Arxiu d'etiquetes: Marta Angelat

– 357 – GREC2019 – Teatre – AMOR MUNDI (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2019.07.11 (temp. 18/19 – RdP 072 i espectacle nº 277)

GREC2019 – AMOR MUNDI (temp. 18/19 – RdP 072 i esp.  nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, ahir dijous vam poder veure a la Sala Beckett l’últim text de la dramaturga Victoria Szpunberg, autora resident durant aquesta temporada 2018-19, AMOR MUNDI.

Un text que reflexiona sobre la moralitat i l’altruisme a través d’una mestra que s’enfronta a un fet que ha capgirat els seus principis ètics i pedagògics.

Victoria Szpunberg (Buenos Aires 1973) és autora teatral i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona. Autora de molts textos del que nosaltres hem pogut veure entre d’altres “La màquina de parlar” (Maldà, 2017) (vegeu la ressenya) o “L’onzena plaga” (Espai Lliure 2015) (vegeu la ressenya).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat 26 de juny va tenir lloc la roda de premsa (us deixem l’àudio) …

 

… on la mateixa autora comenta que l’obra parteix de la voluntat de parlar d’un tema rabiosament actual, la pedagogia i la nova concepció més humanística de l’educació, dels pros i contres dels nous sistemes d’ensenyament. Fins a on arriba la sobreprotecció que envolta els nostres fills ?

El segon punt de partida té a veure amb la filòsofa Hannah Arendt i el seu concepte d’amor mundi (que dóna títol a l’obra), estimar el món i poder fer el bé com un acte radical, estimar els altres sense fer-los mal. La importància i alhora la dificultat, d’estimar el món.

AMOR MUNDI és un viatge teatral a través d’algunes de les preguntes que pares, mestres, joves i adults ens fem en relació amb la pedagogia i als clarobscurs de la moral.

L’Aurèlia (Marta Angelat), una mestra a punt de jubilar-se i amb una malaltia que l’està deixant cega, ha estat expulsada de l’escola on treballa per culpa de la reacció violenta que ha tingut amb una alumna.

Ara, sola a casa seva, amb l’única companyia de la seva neboda (Aina Calpe) i d’una monitora jove de l’escola (Blanca Garcia-Lladó), es fa preguntes sobre la seva carrera i sobre els seus propis principis ètics i pedagògics. Ha estat impulsiva la seva reacció? O sabia perfectament el que es feia? Es pot parlar de bondat i maldat en la infantesa? Com es combat la injustícia entre noies i nois de la mateixa edat? Què li demanem a l’escola? Què estem disposats a delegar en l’educació dels nostres fills?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Kiku Piñol

L’obra comença amb un flashback quan l’Aurèlia ens explica, amb ulleres negres i un bastó blanc, que ha estat apartada de l’ensenyament per un fet puntual amb una alumna. Una ferma i convincent interpretació de la Marta Angelat.

Continua llegint

– 089 – XXIV Edició dels PREMIS BUTACA – 2018.11.26 – Teatre-Auditori de Sant Cugat

XXIV Edició dels PREMIS BUTACA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova gal·la d’entrega dels PREMIS BUTACA que ha tingut lloc en un espai diferent, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, que celebra enguany els 25 anys.

Es tracta de la XXIV edició d’aquests premis presentada com cada any pels seus impulsors Gloria Cid i Toni Martin, que van encetar-ho des del seu programa de ràdio de Premià de Mar. Un premi que atorga el públic sobre una llista de nominats que prèviament ha seleccionat un Comitè de persones de tots els àmbits amb l’únic requisit d’haver vist al llarg de la temporada més de seixanta obres.

Aquest any el Miquel ha format part d’aquest comitè.

Fem cap a l’Auditori de Sant Cugat, que no coneixíem, molt d’horeta. Comencem a veure cares conegudes i de mica en mica el gran espai d’entrada de l’auditori és ple de gom a gom. Somriures, encaixades de mans, petons, càmeres, copes, … I nosaltres gaudint de l’ambient i de la proximitat de persones que admirem per la seva vàlua professional i humana.

