Arxiu d'etiquetes: MARC ROSICH

– Teatre (223) – LLIBRÀLEGS (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Biblioteca – 28.03.2017

LLIBRÀLEGS – (Diàlegs Teatrals amb els llibres com a rerefons)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una activitat exclusiva per abonats que hem pogut gaudir a la Biblioteca del Teatre Lliure. Dirigida per Jordi Prat i Coll consisteix en la interpretació de petites peces teatrals encadenades, diàlegs breus entre dos personatges en què els llibres i la paraula hi tenen un paper clau.

La proposta consta de dues sessions diferents de 40 minuts de durada cadascuna, i nosaltres hem assistit a la segona d’elles.

Una idea nascuda de la col·laboració entre la llibreria Nollegiu de Barcelona i el Festival Temporada Alta de Girona, amb la idea de portar els teatres a les biblioteques i accedir a nous públics. Un muntatge minimalista on els llibres, la paraula i les interpretacions són els protagonistes. Unes lectures que, en paraules d’en Lluís Pasqual necessiten forçosament produir-se en una biblioteca, unes paraules que busquen fer-se escoltar en un altre lloc i d’una altra manera.

Han estat 4 textos interpretats per Albert Ausellé i Mireia Piferrer que ens han fet vibrar amb les seves interpretacions dels diàlegs:

Un lloc segur de Victoria Szpunberg

El gra i la palla d’Albert Arribas

Em parlen! De Marc Rosich

Jericó de Llàtzer Garcia

Quatre dramaturgs a qui el director de la proposta va encarregar expressament aquests textos perquè són quatre autors compromesos amb les paraules i saben de la seva capacitat per ferir, fer política, enamorar, commoure, emocionar o fer imaginar nous mons.

Continua llegint

– Teatre (220) – QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ? – El Maldà (🐌🐌🐌+🐚) – 25.03.2017

QUÉ FUE DE ANDRÉS VILLARROSA ?

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Oriol Genís és el mànager de Andrés Villarrosa “el cantante melódico del trémolo metódico” i espera que arribi l’artista a la sala de El Maldà on ha d’oferir una actuació al seu públic. Espera amb la paciència del mànager, i, mentre espera, fent temps per no haver de suspendre i tornar els diners, ens fa un retrat biogràfic d’aquesta fugaç estrella de la Bodega Bohèmia.

Segons ens van comentar a la roda de premsa, aquesta proposta vol ser un homenatge a aquest cantant que fa uns 20 anys va desaparèixer de l’escena, un cantant d’estètica confusa que odiava assajar, perquè sense públic un artista no és res.

Oriol Genís continua fent temps i ens parla del peculiar vestuari d’aquest artista, que es presentava amb un perruquí, un bigoti enganxat amb pega i una falsa piga a la cara. Ens mostra les seves jaquetes amb lluentons i una flor amb els colors de la bandera republicana i els seus pantalons guarnits d’una banda de lluentons negres als laterals i a la bragueta.

…. I és que Andrés Villarrosa és un impresentable, un home de poca paraula que no compleix sempre els seus compromisos…. alguna nit es presenta a l’espectacle i d’altres no,  tot segons li peta…. deixant plantats als espectadors.

Continuem esperant l’arribada del cantant i l’Oriol continua explicant anècdotes de la seva vida i la seva manca de compromís que va marcar la seva fugaç carrera de cantant de varietés. En Marc Rosich, assegut a primera fila, tampoc acaba d’entendre perquè no ha arribat i aconsella a l’Oriol que interpreti alguna de les cançons.

Funcionarà el radio cassete ???

Aquí vam gaudir d’un dels moments més hilarants de la vetllada, la música estava gravada en cassetes i un enorme ràdio casse-te estava a sobre de la taula, però dissabte al vespre va decidir deixar de funcionar, després dels intents infructuosos de l’Oriol, el Marc i el tècnic de sala per activar-ho, amb canvi de piles inclòs. Vam riure de valent.

