Arxiu d'etiquetes: Medici.tv

– Concert OBC (10/12) – L’OBC i la Simfonia dels mil de Mahler (*****) 70 aniversari de l’OBC – L’Auditori – 13/04/2014

Mil

Diumenge al mati, varem assistir al tercer i últim concert de l’OBC, a L’Auditori de Barcelona, en commemoració del 70 aniversari de l’orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El Concert, ja el varem poder veure en directe, el dia anterior a través d’Internet per la cadena MEDICI TV ; però si us be de gust, el podreu veure en diferit durant algunes setmanes a traves de la mateixa cadena i de forma gratuïta, a traves del link següent:

http://es.medici.tv/#!/pablo-gonzalez-mahler-symphony-thousand-barcelona

Feia 13 anys que l’OBC no interpretava aquesta meravella de concert, la “SIMFONIA DELS MIL” i nosaltres tampoc l’havíem pogut escoltar mai en directe, a pesar de les moltes vegades que se’ns havia recomanat insistentment.

70 aniversari OBC08-imp

Continua llegint

– Concert PALAU100 (10/13) – Gustavo Dudamel – Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunk (**** 1/2) – Palau de la Musica Catalana – 09/04/2014

Palau Musica - Dudamel2-imp

Tornem a un altre concert del cicle PALAU100; en menys d’una setmana hem tingut dos del mateix cicle, cosa que no te massa lògica, perquè a vegades passen forces setmanes o mesos sense cap d’ells.  Les entrades estan exhaurides i això demostra la expectació enorme que provoca aquest concert.

Com a mida extraordinària, la direcció del Palau de la Musica ha obert el Petit Palau per tal de que el públic que no havia aconseguit entrada, i de forma gratuïta, pugues veure el concert en directe a traves d’una pantalla: celebro aquesta iniciativa pel be de la cultura del nostre país.

Palau Musica - Dudamel1-imp

A la entrada un petit grup de veneçolans mostra el seu rebuig cap el director d’orquestra Gustavo Dudamel, que ara veurem dirigir l’orquestra d’aquest concert. Els pregunto el perquè i em responen que es un dels veneçolans mes mediàtics, que recolza directament el govern dictatorial de Maduro, que tanta sang esta fent córrer el seu país. El contrast entre el que m’asseguren que succeeix al seu país i l’entrada al Palau de una bona part de les elits benestants (econòmica i cultural), de Catalunya per assistir a un concert i quasi “venerar” a un professional de la música que recolza una dictadura al seu país, em fa reflexionar també sobre el que passa actualment a casa nostre i que la majoria del mon civilitzat gira la cara cap un altre banda i no vol recolzar la voluntat de tot un poble. Ningú vol problemes i tothom es desentén dels problemes de la resta del mon, encara que siguin tant sagnants i esfereïdors com en el cas de Síria….. país meravellós que el sentim una mica “nostre” des de que el varem recórrer extensament fa pocs anys.

– – – – – – – – – – – – – – –

El concert d’avui està protagonitzat per l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, una de les millors orquestres del món, amb Gustavo Dudamel al capdavant, un dels directors més aclamats. El programa inclou dues obres fonamentals i revolucionàries de la història de la música.

Continua llegint

– Òpera – LA SONNAMBULA (*****) de Vincenzo Bellini – Gran Teatre del Liceu – 14/02/2014

Ahir divendres 14 de febrer, va ser una nit memorable; per nosaltres un dels moments en què hem gaudit mes de l’Òpera des de fa molt i molt de temps i crec que molta gent ahir pensava el mateix; ahir al final de forces aries tant les protagonitzades per Patrizia Ciofi, com les de Juan Diego Flòrez, es va haver de parar momentàniament l’espectacle perquè els aplaudiments i els “bravos” van durar forces minuts.  Sembla ser dons, que hem tingut la gran sort de què els dos protagonistes principals ja estaven en plena forma, desprès dels constipats que sembla els van deixar una mica fora de joc.

somnambula

Aquest any 2014, desprès de prendre els 12 grans de raïm, el primer que varem fer és veure per TV, aquesta mateixa Òpera, amb la mateixa producció però des de Paris amb uns altres protagonistes; a la nostra crònica de llavors, també valorada en 5 estrelles, ja varem dir que l’òpera de Bellini era bellíssima i que la posada en escena era excel·lent i espectacular.

LA SONNAMBULA; The Royal Opera,No entenem pas com alguns crítics poden desacreditar una posada en escena de les millors que hem vist mai al Liceu, amb el feble argument de què la representació de l’escena de l’habitació del compte es representa al bell mig del saló principal.  No deuran ser massa teatraires i voldran que tot se’ls doni mastegat com en el cinema. Tampoc els agrada que es traslladi al segle XX a un hotel al mig dels Alps… i és que estem en el de sempre… alguns voldrien que el Teatre es moris representant-se de la mateixa manera que es va concebre l’obra original…. un greu error, que va en contra de la supervivència del propi Teatre i encara mes de l’Òpera.

