Ahir, divendres vam tornar al Casino La Floresta per veure l’última representació de la segona Mostra de teatre alternatiu dins del Cicle Altre-Teatre.
Es tracta de VA COM VA una proposta dirigida per David Maqueda, una creació col·lectiva basada en poemes de Vicent Andrés Estellés, textos obtinguts a partir de llargues converses amb les àvies i amb música, cançons d’Ovidi Montllor i cançons tradicionals valencianes.
Un viatge a cavall entre dues generacions que posa sobre la taula la pèrdua, el menjar, el sexe i l’amor per la terra. Reivindicant la força escènica del poeta.
Baixem l’escala que ens porta a fer un recorregut pel jardí del recinte del Casino, ens ve a rebre l’Anna Berenguer que ens ofereix beguda, cacauets i tramussos, “productes de la terra”. Una mica més avall, a la font ens trobem a l’àvia, la Marina Mulet, que ens diu que el “cullerot ja està plantat” (expressió valenciana que sembla indica que la paella ja està feta).
Les cadires estan disposades a banda i banda d’una gran catifa vermella. Als dos extrems dos reclinatoris. Sobre un “altar” una Verge (Sandra Monfort).
Un espai que es converteix en molts espais, una església, una cuina, la casa de la “uela”, un camí … un espai que es transforma amb els records.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Comença la representació, un homenatge a la cultura valenciana, un viatge que s’articula a través de la relació d’una àvia i la seva néta. Magnífiques ambdues intèrprets que obtenen un alt grau de connexió amb el públic.
Dissabte passat a la tarda vam anar al Teatre Gaudí a veure la primera proposta de la companyia Menú Teatral.
Es tracta d’una companyia creada el 2012 de la mà de Marina Mulet i David Maqueda i ampliada l’any 2014 amb la incorporació de Aïda Bellet, Alba Duñó i Núria Martinez. Neix amb la necessitat d’explorar nous codis teatrals i donar una sortida a propostes innovadores alhora que sigui un espai virtual on acollir artistes escènics i les seves creacions.
LA PISTA, és el primer espectacle de la companyia i ha estat guanyador del primer premi Cicle de Creació escènica DespertaLAB 2015.
“La Pista, neix a partir de l’impacte que ens va produir el film “Danzad Danzad Malditos” (They shoot horse, don’t they?) de Sydney Pollak. La pel·lícula, la novel·la d’Horace Mccoy (història original), i la recerca exhaustiva d’informació real sobre aquestes maratons, són els embrions d’aquest espectacle, creat a la sala d’assaig”.
Ens parlen dels anys 30 als EEUU i dels concursos de parelles, maratons de ball on es valora la resistència física i que amaga una desesperada ànsia de supervivència. És l’època de la gran depressió i aquestes maratons s’han convertit en una forma de subsistència temporal oferint un lloc per dormir i alguna cosa per menjar i l’esperança d’arribar a guanyar el premi econòmic final.
Una sala de ball i 4 parelles amb un mestre de cerimònies que és el que va imposant els ritmes i que veurem durant l’obra que és un personatge corrupte. Cadascú ha vingut d’un lloc diferent i el motiu que l’ha portat fins aquí és també divers: bàsicament la fama o la gana. La brutalitat d’aquest certamen els portarà al límit.
Durant setmanes els concursants han de ballar sense parar amb descansos de 15 minuts cada hora, nit i dia. I al davant, uns espectadors que han pagat la seva entrada per “gaudir” de l’espectacle, la lluita per resistir.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
No era fàcil portar aquesta proposta dalt de l’escenari i aquí rau el gran encert, els nou protagonistes ballen i parlen constantment centrant en tot moment la nostra atenció. Observem el deteriorament físic dels components de les parelles i les misèries de la convivència humana en una situació al límit lluitant per la supervivència. Les decisions que es prenen en aquestes situacions límit són les que condicionen la resta de les seves vides.
El fil conductor de la història, és en Vitto una persona jutjada per haver ajudat a morir a la seva parella de ball, la Joan. Intentarà justificar el perquè de la seva decisió qüestionant l’ètica d’aquests tipus d’espectacles i la deshumanització en la qual vivim. Justament intenta explicar que el seu acte va ser un acte humanitari ajudant a morir a una persona que desitjava fer-ho. Tota l’obra és una crítica a la societat, una denúncia a la realitat dels joves de les societats opulentes en temps de crisi.
La Pista ens permet reflexionar sobre on són els límits dels éssers humans, on és el límit entre què és humà i què és inhumà i qui és que marca aquests límits i que passa quan els límits desapareixen ???
Amb un gran component emocional és capaç de fer-nos proper un tema aparentment tan allunyat de nosaltres. Ens fa viure davant dels nostres ulls la lluita per la supervivència i ens fa plantejar en quin és el nostre paper davant d’això, són solament espectadors que hem pagat una entrada? Tenim realment l’opció de prendre decisions o estarem sempre sotmesos a l’arbitrarietat de les decisions dels altres?
Una gran proposta d’una companyia que es “buida” a l’escenari i que ens transmet l’entusiasme i la il·lusió per compartir una feina ben feta.
Molt, però que molt recomanable !!!
Director: David Maqueda
Dramaturgia: Jaume Viñas
Intèrprets: Aïda Bellet, Boris Cartes, Oriol Escalé, Oriol Guillem/Albert Ruiz, Marc Joy, David Maqueda, Núria Martinez Montes, Marina Mulet, Joana Sureda
Ajudant de direcció : Raquel Molano // Música: Cristina Martinez //Direcció de moviment: Amanda Rubio // Escenografía i vestuari: Tània Gumbau // Diseeny d’il.luminació : Dani Gener // Técnics de sala: Adrià Rico /Albert Giner // Disseny gràfic: Oriol Escalè // Fotografíes: Aleix Melé // Producció executiva: Alba Duñó
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta
