GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle nº 276)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”.
Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina (us deixem aquí l’àudio)…
… i vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure. Una persona vital que es transforma a escena “Però en escena mostro la meva altra faceta. No es tracta d’un personatge ni d’una màscara. És una part de mi amb la qual ja porto 20 anys treballant“.
L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons escollides, que s’han arranjat de manera diversa. Un espectacle vist des de la perspectiva gai i que ofereix diverses maneres de representar-ho, en versió integra, en espectacles de 4 o 6 hores durant diferents setmanes, en versions de 8 hores en dies consecutius, o en la versió abreujada que és la que hem tingut ocasió de veure. Per a la versió reduïda ell escull un tema com a epicentre de l’espectacle. En aquesta versió ell ha escollit “les cançons de la resistència” com el tema sobre el que gira l’espectacle.
La història musical de Taylor Mac versa sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació. Una reflexió profunda sobre els Estats Units i sobre el món actual en conjunt.
Un espectacle que és una combinació extravagant, divertida, engrescadora i molt valenta, on es barregen la bona música, l’activisme, i evidentment la simpatia i la gran empenta d’un artista que es fica al públic a la butxaca des del mateix moment que surt a escena.
“L’espectacle és un organisme viu, que respira”
Un vestuari absolutament enlluernador, obra del dissenyador Machine Dazzle que també surt desinhibit a escena i ajuda a Taylor Mac a canviar el vestuari als ulls de tothom. A l’espectacle original són 24 els vestits que llueix al llarg de les 24 hores i que, com comenta, sempre es fan de nou a cada espectacle. Ell parla d’art portable i no de vestuari.
El públic queda integrat en l’espectacle amb una participació activa i entusiasta. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència.
Un espectacle creat amb l’únic objectiu de construir comunitat, un desig d’aixoplugar i fer visibles col·lectius menyspreats o infravalorats o situacions inhumanes, com són els homosexuals, els camps de refugiats, els camps de detenció, els murs americans per evitar l’entrada d’emigrants, les dones.
