Arxiu d'etiquetes: Marta Buchaca

– 383 – Teatre – RITA (🐌🐌🐌🐌) – Terrats en cultura – 2019.07.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 294)

RITA (temp. 18/19 –  espectacle  nº 294)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous vam tenir la sort d’estar convidats a una preestrena d’una nova proposta de la Marta Buchaca, RITA, que es podrà veure avui i demà dins de Terrats en Cultura 2019  i a la sala Beckett del 29 d’octubre al 17 de novembre del 2019 (A la sala Beckett el paper de Júlia el farà l’Anna Moliner).

Recordem que Terrats en Cultura és una iniciativa de l’associació cultural Coincidències, nascuda a Barcelona en 2013, amb la vocació de fer sortir el teatre de les sales convencionals, en considerar que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà. Enguany ha obtingut el Premi Butxaca a la Millor iniciativa per a públics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fins uns dies abans no hem sabut el terrat on tindria lloc la representació, al barri de les Tres Torres. Un magnífic espai on l’any passat ja vam poder veure “Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo”. (en aquest enllaç podeu veure aquella ressenya)

L’obra de Marta Buchaca tanca el seu díptic sobre la mort que va iniciar amb LITUS, la proposta que vam poder veure a la Sala Flyhard en 2012. (vegeu aquella ressenya)

RITA és una obra sobre la família, sobre els germans, sobre l’amor mare-fills, i, també, és una obra sobre la incapacitat d’acceptar la mort.

RITA es tracta d’una tragicomèdia que protagonitzen dos germans, la Júlia (Sara Espígul) i el Toni (David Bagés). Ella és oncòloga i està embarassada, ell viu sol, amb una gossa que es diu Rita i està separat. Té una filla de catorze anys que es diu Martina.

Són dos caràcters totalment diferents, ell és de tirar pel dret i ella sembla que és incapaç de prendre decisions. Ell és un hipocondríac malaltís i ella una persona tranquil·la i conformista.

Tenen la mare, la RITA, afectada per una malaltia degenerativa, tal vegada Alzheimer, … i està ingressada en una residència. Ja no els reconeix, no parla i gairebé no menja. El seu deteriorament és evident i ells la visiten amb assiduïtat…. bé, més ella que ell.

Continua llegint

– 159 –  Teatre – CLÀSSICS DESGENERATS  (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2019.01.20 (temp. 18/19 – espectacle nº 117)

CLÀSSICS DESGENERATS (temp. 18/19 – espectacle nº 117)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle ha format part del fòrum de debat artístic i social “DONES LLIURES“, un fòrum creat per donar veu als evidents greuges que provoquen a les dones, les barreres imposades a la nostra societat per raó de sexe.

CLÀSSICS DESGENERATS ha nascut arran d’una pregunta essencial: “què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones?“. Vuit dramaturgues i directores han “reescrit” vuit textos del nostre patrimoni cultural alliberant-los de les connotacions de gènere.

Una mirada femenina de deu minuts sobre un clàssic … deu ni do la proposta ….. I Cristina Clemente va agafar les regnes de coordinació de les vuit lectures dramatitzades estructurades en dues sessions.

Per un tema d’agenda nosaltres només hem pogut veure la segona d’aquestes sessions amb només quatre de les lectures.

Deixem constància de les lectures de la primera sessió sobre les que no podem opinar:

  • DORA GREY a partir d’El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde – dramatúrgia i direcció Carol López / intèrprets Marta Bayarri i Eduard Buch
  • LA MAISON DU LORS a partir de Lolita de Vladímir Nabókov – dramatúrgia i direcció Carla Torres / intèrprets Anna Barrachina i Roser Vilajosana
  • TAQUES DE TARDOR a partir d’Otel·lo de William Shakespeare – dramatúrgia i direcció Denise Duncan / intèrprets Malcolm McCarthy i Carol Muakuku
  • FRANKENSTEIN a partir de la novel·la de Mary Shelley – dramatúrgia i direcció Clàudia Cedó / intèrprets Enric Cambray i Júlia Truyol

…. I seguidament comentem les quatre lectures a les que si vam assistir:

  • DELICADA (🐌🐌🐌) – a partir de La guerra dels mons d’H. G. Wells dramatúrgia i direcció Marta Buchaca
    intèrprets Laura Conejero Josep Julien

Una reconducció del text per parlar del masclisme en l’àmbit laboral i ho concreta en el món de la publicitat. Un home i una dona, creatius publicistes tots dos, parlen d’un anunci de compreses. La idea creiem que és encertada i les interpretacions ens han agradat força.

Continua llegint

– Teatre – LOSERS (***) – La Villarroel – 01/06/2014

Al novembre dels 2011 vaig descobrir una nova actriu, que com deia llavors en aquella crònica, literalment em va enamorar … es tractava de Alba Florejachs. (aquí teniu el LINK d’aquella crònica).

Després, la hem vist sovint tant en Teatre com en Televisió i sempre treballant en papers còmics. Diuen que sempre fa el mateix perquè no sabria interpretar papers seriosos; no ho se pas, jo sincerament crec que no… el que si se, es que m’agrada la seva manera d’actuar i que em recorda una micona a la gran MarY Santpere.  Això per mi es mes que suficient.

TEATRE_BARCELONA-Losers_perdedors-VILLARROELEl Grup Focus, que com be sabeu es un projecte privat, administra varis teatres de Barcelona, i per cada un d’ells produeix un determinat tipus de Teatre; a La Villarroel, ja fa temps, li ha tocat el paper de “teatre comercial”, on prima el passar-s’ho be i sobretot riure, …. sovint amb textos intranscendents, que no vol dir en cap cas, que no tinguin qualitat.

