Arxiu d'etiquetes: Maria Clausó

– 300 – Teatre – KAREN (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.02 (temp. 18/19 – esp. nº 220)

KAREN (temp. 18/19 – espectacle nº 220)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge dia 2 de juny vam fer cap al Teatre Gaudí per veure KAREN la nova obra d’Ever Blanchet dirigida per Marta Gil Polo.   

KAREN forma part del cicle “Valors familiars en escenaamb TANCATS de Gai Soler que es podrà veure en aquesta mateixa sala al juliol. Les dues peces reflexionen sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània.

KAREN relata la vida de dues famílies que comparteixen destí. Un fet del passat que mantenen ocult, els va obligar a enviar els fills a països sense conveni d’extradició amb Espanya. Quan nosaltres ens endinsem en l’obra han passat tretze anys d’aquells fets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Andreu (Armand Villén) és policia i pare del Nil. La seva dona Tena (Maria Clausó) acaba d’arribar de visitar el seu fill que viu a Colòmbia i es pare de dues filles.

El Mario (Pep Planas) és metge i viu a Austràlia amb el seu fill Marc. Està separat de la seva dona, la Carla (Isabelle Bres) que viu a Barcelona amb l’Abel (Carles Pulido) un noi lleidatà, d’ascendència marroquina, a qui ha afillat.

La Carme (Isa Mateu) és infermera i amiga de les dues famílies.

Com veieu un argument força embolicat, que a nosaltres ens va semblar massa irreal i sobretot a la primera part de la representació ens va fer perdre l’oremus, perquè no enteníem gairebé res, però …

Continua llegint

– Teatre (194) – AMICS ÍNTIMS (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 23.02.2017

AMICS ÍNTIMS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres 23 de febrer era nit d’estrena al Teatre Gaudí. El dramaturg Ever Blanchet assegut a fora al costat de la taquilla. Ell és el director artístic d’aquesta sala i del Versus teatre i és l’autor de l’obra que s’estrena. La dirigeix Oscar Molina, un director que comença a ser habitual en aquestes dues sales.

Dues parelles tenen una amistat consolidada de fa molts anys. Són veïns i tenen aproximadament la mateixa edat. Es consideren tan amics que parlen de viure plegats quan tots quatre estiguin jubilats i parlen d’una vida llarga en companyia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un inici de la representació una mica esbojarrat i fins i tot, al nostre entendre, ridiculitzant les ganes de sexe d’en Cristian (Pep Ferrer), ens va fer témer el pitjor, però sortosament al cap de cinc minuts ja agafava un altre caire i entrava plenament en diversos temes relacionats amb el desgast dels cossos i de les relacions que inexorablement comporta el pas del temps.

L’espai escènic ens mostra dos espais, dues habitacions que corresponen una a cada casa, el llit, o sofà al mig de l’escenari és compartit, delimita els espais a banda i banda i serveix també de punt de trobada entre els membres de les parelles.

A l’obra es parla molt del sexe entre les parelles, i de com afecta les seves relacions, un Cristian fogós i amb ganes de noves experiències davant d’una dona, la Clara (Maria Clausó) que ja està cansada i que no vol anar més enllà de les carícies. A l’altra parella ens trobem amb Òscar (Ferraz Lahoz) que ja comença a tenir problemes d’impotència i amb la Lali (Rosa Cadafalch) que es refugia en el ioga i vol viure aquest problema amb tranquil·litat i conformitat.

Continua llegint