Arxiu d'etiquetes: Maria Cirici

– 350 – GREC2019 – Teatre Musical – LES FERES DE SHAKESPEARE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Onyric Teatre Condal – 2019.07.06 (temp. 18/19 – RdP 069 i espectacle  nº 270)

GREC2019 – Teatre – LES FERES DE SHAKESPEARE (temp. 18/19 – RdP 069 i esp.  nº 270)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest projecte de la companya “Els pirates Teatre“, l’hem intentat seguir des de fa diverses setmanes, perquè significa el salt del petit format, al que ens tenen acostumats a “El Maldà”, al gran format de Teatre Musical. I ho fa amb el suport del Grec Festival de Barcelona.

El 27 de maig vam assistir a una xerrada de presentació a El Maldà, on alguns membres de l’equip ens van estar explicant com portaven el projecte.

També el 3 de juny ens vam arribar als Lluïsos de Gràcia per poder assistir un assaig obert, on vam poder veure unes petites escenes, quan la companyia estava començant tot just a realitzar els seus primers assajos. Aquell “assaig” es va convertir de fet en un diàleg obert entre director/actors i els espectadors més fidels de Els Pirates.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, la setmana passada vàrem poder assistir a la roda de premsa i passi de gràfics, que ja es va poder realitzar al Onyric Teatre Condal, on finalment hem pogut veure l’espectacle totalment enllestit.

El van presentar Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric, Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec i evidentment varen parlar Adrià Aubert que és el que dirigeix aquesta proposta, Ariadna Pastor que ha fet la dramatúrgia, i Ariadna Cabiró que ha compost la música.

Van estar presents la majoria dels actors que intervenen en la producció, i molts d’ella van presentar el seu personatge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixo una filmació d’aquest passi de gràfics …

També us deixem aquí a sota l’àudio d’aquesta presentació …

——————————————–

Malgrat tot, sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a “Dolç” al Teatre la Gleva aquest abril passat, “Vaig ser pròsper” a La Seca l’abril del 2018, … o “Scaramouche” l’any 2016 al Teatre Victòria.

Continua llegint

– Teatre – FUGA DE CONILLS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.03.02 (temp. 17/18 – espectacle nº 211)

FUGA DE CONILLS (temp. 17/18 – espectacle  nº 211)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova companyia teatral, zero10 Teatre, ens va presentar fa uns dies, en roda de premsa, el seu projecte artístic FUGA DE CONILLS que divendres al vespre vam tenir oportunitat de veure a la Sala Atrium.

La companyia, integrada per la dramaturga i directora Martina Cabanas Colell, i els actors Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han aixecat aquesta obra, una fusió de diferents tècniques interpretatives i disciplines artístiques, música en directe, teatre-dansa, màscares, monòlegs, …. que va ser estrenada una setmana abans, a la sala La Planeta de Girona.

Una comèdia agredolça en què dos actors i un DJ de tercera regional sobreviuen com poden fent d’animadors a festes infantils o punxant en bars de mala mort.

Els dos actors ens parlen de la precarietat laboral del món de l’espectacle que els obliga a acceptar treballar disfressats de conillets en les festes d’aniversari, mentre esperen l’oportunitat de la seva vida. El DJ també sobreviu punxant en una discoteca la música que el públic demana, sent que a ell el que li agrada es Bach.

Però la proposta va més enllà que parlar de la precarietat d’aquestes professions, ens parla de la problemàtica existencial de la majoria de tota una generació que ha estat vivint còmodament, han tingut tot allò que els hi era necessari o no tan necessari, i ara, quan tenen trenta i tants anys s’entesten en no envellir, perquè tenen por d’enfrontar la vida. Quan observen la vida dels “adults” a través de la finestra pensen que ells no seran així, que la vida que veuen no és la que ells tindran, perquè ells són diferents i estan destinats a un futur més esplendorós, només els hi cal esperar ….

Continua llegint

– Teatre – COBI CURRO NARANJITO (🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 2017.12.26  (temp. 17/18 – esp. nº 148)

COBI CURRO NARANJITO (temp. 17/18 – espectacle nº 148)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dia de Sant Esteve vam anar a la Sala Muntaner per veure aquesta proposta que ens havien presentat feia una setmana en roda de premsa a l’Hotel Internacional.

COBI CURRO NARANJITO és un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Martí Torras Mayneris i protagonitzat per The Feliuettes (Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici) i Ferran Vilajosana.

És un espectacle esbojarrat, és un musical, és teatre, és humor gamberro, és un absurd de començament a final.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estem en un bar de carretera, en un punt indeterminat de la N-II entre Maçanet de la Selva i els Monegres, un bar/fonda amb el curiós nom de COBI CURRO NARANJITO (antiga Casa Mary), on viuen ancorades en el passat les tres filles i “mitja” de la Mary (ja morta) i del Francisco. El seu pare les va abandonar, l’únic que saben d’ell és que havia treballat com a mascota, com a Cobi, Curro i Naranjito.

Elles volen conèixer el seu pare i saben que el trobaran entre els assistents a una trobada de mascotes. Han organitzat el T.I.M.O. 2017: la Trobada Internacional de Mascotes Oblidades, una convenció on es retrobaran totes les Mascotes esportives i corporatives, per recordar els vells temps.

Un retorn al passat, un viatge als anys 80-90. Un exercici de nostàlgia cap a la nostra infància i adolescència amb referències constants a les sèries de televisió, el cinema, la música, els anuncis, les joguines … més conegudes d’aquella època.

La música de Gerard Sesè és interpretada en directe, en aquesta funció per Ferran Vilajosana, que interpreta també el paper de “mitja” germana.

Continua llegint