Arxiu d'etiquetes: Marcello Giordani

– Òpera al cinema – FRANCESCA DA RIMINI (**) de Riccardo Zandonai – en directe des de El Metropolitan de N.Y. – Cinemes Icaria YELMO – 16/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

No coneixíem aquesta òpera i suposem que aquesta és una de les causes de que al no conèixer la música no varem arribar a entrar del tot en aquesta producció. Per ser clars, ens varem avorrir força aquesta vegada i al principi del quart acte ja teníem ganes de que finalitzes l’espectacle. Com diu un amic nostre… “no està feta la mel per la boca dels…”.

Francesca da Rimini és una òpera en quatre actes, composta per Riccardo Zandonai, (Sacco di Rovereto, 1883 – Pésaro, 1944), amb llibret de Tito Ricordi, sobre la peça teatral de Gabriele D’Annunzio de 1902. Es va estrenar al Teatre Regio de Torí l’any 1914.

Francesca da Rimini

Aquesta òpera és la més coneguda de Zandonai, i d’una sèrie d’òperes inspirada en la història de la Divina Comèdia de Dante dedicat als amants adúlters Paolo Malatesta i Francesca de Rimini. Aquesta òpera poques vegades es representa en l’actualitat, en les estadístiques de Operabase apareix amb només 3 representacions en el període 2005-2010.

La musica de Riccardo Zandonai, es amb tota seguretat el millor d’aquesta òpera i encara que no em va quedar en la memòria cap passatge musical en especial. Una música agradable sense mes però que en cap cas em va arribar a emocionar.

Francesca da Rimini 4

La retransmissió en directe i amb tres entreactes de mitja hora cada un, va trencar i allargassar l’òpera, que ens va omplir per complert la tarda (de 17 a 21 hores); moltes cadires buides al començament que es va anar omplint a partir de les 19 hores… i és que es va avançar l’hora i no estava prou anunciat.

Continua llegint

– Òpera – LA FORZA DEL DESTINO de Giuseppe Verdi (***) – Gran Teatre del Liceu – 05/10/2012

La nostra primera Òpera de la temporada al Liceu.  Assistim amb forces ganes perquè som Verdians i “La Forza del destino” és una òpera que sempre ens ha agradat força, amb passatges que romandran sempre a la història del mon operístic.  De totes formes, no anem tranquils ja que hem llegit cròniques aquests dies que no la deixen massa ben parada i alguna critica que recolza aquesta visió no massa satisfeta del resultat.

Però VERDI i és i serà sempre VERDI, i el resultat per nosaltres ha estat força bo, a pesar de què algun protagonista principal no ha estat a l’alçada de les circumstancies.

Teníem ganes de veure aquesta òpera en versió quasi integra, d’una durada de 4 hores, ja que altres vegades havíem visionat versions mes reduïdes. L’extraordinari director musical Renato Palumbo (el gran triomfador de la nit), va comentar abans de l’estrena “havíem de fer-la com Verdi l’havia pensat”. El Liceu, ha volgut commemorar amb aquesta producció els 200 anys del naixement de Verdi.

El llibret el varen realitzar Francesco Maria Piave i Antonio Ghisionzoni i la veritat és que deixa molt que desitjar, ja que l’argument és inversemblant i mes que fer plorar pel drama que pretén representar, avui en dia quasi fa riure.

Continua llegint