Continua llegint

– Teatre (129) – LIMBO (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde – 14.12.2016

LIMBO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Un espectacle que teníem moltes ganes de veure i que se’ns havia escapat en diverses ocasions, tant a Barcelona com en la passada Fira de Teatre de Tàrrega, per coincidir en horaris amb altres propostes que havíem escollit prèviament. Ara en veure que es programava a la Casa Elizalde, ràpidament vàrem reservar entrades. Malauradament l’Imma de nou, per una fatídica coincidència amb un esdeveniment personal, tampoc la va poder veure.

LIMBO és la història d’un trànsit. Les vivències i l’imaginari de l’Albert, que abans era la Berta.

limbo-casa-elizalde-voltar-i-voltar-11

Les Impuxibles és la fusió artística d’una pianista i una coreògrafa. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Clara i Ariadna Peya són germanes, creadores i intèrprets. Tenen la mateixa manera d’entendre l’art, com a canal d’expressió, com una manera d’explicar històries que moguin alguna cosa, com una necessitat de comunicar des de l’emoció i la víscera, sense límits, bevent de fonts diverses (dansa, música, teatre, performance…) i fonent-les en un llenguatge propi.

Què passa quan t’identifiques amb un gènere que no és el que el teu cos determina?

Continua llegint

– Teatre (63) i (76) – RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 21.10.2016 i 01.11.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES – 

La tarda-nit d’aquest passat divendres, va ser molt intensa teatralment parlant, ja que vaig poder assistir ni més ni menys que a tres representacions teatrals.

La primera al Teatre Lliure, va ser de les tres la que més en va agradar i curiosament no l’havíem escollit dins del nostre abonament de temporada, per la senzilla raó que esta classificada com teatre per infants o en tot cas per un públic familiar, dins de l’apartat “El Lliure dels nens”. Per sort vaig ser convidat a l’assaig general i vaig gaudir com un “nen” amb sabates noves.

RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES, és una proposta escènica basada en el text “El Llibre de les bèsties“, que va escriure Ramon Llull l’any 1288 i que formava part d’una obra molt més extensa anomenada “Llibre de les meravelles”.

renard-teatre-lliure-2

Ramon Llull va néixer a Palma de Mallorca l’any 1232 i va ser un grandíssim escriptor del segle XIII, però també va ser conegut com a filòsof, místic, teòleg, professor i missioner; la seva extensa obra escrita, va ser redactada en català, occità, llatí i àrab; Llull va ser un pioner en l’ús del català com a vehicle total de comunicació cultural.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – OFICINA PER UNA VIDA POSTIDÈNTICA (🐚) – Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – 05/07/2016

A vegades la intuïció ens falla a l’hora de seleccionar els espectacles que podem veure del Festival Grec i aquest és un cas claríssim, de què la meva selecció no va coincidir en RES, en el que esperava de la producció escollida.

En el període curtíssim d’un mes, els amants de les Arts escèniques hem d’escollir entre les 125 propostes que el Festival Grec, ens ofereix aquest any; almenys a mi, el que em passa és que em passo forces hores, llegint els programes a la web, per intentar no perdrem les “millors” d’aquestes ofertes; tot això, davant d’un full Excel per intentar encabir el nombre més gran d’espectacles possibles. El fet d’escollir una determinada producció , fa que automàticament hagis de deixar de banda un altre que possiblement també t’agradaria veure, però la programació del Grec, malauradament no està planificada per poder veure amb tranquil·litat més d’un espectacle per dia, salvo contades excepcions que intentem aprofitar els molt teatraires.

OFICINA PER A UNA VIDA POSTIDÈNTICA, la vaig escollir perquè en el programa general del Grec, indicava que es tractava d’una “Coproducció Internacional“… i això ho marcava en un requadre en vermell. També indicava que en aquesta Coproducció participaven en primer lloc el Festival Grec, Neulöllner Oper Berlín i Òpera de Butxaca i Nova Creació. En lletra més gran, a més a més, indicava el següent:

Un equip internacional d’actors, cantants, músics i creadors alemanys, espanyols i catalans protagonitzen una experiència innovadora de Teatre Musical Transnacional. L’escenari acull un debat sobre el límits de la identitat en un món global.

