2011/2012, ja està al principi de la seva fi, tot just un mes i es baixarà la persiana… però dins de pocs dies tindrem davant nostre el programa del GREC 2012 que sembla que començarà amb una inauguració popular el 30 de Juny davant del Arc de Triomf. De moment encara ens queden algunes obres de Teatre per veure i el dissabte 19 de maig de 2012, anem a la ultima representació que veurem al Teatre Nacional de Catalunya, MEQUINENSA (***+), a partir d’un text de JESÚS MONCADA (Mequinensa 1/12/1941 – Barcelona 13/06/2005).

Mequinensa pren com a punt de partida la mirada forana d’un nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre i vol ser un homenatge a l’obra narrativa de Jesús Moncada, però sobretot, una immersió a la peculiar vida quotidiana del seu poble natal, amb un paisatge dominat per les aigües dels dos rius, on centra la major part de la seves novel·les i reculls de contes. La peça ens submergeix, amb la mirada irònica de l’autor de Camí de Sirga, en una Mequinensa mítica on els morts conviuen amb els vius.

MARC ROSICH , ha seleccionat uns determinats passatges de l’obra de Jesús Moncada, com a base per fer un muntatge aprofitant els diàlegs i narracions d’algunes obres conegudes de l’autor :  Cabòries estivals, Calaveres atònites, Camí de Sirga, El cafè de la granota, Històries de la mà esquerra, i altres. Ho fa amb el fil conductor de la lluita del poble davant de l’anunci de la construcció de 2 pantans franquistes i la seva molt probable desaparició. Es centra en els 13 anys que va durar la seva agonia, de 1957 a 1971, data en la que Mequinensa va ser anegat per les aigües… un poble de gent minera, anticlerical i roja.

Continua llegint