Arxiu d'etiquetes: María González

– 349 – GREC2019 – Teatre Musical – CARTES A JULIETA – Sala Barts (🐌🐌🐌) – 2019.07.05 (temp. 18/19 – espectacle nº 269)

GREC2019 – Teatre – CARTES A JULIETA (temp. 18/19 – espectacle  nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.

The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.

Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.

Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.

CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.

Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.

L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).

Continua llegint

– Teatre (28) – EL PADRE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 21.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL PADRE – 

El padre és una història que angoixa perquè la podem protagonitzar qualsevol de nosaltres o persones del nostre entorn. Ens parla de la pèrdua de la memòria, de la pèrdua de la realitat, de la confusió d’una ment envellida pels anys i de com el seu entorn ho viu. Sense anomenar-la en cap moment ens parla de la malaltia d’Alzheimer.

Florian Zeller, és el dramaturg francès autor d’aquesta obra (Le père), que ell mateix conceptua com a farsa tràgica.

Va ser estrenada en 2012 en el Théâtre Hébertot. Es tracta de la peça teatral de Zeller que fins al moment ha tingut més èxit (Premi Molière Millor Obra 2014). Estrenada a Anglaterra en 2014 amb excel·lents crítiques, i el 7 de gener de 2016 estrenada amb èxit a Argentina sota la direcció de Daniel Veronese. Pròximament arribarà a Broadway amb Frank Langella encapçalant el repartiment. Va ser portada al cinema en 2015 per Philippe Li Guay.

el-padre-teatre-romea

Andrès (Hector Alterio) és un ancià que viu sol, i veu com la seva vida va canviant sense que ell en sigui conscient. La seva filla Anna (Ana Labordeta) veu i viu amb desesperació aquesta desorientació del seu pare i intenta repartir el seu temps entre ell i el seu marit Pedro (Luis Rallo), al que li costa acceptar el que s’està esdevenint.

Des de la nostra butaca assistim angoixats a aquestes pèrdues de memòria o d’identitat encara que hi ha moments que, com el pare, dubtem que no siguin la filla i el gendre qui estan fent confondre la ment del pare amb intencions amagades. En paraules del propi director:  Y ahí radica su grandeza y su dificultad. Trata un tema tan espinoso como la perdida de la realidad debida a la vejez. Nos coloca en la perspectiva de una mente confusa o, quizá, confundida  por los intereses de los que le rodean, nunca lo sabremos”.

Continua llegint