Arxiu d'etiquetes: Marcos Fink

– Òpera – PALAU100 – RENE JACOBS – DON GIOVANNI de Mozart (🐌🐌🐌🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 27/05/2015

René Jacobs - Pala Musica - Voltar i Voltar 1-imp

Dimecres passat al Palau de la Música creiem que estàvem tocant el cel i és que en el que serà el nostre últim concert del PALAU100 (no hem renovat per la temporada vinent), vàrem viure una de les nits musicals més meravelloses dels últims anys. La versió concert de l’òpera DON GIOVANNI de Wolfgang Amadeus Mozart interpretada per l’orquestra Freiburger Barockorchester i dirigida per René Jacobs.

Curiosament mai m’han agradat les òperes en format “concert” perquè considero que una òpera a banda d’haver de tenir una bona música i unes grans veus per interpretar-la, és també Teatre i realment és una llàstima que per motius econòmics aquesta part de les Arts escèniques es vagi perdent. Però en aquest cas, encara que no hi havia escenografia, ni vestuari, ni dansa…. sí que va haver interpretació teatral, perquè els cantants van escenificar meravellosament com a actors, jo diria com gairebé mai havia vist en un escenari… i encara menys salvant els inconvenients de la petitesa del escenari del Palau.

El Don Giovanni de Mozart és un dels monuments musicals i teatrals més importants de tots els temps. Amb una partitura modèlica i plena de nous reptes, ens convida a reflexionar sobre les debilitats de l’ésser humà, les obsessions sexuals del protagonista, el camí de la virtut i l’egoisme com a condemna.

Rene Jacobs

René Jacobs

René Jacobs ha volgut interpretar l’òpera més coneguda de Mozart i les tres òperes que va compondre amb l’ajuda del llibretista Lorenzo da Ponte, en quatre temporades seguides de PALAU100. Per sort hem pogut veure les  tres primeres interpretacions, de les quals us deixem les nostres cròniques:

2012-13: La flauta màgica, KV 460
2013-14: Le nozze di Figaro, KV 492
2014-15: Don Giovanni, KV 527
2015-16: Così fan tutte, KV 588

Les veus solistes en lloc d’estar palplantats davant d’un faristol (com acostuma a passar), es movien per tot l’escenari i fins i tot pels passadissos de platea i els pisos superiors, intentant i aconseguint que els espectadors gairebé, ens creguéssim veure una representació real.

La direcció musical de René Jacobs, és realment excepcional, aconseguint fer vibrar als espectadors des de la primera nota fins a la darrera 3 hores i mitja més tard. L’orquestra Freiburger Barockorchester, es magnifica realment, però crec que en bona mesura és a força del treball de René Jacobs.

Per acabar d’arrodonir-ho els cantants solistes van aconseguir un nivell altíssim, començant per Johannes Weisser interpretant el paper protagonista de Don Giovanni, acompanyat per Marcos Fink amb una excel.lent interpretació de Leporello; bé, encara que al principi semblava que estava a un nivell més baix, Jeremy Ovenden (Don Ottavio); les interpretacions dels tres papers femenins em van agradar moltíssim… Birgitte Christensen (Donna Anna), Alexandrina Pendatchanska (Donna Elvira) i Sunhae Im (Zerlina); però el que em va impressionar mes de tots, malgrat els seus dos petits papers va ser Tareq Nazmi (Masetto i el Commendatore).

Les intervencions del Cor de Cambra del Palau de la Música, van estar excel·lents a més de simpàtiques, perquè també van intentar escenificar el més possible la seva actuació.

René Jacobs - Pala Musica - Voltar i Voltar 2-imp

Resumint, una nit que recordarem per secula seculorum. Sense cap mena de dubte la millor nit d’aquesta temporada de PALAU100, que ha estat molt irregular; si la resta de nits haguessin estat almenys al 50% d’aquest nivell, no ens haguéssim plantejat pas la nostra renovació, malgrat l’estretor, incomoditat i falta de visibilitat de la majoria de butaques del Palau.

Freiburger Barockorchester – René Jacobs, director

Cor de Cambra del Palau de la Música

Cargol escoltant Música

 

– Concert PALAU 100 (04/13) – AKADEMIC FÜR ALTE MUSIK BERLIN – La flauta màgica (****) – Palau de la Musica – 23/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Ahir al vespre varem viure un altre moment màgic al Palau de la Música Catalana i jo diria que per la cara de felicitat que tenien tots a la sortida, anàvem gairebé flotant entre els núvols.

Nosaltres creiem que una òpera és te que fer representada i mes si es tracta de la conegudíssima i estimada òpera LA FLAUTA MÀGICA (Die Zauberflöte, KV 620) de Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791). No acostumem a comprar entrades si és una versió en concert però aquest cop la  tenien en l’abonament, i per les referencies d’amics nostres… no ens la podíem perdre.

Ens hagués agradat ahir estar mes aprop de l’orquestra (estem mal acostumats ja que a l’Auditori tenim als musics a tocar), però els preus prohibitius del Palau no ens els podem permetre i ens “condemna” a la fila 14 del segon pis; dic això perquè amb una orquestra tan perfeccionista i que tant respecta l’esperit en què Mozart va composar la seva música, com és l’Akademie für Alte Musik de Berlín, segur que ens varem perdre matisos que des de la “gloria” no es poden apreciar. Així i tot varem comprendre des dels primers acords de l’obertura que estàvem davant d’un dels esdeveniments de la temporada.

El director René Jacobs, ens va encantar i això que visualment dirigeix l’orquestra sense gaire espectacularitat, poder massa estàtic, però sap treure dels musics moments musicals inoblidables.

En l’escenari petit que com sabeu té el Palau, van encabir l’orquestra i el cor RIAS Kammerchor, a banda i banda de l’escenari (les dones casi incrustades a la pared), i els cantants solistes, a dos nivells, anaven entrant i surtin quant els hi tocava cantar; sobre l’escenari uns sobretítols d’una grandària adequada, però molt apagats sense cap contrast i això no em va poder permetre llegir els textos amb comoditat… i és que desprès de fer l’esforç visual durant 5 minuts vaig creure que era molt mes important posar l’atenció amb la música i les veus.

Continua llegint