Arxiu d'etiquetes: Matthew Polenzani

– Òpera – LA BOHEME (🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 01/07/2016

Malgrat que LA BOHEME es tracta d’una òpera que m’agrada moltíssim i que he vist desenes de vegades, aquest cop vàrem anar al Liceu sense gaires ganes. No entenem el perquè les temporades s’allargassen en el temps, aquests darrers anys i ocupen de ple el mes de Juliol, quan totes les temporades musicals ja s’han tancat a Barcelona. Aquest any en el nostre abonament 2 òperes les tenim al juliol, una és aquesta i l’altre, LA FLAUTA MÀGICA el 28 de juliol, cosa que trobem totalment incomprensible.

Si la qüestió és oferir òpera durant l’estiu per captar públic de fora de Barcelona, ho trobo perfecte, però aquestes funcions haurien de ser “fora d’abonament”. La direcció del Gran Teatre del Liceu s’hauria de replantejar aquest tema que és per mi i per molts abonats, totalment erroni.

A més a més, envaeix les dates del FESTIVAL GREC de Barcelona i això per nosaltres és un grandíssim inconvenient, perquè perdem dies per poder assistir a algunes representacions internacionals que únicament arriben a la ciutat en aquestes dates i per uns dies molt concrets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per rematar-ho, quan arribem ens assabentem que existeix un canvi important de repartiment i que ni més ni menys la protagonista principal que assumeix el rol de Mimí, no el pot fer la soprano prevista que era Tatiana Monogarova, en teoria per malaltia i que serà substituïda per Dinara Alieva. Per sort després veurem que el resultat d’aquesta substitució és totalment satisfactori, però acostumen a sovintejar massa aquests canvis sobtats dels protagonistes, cosa que tampoc creiem és normal.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LES PÊCHEURS DE PERLES de Georges Bizet – en directe des del MET (🐌🐌🐌🐌) – Cinemes Yelmo Icaria 16/01/2016

Feia més de tres mesos que no assistíem a cap de les representacions operístiques, que es retransmeten en directe des del Metropolitan de Nova York als cinemes de tot el món. Dissabte passat per fi vàrem tornar coincidint amb una òpera que no havíem vist representada…. Les pêcheurs de perles.

Es tracta d’una òpera amb música de Georges Bizet i llibret en francès d’Eugène Cormon i Michel Carré. Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van donar únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps.

LES PECHÊCHEURS DE PERLES

Encara que la seva fama no és la de Carmen, és la seva òpera de més èxit després d’aquesta, ja que actualment s’ha convertit en una òpera popular gràcies a la seva orquestració colorista i exòtica, i pel seu duo d’amistat, Au fond du temple saint, una de les àries més famoses en tota l’òpera, i també per l’ària Je crois Entendre encore.

El seu argument, està basat en la història d’un triangle amorós ambientat a Ceilan, que vist des de l’època actual i encara mes… des de l’òptica occidental, sembla tot plegat força ridícul: Zurga i Nadir són dos amics que fa temps van conèixer en un temple de Brahma a la sacerdotessa Leila i tots dos es van enamorar d’ella. Per no trencar la seva amistat van decidir oblidar-se i allunyar-se d’ella, retornant a Europa.

Passat el temps, tornen a viatjar plegats a Ceilan i es retroben de nou amb Leila que acaba de fer el vot de castedat com a ofrena, perquè els mals esperits no perjudiquin els pescadors de perles. Zurga és elegit cap dels pescadors mentre que Leila i Nadir no poden resistir la seva mútua passió i en ser descoberts han d’escapar, ja que a més a més un tsunami arrasarà el poble i els habitants exigiran la mort de Leila per haver trencat els seus vots.

LES PÊCHECHEURS DE PERLES 1

La producció ens va agradar molt i una de les raons principals és que el trio protagonista van assolir gairebé la excel·lència…. Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga)… amb unes veus que en molts moments ens van posar la pell de gallina. Nicolas Testé (Nourabad), malgrat que el seu paper és força menys important, va estar a l’altura dels seus companys d’escena.

La música de Georges Bizet ens va arribar a emocionar, malgrat que no la coneixem prou bé, per la senzilla raó de què l’hem escoltat escasses vegades i és la primera vegada que la veiem representada. L’orquestra del Metropolitan, va sonar a la perfecció com ens te acostumats sempre, aquesta vegada dirigit pel mestre italià Gianandrea Noseda.

Malgrat que, com de costum, les posades en escena del MET són fosques de llum i això no ens acaba d’agradar, hem de reconèixer que el treball de Penny Woolcock, es mereix una nota ben alta, perquè ha jugat amb una escenografia exòtica que pot estar situada ben bé en l’època actual, barrejant la recreació del port de Ceilan, amb plataformes a diferents alçades que simulen estar penjades a sobre mateix del mar…. amb el d’una oficina plagada de llibres, objectes de l’actualitat com pot ser una televisió on es poden veure escenes del tsunami de l’any 2004.

Tot això està reforçat per filmacions que encara milloren més la “realitat” del que es vol representar…. cabussades dels pescadors de perles, interpretades en directe per acròbates penjats de cables i ajudats per projeccions animades per ordinador, així com imatges d’una tempesta que transforma el mar en un dramàtic assassí.

El vestuari molt ben caracteritzat, ens aporta un apropament molt real cap a la cultura d’aquell país llunyà.

Una tarda de dissabte en la que vàrem tornar a gaudir de valent.

Director d’orquestra:  Gianandrea Noseda
Posada en escena: Penny Woolcock
Diana Damrau (Leila), soprano // Matthew Polenzani (Nadir), tenor // Mariusz Kwiecien (Zurga), baríton // Nicolas Testé (Nourabad), baix baríton
Escenografia: Dick Bird // Disseny de projecció:  C59 Productions // Vestuari:  Kevin Pollard // Il·luminació: Jen Schriever // Coreografia: Andrew Dawson