Deixem el Festival Grec per un dia, però no deixem d’anar al Teatre. El nostre amic Xavier i la seva parella Cristina, potser una de les parelles mes Teatraires que coneixem, ens varen enviar per missatger un regal pel meu aniversari…. el regal no podia fallar… eren unes entrades de Teatre per aquest dijous passat 12 de juliol….. una obra de teatre que ens recomanaven molt i que amb tota seguretat , sense la seva empenta nosaltres no haguéssim ni tan sols pensat.
Encara que no us ho cregueu, em fa vergonya reconeixer que encara no havíem trepitjat mai el Teatre Gaudí i de fet varem haver de buscar la seva adreça per veure per on quedava mes o menys. Molta gent que em coneix em comenta invariablement que no entenen pas com és que anem a veure tot el Teatre que es representa a Barcelona i quan els hi dic que estan equivocats em miren com incrèduls i es somriuen sarcàsticament.
De totes maneres, penso que tenen part de raó, quant faig un repàs de tot el que hem arribat a veure en aquesta temporada 2011/2012, des de Setembre fins ara portem vistes mes d’un centenar de representacions d’art escènic, entre Teatre, Òpera i dansa… i el que és més greu…. desprès les hem analitzat, hem escrit i publicat una crònica per cada una d’elles en aquest Bloc…. que és on realment es veu el nostre esforç i el nostre recolzament al món del TEATRE.
És veritat que ens agrada la cultura i que no parem, però també és veritat que la gent que no es mou en aquest món teatraire, no s’arriba a imaginar la quantitat de bon Teatre que es representa a Barcelona i de fet nosaltres no coneixem mes d’una Sala de Teatre alternatiu o de petit format, de la nostra ciutat. Ens deixem segurament convéncer massa per les grans representacions teatrals dels teatres públics i deixem de banda “petites joies” de bon teatre, que moltes vegades superen en qualitat a les produccions de gran format…. i aquest és el cas de l’obra de la que avui fem la nostra crònica.
Es tracta de TENNESSEE (W), que ens ha deixat molt sorpresos per la seva altíssima qualitat i ara potser comprenem molt mes a la gent professional del Teatre que te que lluitar per fer-se un petit forat en el mercat teatral “conegut” de Barcelona, sense gaire èxit, ja que la majoria d’actors formen “famílies” on és difícil accedir o be triomfant molt mes pel sol fet d’haver treballat a Televisió de Catalunya…. i la gent va a veure aquell actor i no aquella obra.