Arxiu d'etiquetes: Marta Cardona

– 349 – GREC2019 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA – Sala Barts (🐌🐌🐌) – 2019.07.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 269)

GREC2019 – Teatre – CARTES A JULIETA (temp. 18/19 – espectacle  nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.

The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.

Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.

Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.

CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.

Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).

Continua llegint

– Voltar per la literatura – UNA HISTÒRIA PARTICULAR (de Marta Cardona)

Per IMMA BARBA

L’autora d’aquest llibre, Marta Cardona va néixer a Reixac (Barcelona) l’any 1928 i va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. L’any 1957 es casa i s’en va a viure a Anglaterra on neixen els seus cinc fills. S’ha dedicat a la pintura exposant tant a Anglaterra com a Catalunya. L’any 2009 va publicar la seva primera novel.la “Fora de lloc”, una novel.la autobiográfica on recrea l’experiència d’emigrar a Anglaterra amb el seu marit. La protagonista es diu Maria Salvans.

“Una història particular”, recrea la infantesa de Maria Salvans, situant-se cronològicament 20 anys enrere respecte al primer llibre i narra les vicissituds de la família Salvans: El somni del doctor Salvans era ser autosuficient. Les seves il·lusions i somnis s’esvaeixen amb l’arribada de la guerra civil i una repressió que tindrà conseqüències tràgiques per la familia.

una-historia-particular

Segons la propia autoraUna història particular” no és una novel·la històrica, sinó un retrat de gent normal que veu com la història en majúscules irromp en les seves vides amb conseqüències tràgiques.

El llibre ens explica com el doctor Salvans va decidir construir una casa als afores de Reixac a només nou quilòmetres de Barcelona, per instal·lar-se a viure amb la seva dona i els seus vuit fills. El seu desig d’autoabastir-se el fa invertir en animals de granja per tal de tenir la llet, els ous i la carn i en camps de cultiu per les fruites i verdures : …Estem desenvolupant des del començament totes les possibilitats que hi ha, Fem clarianes traient les males herbes, els esbarzers i els arbres sobrers, i preparem feixes per a verdures i per a arbres fruiters, plantant sempre el que dóna més. Tenim molta aigua, que ve del pou, i la guardem a la bassa per regar. Avui hem menjat pollastre; demà podem menjar conill, i l’endemà, colomí.”

Continua llegint