Si hi ha en la crònica operística de Barcelona, gairebé bicentenària, un títol que mereix ocupar-hi un lloc destacat, aquest és sense cap mena de dubte La sonnambula de Bellini. L’estrena de l’obra al Teatre de la Santa Creu és recordat com un esdeveniment apoteòsic. Un èxit sense matisos que es va tornar a repetir quan va ser presentada al Gran Teatre del Liceu.

Continua llegint

– Dansa – BOLT (Cargol) (*****) de Dmitri Xostakóvitx – Bolshoi Theatre (medici.tv) – 07/02/2014

bolt-dmitri-shostakovich - cartell

Aprofito la tarda de divendres, que no treballo…. oe oe oe !!!, per fer una relaxació total en una tarda que per casualitats de la vida esdevé culturalment 100% russa.

Primer veig en directe la retransmissió de la inauguració dels XXII Jocs Olímpics d’hivern, que es disputen a la ciutat de Sotxi (Rússia). Aquesta és la segona vegada que uns Jocs Olímpics es realitzen en terres russes després de la celebració dels Jocs Olímpics d’estiu de 1980 a la ciutat de Moscou, en aquells moments capital de la Unió Soviètica i avui dia capital de Rússia.

A continuació i a traves de la cadena Medici TV a la que estic subscrita, veig aquesta producció de dansa, que es va gravar l’any 2005 al Teatre Bolshoi de Moscou. Es tracta de BOLT del compositor Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx.  El curiós del cas, és que la paraula BOLT si la traduïm del rus, vol dir CARGOL, encara que crec que no es refereix als cargols dels que faig col·lecció, i mes aviat es tracta d’un CARGOL de ferro per unir mitjançant una rosca dues parts d’una maquinaria.

Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx (en rus: Дми́трий Дми́триевич Шостако́вич) (Sant Petersburg, 25 de setembre de 1906 – 9 d’agostde 1975) va ser un compositor soviètic. Va tenir relacions difícils amb el règim, que va denunciar públicament la seva música el 1936 i el 1948. No obstant això, en públic es va mostrar lleial, prenent el carnet del PCUS en 1960 i arribant a ser membre del Soviet Suprem. Des de la seva mort, la seva actitud davant de la vida a l’URSS ha sigut tema de polèmica tant política com musical, discutint-se fins a quin punt hauria sigut un dissident clandestí, per bé que hi hagi acord pel que fa la seva obra artística, una de les més importants del segle XX en termes absoluts.

Continua llegint

– Òpera – LA SONNAMBULA de Bellini (****) – Medici.TV – 01/01/2014

L’any nou ens ha portat una joguina nova… i es que els reis de l’Orient s’han avançat aquest any 5 dies i ens han portat a casa dels Voltaires un nou televisor panoràmic amb connexió a Internet, cosa que desitjàvem especialment per tal de poder gaudir dels concerts i òperes via streaming. (com deia la meva mare: solamente os falta sarna para rascar).

Poca estona desprès de les campanades d’aquest nou any 2014,  hem pogut gaudir a traves de la cadena Medici.tv,  d’una òpera que ben aviat veurem en directe al Gran Teatre del Liceu.  Es tracta de LA SONNAMBULA de Vincenzo Bellini i llibret de Felice Romani.  Aquesta òpera és una de les tres obres mestres de Bellini, juntament amb “I Puritani” i “Norma”.

La producció que hem pogut veure, va ser una producció de l’any 2010 representada a l’òpera de La Bastille de Paris. Curiosament serà la mateixa producció que podrem veure d’aquí a poques setmanes al Gran Teatre del Liceu. Una posada en escena, escenografia e il·luminació de Marco Arturo Marelli, realment extraordinària i espectacular. El vestuari excel·lent de Dagmar Niefind. L’orquestra i cors del Theatre National de l’Opéra de Paris, dirigida pel mestre Evelino Pidò.

sonnambula_child-s6-c30

El repartiment de veus no podia ser millor, amb Natalie Dessay (Amina) en la capçalera.  La resta de papers ha estat el següent… Michele Pertusi (Il Conte Rodolfo), Cornelia Oncioiu (Teresa), Javier Camarena (Elvino), Marie-Adeline Henry (Lisa) Nahuel Di Pierro(Alessio), Claudia Galli (primera dona de Creta) i Anna Wall ( segona dona de Creta).

Continua llegint

– Concert OBC (3/12) – L’OBC i l’enfance du Christ de Berlioz (****) – L’Auditori – 22/12/2013

El passat diumenge 22/12/2013, pel mati, varem assistir al que amb tota seguretat ha estat el millor concert de la temporada de l’Oquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Una obra de BERLIOZ , l’enfance du Christ, que encara no coneixíem i que ens va meravellar.

L'enfance du Christ de Berlioz - L'Auditori 1-imp

L’Enfance du Christ és una de les obres més fascinants de Berlioz. Presentada inicialment pel mateix autor com la recuperació d’una obra d’un compositor barroc, es basa en el pelegrinatge de la Sagrada Família narrat per l’evangelista Mateu. Amb llibret del mateix compositor, s’estrenà a París el 1854.