Aquesta especialització, li permet fer calaix en uns determinats teatres i amb els calerons que recull, produir altre tipus de teatre mes seriós, que amb tota seguretat ens agrada mes als teatraires. Dic això,  perquè La Villarroel, abans d’aquesta especialització, era una de les sales teatrals de Barcelona on nosaltres acudíem mes,….  a vegades sense saber ben be ni tan sols el que anàvem a veure, perquè confiàvem cegament amb la seva programació.

Es per això que d’entrada no teníem pensat anar a veure aquesta producció; vàrem comprar entrades per anar plegats amb uns familiars, perquè estàvem segurs, això si,  que ens ho passaríem be.  La realitat es que a mes a mes de riure i de veure treballar a dos actorassos, ens ha sorprès molt favorablement el text de la seva autora, Marta Buchaca.

Losers és una comèdia romàntica. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Manel, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva núvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià.
Ella va a la botiga per donar de baixa el mòbil de la seva mare morta, i el que havia de ser un trànsit avorrit i pesat es converteix en el dia més important de la seva vida.

Continua llegint

– Teatre – I LOVE TV (**) – Club Capitol Sala 2 – 18/10/2013

Al assabentar-nos de què sota el nom de la Sala FLYHARD, s’estrenava una nova proposta ideada per JORDI CASANOVAS (director de la FlyHard), sense saber res mes, varem còrrer a comprar les entrades pel primer dia que teníem l’agenda lliure.

I LOVE TV cartell

IMMENS ERROR !!!  Sembla que la crisi que afecta també al Teatre i molt…. fa que es recerqui fer ingressos fàcils amb productes (teatrals???), absolutament comercials, sense cap contingut i venuts aprofitant el bon nom de vuit dels millors autors d’avui en dia a Catalunya….. i sobretot aprofitant vendre el “producte” de forma enganyosa, utilitzant la marca “FlyHard”.

Barrejant en una coctelera els següents ingredients: 8 autors, 3 actors, 2 directors, 1 responsable de la idea inicial = PRODUCTE COMERCIAL FALLIT.   Això no és Teatre senyors !!!

Segons els anuncis:

I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella. Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

En 70 minuts es poden veure 12 esquetxos que pretenen fer somriure??? criticar el mon de la TV ??? …. basats tots en programes i series televisives dels ultims anys.  Si dividim 70 minuts entre 12 esquetxos surten  5 minuts i escatx de mitjana per cada esquetx.  És tot el que han pogut treballar “teatralment” cada un dels autors ???  És ètic teatralment parlant, estafar 20 euros a cada un dels espectadors amb uns arguments tan poc treballats i tan minsos???

Continua llegint

– Teatre – LITUS (****) – Sala FlyHard

Sabeu la meva admiració per aquesta aposta de Jordi Cananovas, en la creació d’aquest petitíssim racó de Teatre… la Sala FLyHard, un espai dedicat exclusivament a Teatre contemporani Català. En poc temps, el boca/orella, ha aconseguit que sigui la Sala FlyHard la capdavantera en el mon del Teatre a Catalunya, per la qualitat de tot el que s’elabora en aquest lloc màgic, amb menys de 40 localitats (20 a cada banda del espai escènic de uns 10 metres quadrats….. i a un preu a voluntat del espectador de 5 o 10 euros.

Jo l’anomeno “EL BULLI del Teatre“… i es que cada cop es mes complicat obtenir localitats, perquè quant surten a la venta, s’esgoten ràpidament… de fet per veure LITUS, que en principi acaba les seves representacions el 25 de juny, estan totes les localitats exhaurides, a no ser que prorroguin. La meva opinió es que morira d’èxit i tindran (malauradament) que buscar un lloc una mica mes gran. Nosaltres de fet comprem les entrades sense saber el que anirem a veure i es que confiem al 100% de que la proposta ens encantarà.

Fa tres mesos en Litus va morir. Es va estimbar amb la furgoneta . En Litus es va suïcidar. La Laia, la seva nòvia, encara se sent culpable mentre mira de refer la seva vida. En Pepe, el seu company de banda, ara triomfa en solitari fent concerts per tot el país. En Pau, el seu company de pis, encara manté la seva habitació com la va deixar. En Marc, fracassant de nou en les seves relacions, troba a faltar les paraules de consol d’en Litus. I en Toni, el seu germà, els ha convocat aquesta nit per recordar-lo. Però no ha estat idea d’en Toni fer una trobada en memòria del seu germà, va ser en Litus que així ho va deixar escrit en una carta que encara ningú no ha llegit.


Marta Buchaca

Marta Buchaca, L’autora i directora d’aquesta proposta ens mostra de nou que sap arribar als espectadors d’una manera entenedora, amb el llenguatge d’avui en dia aconseguint un Teatre molt proper (a banda de la proximitat de la Sala) i que sap aflorar els sentiments humans com pocs autors dramàtics. Partint d’una situació dramàtica (el suïcidi d’en LITUS), ens fa somriure… riure fins i tot amb algunes situacions que provoca per alleugerir al espectador… però enseguida entra a estudiar cada personatge i el despulla davant del espectador de la sala…. i els fa plorar perquè es veuen forçats els personatges a treure’s la màscara… i ens fa gairebé plorar als que vivim aquella situació a un parell de pams de les magnifiques interpretacions dels 5 personatges que surten a escena.

Continua llegint