Arxiu d'etiquetes: MARTÍ TORRAS MAYNERIS

– 045 – Teatre – EL TRÀMIT (🐌🐌) – Teatre Borràs – 2018.09.22 (temp. 18/19 – espectacle. nº 031)

EL TRÀMIT (temp. 18/19 – espectacle nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris.

Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre “ambicions i misèries humanes“, i que suposa el seu debut com a dramaturg.

Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les.

Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres “Rhum“, “Rhümia“, “La taverna dels bufons” o “Cobi Curro Naranjito“.

EL TRÀMIT ens explica una història que transcorre dins d’una habitació. Tres científics, un físic (Xavier Serrano), una psiquiatra (Mònica Glaenzel) i un metge (Àlex Casanovas) han estat citats en unes dependències secretes de la Unitat d’Intel·ligència de l’Estat. Són rebuts pel Sr. Susqueda (Manel Sans) i han estat convocats per elaborar un peritatge. Han de decidir si una persona que es fa dir Saturnino (David Bagés) és o no un extraterrestre. Un sisè personatge, la Paquita (Susanna Garachana) donarà el toc de realisme a tot plegat.

Fins aquí el plantejament. Però sembla que la proposta vol anar més enllà i ens vols parlar de la corrupció en tots els àmbits i a tots els nivells. Es tracta de veure fins a quin punt tothom té un preu.

Els tres científics de renom no són tan seriosos ni rectes com semblen, tots tenen coses a amagar i al llarg de la comèdia deixaran de ser qui semblen ser, per passar a ser qui realment són. Però tampoc és qui sembla el representant de l’Estat i del cinisme i l’ambició dels que tenen algun poder se’n resenteixen els que només tenen la seva feina i tímidament manifesten les seves reivindicacions laborals.

Continua llegint

– Teatre – COBI CURRO NARANJITO (🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 2017.12.26  (temp. 17/18 – esp. nº 148)

COBI CURRO NARANJITO (temp. 17/18 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dia de Sant Esteve vam anar a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta que ens havien presentat feia una setmana en roda de premsa a l’Hotel Internacional.

COBI CURRO NARANJITO és un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana.

És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l’únic que saben d’ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito.

Elles volen conèixer el seu pare i saben que el trobaran entre els assistents a una trobada de mascotes. Han organitzat el T.I.M.O. 2017: la Trobada Internacional de Mascotes Oblidades, una convenció on es retrobaran totes les Mascotes esportives i corporatives, per recordar els vells temps.

Un retorn al passat, un viatge als anys 80-90. Un exercici de nostàlgia cap a la nostra infància i adolescència amb referències constants a les sèries de televisió, el cinema, la música, els anuncis, les joguines … més conegudes d’aquella època.

La música de Gerard Sesè és interpretada en directe, en aquesta funció per Ferran Vilajosana, que interpreta també el paper de “mitja” germana.

Continua llegint

– Teatre (132) – RHÜMIA ( 🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 27.12.2016

RHÜMIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa pràcticament dos anys que vam anar a veure RHUM, la primera part d’aquesta “bilogia clownesca” en paraules del seu director Martí Torras Mayneris. Un espectacle en el qual treballava Joan Montanyés quan va morir el 2013, i que va ser continuat i estrenat pels seus companys, amb un gran èxit de públic. Rhum es va convertir en un doble homenatge a les figures d’Enrico Jacinto Sprocani “Rhum” i Joan Montanyès “Monti”.

RHÜMIA és una creació autònoma i independent de la primera tot i que es pot considerar una continuació de l’anterior, en compartir els mateixos personatges i els mateixos components, l’humor, el joc de paraules i la música. En aquesta ocasió s’ha incorporat el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini que pren el relleu de Guillem Albà.

rhu%cc%88mia-teatre-lliure-voltar-i-voltar-1

Ara no estem a un escenari, els llums de la pista s’han apagat i s’ha acabat “el bolo de trabajar”, toca posar-se l’abric de personeta, agafar aires de dignitat i sortir a fora al carrer per fer cap a casa, amb la por que aquest món tan seriós no ens devori.