En estar asseguts al final de la platea ens dóna perspectiva de tot l’auditori i ens permet escoltar les instruccions que reben els càmeres instal·lats al darrere del tot. Que han de gravar, com, i en quin moment, ….

La Gala comença amb una extraordinària puntualitat amb un número protagonitzat per Clara Peya, Mariona Castillo, i les germanes Sey. Amb text de Marc Rosich i coreografia d’Ariadna Peya, el numero ha estat farcit de referències a la situació actual del teatre català passant per sobre de totes, i sota una pàtina de finíssim humor, “Cal obrir finestres, cal que corri l’aire“.

A l’escenari l’Orquestra Banda Ciutat de Sant Cugat que conformen els alumnes de l’escola conservatori Victòria dels Àngels i de l’escola Fusió, dirigits per l’Enric Mestre.

Al llarg de la Gala han anat intervenint els dos presentadors amb referències a diferents problemàtiques que afecten el sector teatral, i que han fet palesa la seva simpatia i desimboltura dalt de l’escenari.

Els premis han estat entregats per diferents persones del món de l’espectacle i durant la gala hem pogut gaudir de l’enginy de les Glorias Cabareteras, la Capitana (Marta Bernal) i la Martínez (Gloria Martínez) que han fet la seva “espatarrant aparició” i en cinc minuts han deixat anar un munt de “puyes” cap a la professió teatral i  cap a la mateixa gal·la.

Continua llegint

– Teatre (158) – DAVANT LA JUBILACIÓ (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 19.01.2017

DAVANT LA JUBILACIÓ –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dijous sabíem que ens enfrontàvem a una llarga sessió de bon teatre i anàvem preparats. Magnífic autor. Magnífic director. Magnífics intèrprets. Fila 1 per no perdre cap detall del text ni de les interpretacions.

Però el que vam rebre va superar les nostres expectatives. Ho vam tenir tot. I una dosi afegida d’angoixa vital. Igual que Vera, una de les protagonistes, en sortir, necessitem imperiosament agafar aire.

DAVANT LA JUBILACIÓ és un text del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard i està inspirada en la història verídica d’un jutge nazi que, anys després de la guerra, i d’haver estat amagat durant deu anys al soterrani de casa seva, va aconseguir conservar la seva bona posició a força de mantenir ocults els seus ideals nacionalsocialistes. Viu amb les seves dues germanes, que son pols oposats d’una mateixa realitat. El jutge està a punt de jubilar-se i està angoixat per un futur abocat a l’aïllament en companyia.

davant-la-jubilacio-teatre-lliure-2

L’obra va néixer a partir de l’anomenat “cas Filbinger”. Hans Filbinger, primer ministre de Baden Wutemberg, va dimitir el 1978 quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hitleriana i que havia signat nombroses condemnes a mort. Aquesta peça es va estrenar l’any 1979 a Stuttgart i en català, es va estrenar a la Sala Beckett l’any 1996 dirigida per Rafel Duran i interpretada per Hermann Bonnín, Teresa Cunillé i Lurdes Barba.

Continua llegint

– Teatre – VILAFRANCA, un dinar de festa major (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 06/11/2015

Aquesta vegada les grades de la Sala Fabià Puigserver estan distribuïdes a banda i banda d’un gran escenari on els membres d’una família s’han trobat per dinar amb motiu de la festa major.

La filla gran (una extraordinària Lluïsa Castell) ha esdevingut l’amfitriona d’aquesta reunió familiar i any rere any deixen constància en una foto familiar on avis, filles, fill, gendres, jove i nets fan el seu millor posat.

Vilafranca 1

Però els anys van deixant seqüeles i el patriarca de la família (Manel Barceló) ha emmalaltit i va perdent la memòria. Els fills comencen a agafar posicions, i han de prendre decisions que comporten desavinences.

Baralles, desafiaments, enganys, rancúnies entre germans, favoritismes, despit,  tot surt a la palestra quan els diners apareixen:

qui ha d’heretar que ?

qui se’n ocupa del pare malalt ?

com hem de deixar que la mare visqui sola ?

perquè tu i no jo ?

Continua llegint