Arxiu d'etiquetes: Marisol Salcedo

– 071 – Teatre – MEXICATAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Escenari Joan Brossa – (temp. 19/20 – espec. 043) – 2019.12.05

MEXICATAS (temp. 19/20 – espectacle nº 043)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ara fa 15 mesos que vam veure MEXICATAS quan es va estrenar a Fira Tàrrega … i ens vam enamorar d’aquest grup d’actrius mexicanes i de la proposta. És per això que vam decidir tornar a veure-les a l’Escenari Joan Brossa on la representen fins al dia 15 de desembre.

Sota la direcció d’Antonio Calvo i la dramatúrgia de Sergi Belbel, a MEXICATAS, les actrius, en dotze escenes independents expliquen les seves experiències (individuals i col·lectives) en el seu exili per terres espanyoles i catalanes. Intenten comprendre i explicar com veuen Mèxic des de fora i com veuen Catalunya des de dins.

La companyia Cor de Maguey està formada per vuit actrius formades a la mateixa escola teatral de Ciutat de Mèxic, que es van trobar a Barcelona. Elles són Merlene Avendaño, actriu, ballarina, i periodista, Lupe Cano, actriu i intèrpret de música tradicional mexicana,  Esmeralda Elizalde, actriu que realitza projectes escènics amb compromís social, Ariadna Ferreira, actriu, productora i investigadora teatral, Mónica Mar, actriu i directora, Thania Paulinni, actriu, docent i professora de ioga, Marisol Salcedo, actriu a qui vam aplaudir en el monòleg de Frida Kahlo. Viva la Vida (Sala Fènix 2017), i Nadia Zúñiga, actriu, directora i pedagoga teatral.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cadascuna hi ha arribat a Catalunya per diferents motius i en diferents moments, i també per diferents motius decideixen quedar-se. Es troben, i després de compartir les seves històries de viatge decideixen crear un projecte. Així neix Mexicatas, de “sentir-nos d’aquí i d’allà, i de no pertànyer a cap dels dos llocs“. Contacten amb Sergi Belbel que els hi proposa que escriguin a partir de les seves vivències, i amb aquests escrits ell construeix el text que Antonio Calvo s’encarrega de dirigir.

Una escenografia quasi absent on només destaquen les cadires de colors diferents i al final, un altar, les vuit actrius, amb un vestuari acolorit, s’encarreguen de donar contingut i vida a cadascuna de les escenes. Amb un sentit de l’humor que no amaga els moments de dramatisme, implícit en algunes experiències viscudes, ens parlen de política, de memòria històrica, del procés català, de les vocals neutres, dels setze jutges, del que els hi fa por, de com veuen als Catalans, de com veuen als Mexicans des de Catalunya, …. la paraula que els hi ve al cap en sentir Mèxic, i la que els hi ve al cap en sentir Catalunya.

Continua llegint

– 021 – Fira Tàrrega – Teatre – MEXICATAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Cor de Maguey – Teatre Ateneu – 2018.09.08 (temp. 18/19 – espect. nº 015)

Fira Tàrrega – MEXICATAS (temp. 18/19 – espectacle nº 015)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I de la relaxació de la passejada per la Via Verda en un grup reduït, passem a la gentada que omple la plaça del Carme per anar al Teatre Ateneu on seguim amb Mèxic i la companyia Cor de Maguey per veure Mexicatas. Un teatre Ateneu expectant ple de gom a gom.

La companyia Cor de Maguey està integrada per vuit actrius mexicanes llicenciades a la mateixa escola de teatre de Ciutat de Mèxic. Cadascuna hi ha arribat a Catalunya per diferents motius i en diferents moments, i també per diferents motius decideixen quedar-se. Elles són Merlene Avendaño, Lupe Cano, Esmeralda Elizalde, Ariadna Ferreira, Mónica Mar, Thania Paulinni, Marisol Salcedo i Nadia Zúñiga. La més jove trenta-un, la més gran quaranta-dos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sota la direcció d’Antonio Calvo i la dramatúrgia de Sergi Belbel, MEXICATAS presenta dotze escenes independents en què aquestes actrius intenten comprendre i explicar com veuen Mèxic des de fora i com veuen Espanya i Catalunya des de dins. Així neix Mexicatas, de “sentir-nos d’aquí i d’allà, i de no pertànyer a cap dels dos llocs”.

Amb un humor especial que en molts moments ha fet esclatar grans riallades, unes gotes de drama, algunes cançons i un gran desplegament d’energia, aquestes vuit dones ens han explicat les seves experiències i ens han parlat de memòria històrica, de política, … especialment del procés català, de les vocals neutres, de l’equivoc significat d’algunes paraules, del que els hi fa por ….

Continua llegint

– Teatre (326) – FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA (🐌🐌🐌🐌)- Sala Fènix – 05.08.2017

FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Magdalena Carmen Frieda Kahlo Calderón, més coneguda com a FRIDA KAHLO (1907-1954), va ser una reconeguda pintora mexicana, que va viure bona part de la seva vida a l’ombra de l’artista Diego Rivera, un destacat muralista famós per la seva tendència a plasmar obres d’alt contingut social en edificis públics de la ciutat de Mèxic.

A la Sala Fènix hem pogut veure aquest monòleg protagonitzat per l’actriu mexicana Marisol Salcedo, que encarna el personatge de Frida Kahlo, amb la presència permanent d’un retrat de Diego Rivera a l’esquerra de l’espai escènic. Ella està celebrant el “dia dels morts” una celebració molt popular a Mèxic… envoltada de calaveres pintades de colors i de la seva estimada “Catrina”, mentre espera a uns “convidats” molt especials.

Repassa davant nostre la seva tempestuosa vida al voltant del dolor constant, però també amb la seva gran força per viure el més intensament possible… una vida que en bona part està sotmesa a una passió desbocada pel seu gran amor, Diego Rivera, al que admira i estima profundament fins al punt de no saber viure sense la seva companyia, la seva mirada, les seves carícies.

Un text molt ben construït per Humberto Robles, que resumeix molt bé els pensaments les angoixes i les ganes de viure, malgrat les adversitats d’aquesta artista, que s’ha convertit avui en dia en un símbol de la cultura mexicana.

Una excel·lent interpretació,amb un llenguatge autènticament mexicà (com no podria ser d’un altra manera), expressions que reconeixem clarament com d’aquella cultura i un extraordinari moviment escènic que malgrat el petit espai de la Sala Fènix, sap treure-li tot el seu profit, en un costant diàleg amb el públic, on no existeix en cap moment la quarta paret.

Continua llegint