A casa dels Rhum i cia hi ha un altre món possible, una altra pista de circ més íntima amb noves entrades de pallassos, cançons i músiques d’arreu del món i és plena d’emocions absurdes i concretes. Imaginades i reals. No és gens diferent del que passa a qualsevol llar d’arreu del món perquè finalment el circ és qualsevol univers i cada casa és un circ on tothom hi té cabuda.

RHÜMIA és la tendresa en forma d’espectacle, és tornar a sentir que encara som una mica nens, que podem riure i ens podem sorprendre. Uns pallassos i músics que ens han fet gaudir d’un univers d’emocions amb una gran química entre ells i nosaltres. Una magnífica interpretació de tots sense excepció, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual. Una barreja d’emotivitat i comicitat pròpia del circ clàssic, amb mecanismes prou coneguts per provocar el riure en nosaltres però que no per això no ens deixen de sorprendre.

Continua llegint

– Teatre – CIARA (🐌🐌) – Eixample Teatre – 26/05/2016

Està molt clar que de vegades has de seguir peti que peti les teves intuïcions, i aquesta proposta és una d’aquestes vegades a les que hauríem d’haver-nos refiat de la nostra intuïció … i malauradament no ho vàrem fer. Quan la van programar al teatre Akademia vam pensar que el tema no era prou atraient per nosaltres i com la nostra agenda està tan atapeïda, vam deixar passar el moment.

Quan vam saber que la feien de nou al Teatre de l’Eixample també vam pensar que ens continuava sense atreure el tema i que la deixaríem passar … però… han estat tantes les veus que deien que era un “imperdible”, que finalment ens vam decidir. I dijous 26 vam anar a veure-la.

Ciara - Eixample Teatre

Àngels Bassas està genial, és una actriu de cap a peus que es deixa la pell en l’escenari. Un monòleg contundent interpretat per ella amb una gran varietat de registres: Àngels és sensual, és tímida, és dòcil, és elegant, és discreta. Àngels és dura, és intransigent, és despietada, és enèrgica, és màfia.

Continua llegint

– Circ – RHUM (***) – Teatre Lliure de Gràcia – 26/12/2014

Dies Nadalencs en els quals t’agrada envoltar-te dels teus éssers estimats i potser també, recordar la infantesa i per una estona transformar-te en un nen petit, deixant enrere les parts negatives i tristes que malauradament, et vas trobant en alguns racons en el transcurs de la vida.

c2a9josepaznar_rhum_06

fotografia de Josep Aznar

 En Joan Montanyès ‘Monti’ va deixar inacabat aquest projecte sobre la figura del mític pallasso Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum‘. El seus companys de Monti & cia l’han volgut fer arribar a port. 

Rhum & Cia fa anys que no treballen i ningú no els crida per anar a actuar enlloc. Els seus pallassos malviuen al magatzem de la companyia i un bon dia reben una trucada inesperada… És Rhum? …Té un bolo? Ha trobat un bolo? Hi ha bolo, sí… d’un dia per l’altre.
Tots els membres de la companyia es mobilitzen: treuen la pols dels instruments, les arnes dels vestits i assagen l’espectacle que els va fer famosos. Però tenen un problema: Rhum no vindrà a fer la funció i no tenen August. O més aviat en tenen dos, de problemes: hi ha dos carablanques a la companyia i la pista de circ és massa petita per a tanta intel·ligència

Ens ho vàrem passar molt bé amb les sorpreses que els pallassos ens tenen preparades, especialment en l’escena de la piscina…. però no és aquí on explicarem l’argument del que us espera si de debò voleu riure i participar com infants d’aquest espectacle de circ, que en bona mesura també es tracta de TEATRE….. i fer de Clown no és una tasca “teatraire” gens fàcil.

Continua llegint