Arxiu d'etiquetes: Maria Casellas

– Teatre – L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN (🐌🐌🐌🐌) – Sala Flyhard – 11/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’ÚLTIMA NIT DEL MÓN

La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont.

Un petit menjador amb tots els elements en blanc, inclosos marcs dels quadres, ampolles i fins i tot l’equip de música que acompanyarà bona part de l’espectacle.

L'ultima nit del mon - Sala FlyHard

Xavi Gardés que cinc minuts abans ens ha facilitat les entrades que haviem comprat per internet feia poca estona, assoleix el paper de narrador i ens recorda la famosa sèrie de televisió “Dimensió desconeguda” creada per Rod Serling del qual ens ensenya una foto. Ens aconsella desconnectar del món real tot apagant els mòbils i ens diu que hem d’estar preparats per qualsevol cosa per molt inversemblant que sembli. Ens diu que el món real queda fora de la sala i que nosaltres acompanyarem els personatges i les seves històries ….. un començament prou inquietant …..

Continua llegint

– Teatre – NO PARLIS AMB EXTRANYS (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Ens apropem de nou al Teatre Nacional de Catalunya, una mica indignats amb els seus administradors per la raó que explico al final d’aquesta crònica.

No parlis amb extranys - cartell

Avui a la premsa hem llegit que per primer cop, el dissabte sant, la funció que es feia a la Sala Gran “Una història catalana”, es va haver de suspendre per falta de public.   Trista notícia i un toc d’atenció claríssim a la direcció de l’equipament cultural mes important de tot Catalunya.

La producció que anem a veure aquesta vegada, és  NO PARLIS AMB EXTRANYS (fragments de memòria) d’Helena Tornero, que ha escrit i dirigeix ella mateixa.  De fet, és tracta d’una de les dos obras del projecte T6, afectades per les retallades, traslladades a la Sala Petita durant un temps mes curt del inicial i sobretot amb molt menys pressupost.

Preguntes del passat, fragments del present – De vegades resulta que quan parlem del nostre passat més recent ens adonem que, en realitat, estem parlant del nostre present. De coses que ens estan passant ara mateix. De ferides que encara estan obertes, d’històries que encara estan per tancar.

A No parlis amb estranys, Helena Tornero ens descobreix que hi ha moltes històries que aconsegueixen traspassar el garbuix del temps i que s’instal·len, obstinades, en la nostra vida. Traumes que es transmeten de generació en generació. Ferides mal tancades, tapades de mala manera perquè no es vegin, que demanen ser obertes per poder cicatritzar de manera definitiva.

Continua llegint