Arxiu d'etiquetes: Marc Salicrú

– 187 –  Teatre – THIS IS REAL LOVE (prèvia) (🐌🐌) – Sala Beckett – 2019.02.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 137)

THIS IS REAL LOVE (temp. 18/19 – espectacle nº 137)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres s’estrenava a la Beckett la nova proposta del col·lectiu VVAA explorant el binomi parella i empresa, THIS IS REAL LOVE, i nosaltres vam poder assistir a la representació prèvia que va tenir lloc a migdia.

Aquest espectacle forma part del cicle “Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals“. Un cicle que pretén reflexionar sobre la ficció i el món juvenil intentant trobar la porta d’entrada a la ficció que fan servir els joves d’avui.

Hem assistit a aquesta representació amb una mica de reticència després del desencís que vam patir a la Fira de Tàrrega amb la seva proposta POOL (NO WATER), on anàvem amb ganes, ja que l’anterior proposta de WOHNWAGEN ens havia agradat força.

I aquesta vegada amb THIS IS REAL LOVE ens hem quedat a mitges, no hem pogut connectar massa amb la proposta, tot i que hem de reconèixer que alguns moments ens han semblat molt potents i engrescadors. Una proposta arriscada, com totes les seves, on potencien les relacions interpersonals.

THIS IS REAL LOVE és una performance sobre l’amor i les relacions, la destrucció i la salvació. És una intrincada investigació del pantanós món de sentiments mercantilitzats i amors al·legòrics.

Una performance multidisciplinària que inclou audiovisuals de Rita Molina, música en directe de Clara Aguilar i una línia de merchandising dissenyada per SAGA (Sofia Gallarate i Alessia Arcuri), CLAN i Noemí Galí. L’espai escènic i el disseny de llums són de Marc Salicrú.

Continua llegint

– Teatre – ESMORZA AMB MI (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2018.05.20 (temp. 17/18 – espectacle  nº 273)

ESMORZA AMB MI (temp. 17/18 – espec. nº 273)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’Imma i jo quan sortim de veure una representació teatral, acostumem a tenir una valoració força similar, tot i que sovint argumentem les nostres diferències de criteri i alguna vegada fins i tot arribem a discutir.

Aquesta vegada la sang no ha arribat al riu, però haig de reconèixer que l’Imma ha connectat força mes que jo amb aquesta proposta de “ESMORZA AMB MI“, que vàrem poder veure aquest passat diumenge a la Sala Beckett.

Encara que en general la proposta ens ha agradat a tots dos, jo he sortit una mica amb la moral per terra per la desesperança provocada pel desamor i la incapacitat d’estimar, que vol transmetre expressament la proposta. Per altra banda a mi m’han sobrat uns quants minuts de l’escena inicial del fisioterapeuta i m’han mancat en l’escena final, perquè no me l’he acabat de creure, per la urgència en què prenen les decisions finals els seus protagonistes.

És per això que aquesta vegada la valoració “cargolaire” correspon més aviat a la visió de la proposta que ha realitzat l’Imma. Dit això, entrem en matèria …

ESMORZA AMB MI, de la cia. losMontoya, és una proposta escrita i dirigida per l’Ivan Morales i que ens havien presentat la setmana passada en roda de premsa. Una proposta “cuinada a foc lent” segons ens va explicar Morales, perquè s’ha pogut treballar d’una forma pausada en els locals de la Beckett, experimentant sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors.

Continua llegint

– Fira Tàrrega – Teatre – POOL (NO WATER) (🐌+🐚) – Pol. Municipal – 2017.09.07 – (temp. 17/18 – espectacle nº 007)

POOL (NO WATER) (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 007)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una proposta que ens parla de l’amistat i els interessos que de vegades forgen les relacions d’amistat. Parla de les enveges i dels desitjos de posseir el que els altres tenen, de voler sempre el que no tens. Parla de l’èxit social i del significat de l’art en la vida dels creadors.

Una adaptació del text de Mark Ravenhill que l’han adaptat l’Elena Martín, l’Anna Serrano i en Marc Salicrú  i dirigit. Una posada en escena que vol ser agosarada i trencadora, que fa ús ampli de les noves tecnologies i tendències en les arts escèniques …. vídeo, superposició d’imatges, música, fum…. molt de fum, veu en off, provocació, complicitat, … però malauradament ens ha resultat feixuc, amb un inici prometedor que s’ha anat esvaint a mesura que avançava l’espectacle.