L’oratori es focalitza en la figura d’Herodes, en l’assassinat de tots els nounats de Judea i en l’exili de la Sagrada Família a Egipte per a salvar-se; el final se centra en l’arribada de la Sagrada Família a Saïs, on és acollida per un grup d’ismaelites.

Berlioz fou un gran amant de la música coral religiosa.  Si la majoria de la seva música havia estat rebuda més aviat negativament pel seu risc formal i el seu acostament estètic a l’obra wagneriana, L’Enfance du Christ de seguida es convertí en un èxit. Hi contribuïren els cors, amb unes melodies que semblen no acabar mai, d’una bellesa i bondat corprenedores. 

L'enfance du Christ de Berlioz - L'Auditori 3-imp

Aquest concert va estar gravat i retransmès en directe a tot el mon, per la cadena internacional MEDICI TV.  Crec que sobren les meves paraules i el millor que podeu fer és veure i escoltar aquest extraordinari concert, que estarà disponible gratuïtament, varies setmanes a traves del següent enllaç…

http://www.medici.tv/#!/pablo-gonzalez-berlioz-l-enfance-du-christ

Continua llegint

– Òpera en directe per Internet – The Perfect American (***) de Philip Glass – MEDICI TV – 06/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Òpera – The Perfect American de Philip Glass (1937)

Abans d’ahir es va retransmetre en directe a través de la cadena de televisió accessible per Internet, MEDICI.TV, la premier mundial de l’Òpera The Perfect American.

Si voleu veure-la en diferit, podeu clicar en el següent enllaç … MEDICI.TV

The Perfect AmericanEl llibret està basat en una novel·la que ficciona la vida de Walt Disney i el compositor Philip Glass (als seus 75 anys), pare del minimalisme, ha compost la música d’aquesta òpera. Glass ha ideat una poesia musical per aquest costat humà que retrata el llibret basat en una novel·la del alemany Peter Junk i en el qual estan els dubtes, les contradiccions les idees antisemites i racistes del personatge. Però Glass afirma que aquesta òpera és realment un tribut a Disney.

Els tallers del Reial han realitzat tota l’escenografia i vestuari per aquesta estrena mundial que després viatjarà a l’Òpera Nacional de Londres.

Els nens ja només veuen els ratolins i els ànecs com Mickey Mouse o l’Ànec Donald, a través de la imatge que se’n va inventar la factoria de Walt Disney.

The Perfect American 1

En oposició al món feliç que va idear, l’existència d’aquest “perfecte americà” va estar marcada per una joventut desgraciada i una personalitat d’una dretanització superior fins i tot a la de Richard Nixon. En la seva fàbrica de somnis, només els homes podien dibuixar. Les dones es limitaven a pintar els dibuixos. De la mà de Dennis Russell Davies, el director musical que ha dirigit gairebé totes les estrenes de les òperes de Glass, i del director d’escena Phelim McDermott, ens endinsem en el malson d’un “món feliç”.

Continua llegint

– Concert – L’OBC i MARION COTILLARD (****) – (3/12) – L’Auditori – 18/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN….

Aquest cap de setmana l’OBC ha aconseguit fer-se un nom important en l’entorn musical d’arreu del Món… i és que ha protagonitzat un dels concerts que amb tota seguretat serà un dels mes memorables de la temporada i potser de la seva història (internacionalment parlant), ja que el dissabte va ser retransmès en directe a traves d’Internet per la cadena Medici.tv… i la sorpresa ha estat majúscula, per la qualitat i espectacularitat del concert. Des d’aquest modest Bloc, els hi faig arribar la meva entusiasta felicitació per l’èxit obtingut.

Que l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, aconsegueixi èxits d’aquest calibre és un orgull per tots els seus seguidors i abonats que des de fa molts anys desitjàvem que això fos reconegut internacionalment.

L’obra que es va interpretar és l’Oratori “Joana d’Arc a la foguera“, del compositor suís Arthur Honegger. És una obra que nosaltres no coneixíem i que teníem inclòs al nostre abonament dels diumenges al matí… i com el dissabte al vespre estàvem a casa (de debò… no teníem cap plan…jejeje), ens varem connectar per Internet per veure quina pinta tenia el concert que veuríem poques hores desprès… i varem quedar literalment atrapats per el que veiem i escoltàvem. Val a dir que el ressò mediàtic de què el paper de Joana d’Arc era interpretat per l’actriu Marion Cotillard (coneguda per molts pel paper que va interpretar a Midnight in Paris de Woody Allen i també per ser la protagonista de “La Vie en Rose” per la que va obtindre l’oscar a la millor actriu), … havia fet efecte prèviament i tothom estava expectant  d’aquest concert amb força antelació.

Desprès ens hem assabentat de què és un obra mestre, que quasi mai es programa, donada la seva dificultat. Va ser estrenada escènicament al Liceu l’any 1954 sota la direcció de Roberto Rosellini, i la protagonista va estar llavors Ingrid Bergman.

Continua llegint