Arxiu d'etiquetes: Marco Layera

– 028 – Teatre – PAISAJES PARA NO COLOREAR (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure (temp. 19/20 – espectacle 014) – 2019.11.07

PAISAJES PARA NO COLOREAR (temp. 19/20 – espectacle nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dijous varem anar al Teatre Lliure en un horari totalment inusual per nosaltres, a les 16 hores, per tal d’encabir aquesta proposta de la Companyia de Teatre La Re-Sentida, PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la qual només havíem sentit elogis. I hem de dir que tot i reconèixer el valor de la proposta, a nosaltres ens ha decebut força.

L’espectacle ha arribat a Barcelona després de passar amb èxit pel FIND 2019 de la Schaubühne de Berlín, l’Holland Festival d’Amsterdam, el Zürcher Theaterspektakel de Zuric, el MIT de São Paulo, el Sziget Festival de Budapest i el FIT de Cádiz. Després del Lliure, anirà al Teatro de La Abadía de Madrid.

A PAISAJES PARA NO COLOREAR nou noies xilenes, amb edats compreses entre els 13 i els 17 anys, pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar en el seu país. Aborda temes com el bulling, el maltractament familiar, les etiquetes de gènere, l’homosexualitat, l’avortament, el suïcidi o la cosificació de la dona jove i ho fa mitjançant música, coreografies, internet, vídeos en directe i humor.

Creiem que han volgut abastar massa temes, i molt superficialment; això a parer nostre, desdibuixa el missatge de denúncia que volen fer arribar als espectadors.

La Re-Sentida creada l’any 2008, amb Marco Layera (Santiago de Xile, 1978) al capdavant, ha dut a terme un llarg procés d’investigació per a la creació del projecte, que es fonamenta en més de cent testimonis reals de joves adolescents, extrets de la premsa o d’experiències viscudes per elles. Segons Marco Layera, “Volíem ser un espai de llibertat on puguin dir el que pensen, fora de les regles de l’escola i de casa“.

La Re-sentida entén el teatre com un camp de batalla on hi ha molts ferits però no hi ha ni vencedors ni vençuts. És una estètica de l’excés com a forma d’interpel·lar, però no per convidar a reflexionar sinó que per obligar a reflexionar. No hi ha cap més camí.

Un cop enllestida la dramatúrgia de PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la mà de Marco Layera i Carolina de la Maza, va seguir una audició de 140 noies i un taller on es van escollir les nou intèrprets del projecte, basant-se en la seva capacitat expressiva i de donar opinió.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – LA IMAGINACION DEL FUTURO – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Fabià Puigserver – 29/07/2015

Amb aquest espectacle, LA IMAGINACION DEL FUTURO, hem posat el punt final a la nostra temporada teatral del curs 2014-2015 i al Festival Grec d’enguany. Ha estat un bon final amb una proposta que ens ha agradat molt.

LA IMAGINACION DEL FUTURO 5

Un grup de ministres de l’època actual viatgen al passat per assessorar al president Allende, convèncer-ho de què dimiteixi i d’aquesta manera evitar el cop d’estat que a més li va costar la vida. Aquesta és la situació totalment fictícia que, si bé està basada en fets reals, i explica fets coneguts per tothom, porta l’acció a situacions inversemblants i esbojarrades. Es converteix en un espectacle “passat de voltes”, a moments insolent, però que en cap moment traspassa la frontera de la falta de respecte.

Escenes com la de tots els ministres esnifant cocaïna o vestits amb vestit de bany a la platja, la “bala perduda” o la nevera plena de coca-coles a la que fan referencia cada dues frases i la petició de diners al públic per pagar els estudis a un nen pobre, són irrepetibles i voregen la hilaritat. Les interpretacions han estat totes molt bé i l’escenografia i posada en escena a l’alçada del que calia per a aquest tipus de producció.

No estem davant d’un relat històric sinó davant d’una proposta provocadora on l’humor, la crueltat i el sarcasme ens ajuden a reflexionar entorn del passat i al present de Xile.

“La Resentida” és una companyia que va néixer l’any 2008 integrada per actors joves que busquen posades en escena que es desmarquin dels models estandarditzats. Des d’aquesta perspectiva assumeixen com un deure el desvergonyiment, la dessacralització de tabús i la reflexió des de la provocació, atorgant-li a la creació teatral una gran responsabilitat política, entenent-la com un instrument de crítica, reflexió i construcció.

El director és Marco Layera nascut el 1978, advocat especialitzat en criminologia, que va desenvolupar la seva afició al teatre en escoles especialitzades fins a la creació de la companyia. Ha dirigit també processos d’investigació escènica amb persones de diferents edats i condicions socials i és professor en diverses escoles de teatre del seu país.

Una de les millors propostes d’aquest GREC2015 !!!

Direcció: Marco Layera
Intèrprets: Diego Acuña, Benjamín Cortés, Carolina de la Maza, Luis Moreno, Pedro Muñoz, Carolina Palacios, Rodolfo Pulgar, Benjamín Westfall, Genís Casals.
Composició musical: Marcelo Martínez // Escenografía i fotografía: Pablo de la Fuente // Il.luminació i video: Raúl Donoso // So: Alonso Orrego // Producció: Nicolás Herrera // Producció executiva local: Velvet Events
Aquest espectacle s’ha presentat en nombrosos festivals i teatres internacionals: Festival d’Avignon, Festival d’Automne à Paris, Théâtre La Vignette, Théâtre L’Hippodrome, Théâtre Jean-Vilar (Francia), Festival de  Santarcangelo (Italia), Festival de Singel, Festival de Liege, Théâtre Le Manège (Bélgica), Festival Mirada, Teatro Sesc Consolação, Teatro  Sesc Ginástico (Brasil) i es part de la  programació de:  Schaubühne am Lehniner Platz (Berlìn), Holland Festival (Holanda), Festival Sibiu (Rumania), Festival Panam (Canadá) y Wiener Festwochen (Austria)

Cargol Xilé