La dependència, la toxicitat, el valor per allunyar-nos o posar-nos molt a prop dels altres. Les relacions entre les persones en el cercle de coneixences. Les pors, les nostres i les que projectem sobre els altres. Una piscina que, en realitat, no té aigua. 

Continua llegint

– Teatre (86) – WOHNWAGEN (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca espai Brossa – 09.11.2016

WOHNWAGEN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una roda de premsa especial feia preveure una proposta molt especial i realment ha estat així, una proposta diferent, transgressora, jove i alegre. Una aposta valenta de la Seca que opta per donar possibilitats a joves valors que poden revolucionar el llenguatge escènic.

Entrem a la sala que pot semblar de tot excepte una sala de teatre, més aviat sembla una cova amb taules i bancs de fusta i algunes cadires. A les fosques, tan sols unes petites llums damunt les taules. Pots seure on vulguis. Al fons, a l’esquerra, un cantant amb la seva guitarra. Al fons a la dreta un Policlyn tunejat. Sis actors que vas identificant entre el públic a mesura que van parlant: un dimoni, una fada, una bruixa, un àngel i una parella, ell estudiós i amant de la lectura, ella somniadora i amant dels viatges.

wohnwagen-la-seca

Una història d’amor poc convencional, ja que tenen por al compromís, a avorrir-se pel camí, a què el seu amor es converteixi en un compartiment estanc, por a fer les coses a mitges.

Viure o arriscar-se?  Aquests dos conceptes són l’arrel del conflicte entre la parella protagonista. Es coneixen en el bar, una fada posa una rosa pel mig, ella el convida al seu cafè diari i s’enamoren. La felicitat sembla estar assegurada. Aleshores va la bruixa i els maleeix. Ella vol moure’s, i viatjar i descobrir aquest món nostre tan immens, mentre que l’altre prefereix gaudir de les petites coses del dia a dia. El dimoni els ofereix la solució: comprar un wohnwagen. Al Wohnwagen hi podran viure i, mentrestant, viatjar. Amor. Però serà la roulotte capaç de resoldre el conflicte de forma absoluta?

El títol de l’obra és un joc de paraules, un acudit entre Rémi Pradère i Max Grosse Majench que juga amb la dualitat viure “wohnen” i arriscar-se “wagen” i al mateix temps es refereix al vehicle, la caravana on es pot viure i viatjar.

Tots dos, Rémi i Max van coincidir a Berlín participant en diferents activitats del P14, grup jove del teatre “Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz” que forma part d’un projecte d’experimentació teatral. Això va despertar en ells la necessitat de crear un projecte propi. Tots dos estaven profundament enamorats en aquells moments i aquest fet els hi va donar la idea del seu espectacle: val la pena enamorar-se malgrat que estigui demostrat científicament que, al cap de 3 anys, el sentiment desapareix ?? … i van decidir parlar de l’amor donant-li forma de conte.

Continua llegint

– Teatre (84) – AMANDA T (🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 06.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

AMANDA T –

La roda de premsa de presentació d’aquest muntatge ens va crear la necessitat de veure aquesta proposta i fins i tot vam engrescar la nostra filla. AMANDA T ens parla del greu problema de l’assetjament sexual a través de les xarxes socials i que malauradament com en el cas de la jove canadenca Amanda Todd va acabar provocant la seva mort.

Amanda Michelle Todd (Port Coquitlam novembre 1996-Ibídem octubre 2012) va penjar, abans del seu suïcidi, un vídeo a YouTube “My Story: Struggling, bullying, suicide and self-harm” de nou minuts de durada en el qual relatava les seves experiències (xantatge, assetjament escolar i agressió física). Aquest vídeo va arribar a ser un “fenomen viral” arran de la seva mort i fins i tot va ser notícia en els mitjans internacionals de comunicació.

amanda-t-sala-atrium-voltar-i-voltar

Àlex Mañas ha treballat des de la perspectiva de teatre-document però introduint elements de ficció que ens ajudin a prendre distància de la història real i al mateix temps incloure en la mateixa historia altres casos que s’han conegut posteriorment. Vol també provocar la reflexió sobre la influència de les xarxes socials i les noves tecnologies en la nostra societat i sobretot entre els adolescents. Aquesta proposta escènica vol qüestionar el sistema i planteja la possibilitat de prendre mesures de protecció per als menors, com a persones més vulnerables, malgrat que en alguna mesura TOTS ho som de vulnerables.

Continua llegint