Continua llegint

– Teatre – FANG I SETGE (🐌🐌🐌) – Teatre Victòria – 09/02/2016

Ens feia molta il·lusió poder veure aquest Musical i de fet ho vàrem intentar quan es va representar a Olesa l’any passat, però no va poder ser a causa d’un parell d’accidents gairebé concatenats; en assabentar-nos de què es portaria de nou a Barcelona en una nova versió, potser vàrem ser dels primers que vàrem adquirir les entrades.

L’escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d’Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, que ha escurçat considerablement, la primera versió que va dirigir Joan Font.

Barcelona, juliol de 1713. Després de l’evacuació de les tropes aliades, la població ha quedat desprotegida davant l’exèrcit borbònic i els representants del poble decideixen optar per la resistència de la ciutat. Ònia, una noia de família noble, decideix plantar cara al seu pare. Desobeint les seves ordres, es nega a seguir la família a l’exili fora muralles. En lloc d’això, Ònia es queda a la Barcelona assetjada pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat i així, oferir el seu granet de sorra per preservar el paisatge de la terra que l’ha vist néixer.

Fang i Setge - Teatre Victoria 2

Un Musical que va compondre Salvador Brotons amb dramatúrgia de Marc Rosich i que es va poder aixecar gairebé a corre-cuita l’any 2014, gràcies a una participació important del teatre amateur de casa nostre, per tal de commemorar el tricentenari del 1714… la desfeta de Catalunya en mans dels Borbons.

Continua llegint

– Teatre – UTILIDAD PROGRAMADA – (🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03.05.2015

La veritat és que quan diumenge passat, 3 de maig vàrem anar al Tantarantana, ja anàvem predisposats a què aquesta obra no ens acabaria de fer el pes … i és que el dia abans havíem llegit una crítica d’un bon amic, que literalment se la carregava; aquest fet a vegades el que provoca és tot el contrari i que quan la veus pels teus propis ulls, et sorprèn favorablement.

Utilidad programada

Nosaltres, SI creiem que hem entès el que ens volia dir el seu autor, en Marc Rosich, però a nosaltres ens agraden molt més els textos directes i no tan metafòrics; els que ja tenim una certa edat, per al·legories, ja vàrem tenir prou abans de la democràcia, quan havíem de llegir sempre entre línies. Es tracta d’un compte per adults, on els protagonistes són el terror i l’angoixa d’uns joves, que estan reclosos en un espai reduït, on viuen en un món que han fabricat d’amagat per ells, sense saber perquè, ni que els espera fora si aconsegueixen “fugir” de la seva realitat.

Segons paraules del mateix autor: Els polítics o el poder volen que només ens preocupem de pagar la hipoteca i veure la televisió. Els personatges són una generació adormida perquè el món els vol narcotitzats. L’obra és el relat del despertar d’un gran engany.

Una de les característiques del teòric poder, és que moltes vegades es borni (com en aquest cas), i no veu més enllà dels seus propis ulls; en realitat no mamen res més que el que els seus superiors li indiquen; aquí poden molt bé representar els governs “protectors” i els poders econòmics que els maneguen al seu gust. Els joves estan tancats en una realitat que desconeixen, molt més dura del que s’imaginen, estan abocats al fracàs per molts estudis i voluntat de superació que tinguin; fins aquí, anem bé.

Utilidad programada - La Hydra - Voltar i Voltar 1-imp

Continua llegint

– Teatre – WOYZECK (***) – parking Shakespeare – Sala Beckett – 19/09/2014

Encara que WOYZECK es tracta d’una obra de teatre considerada un clàssic i  que ja l’hem pogut veure en mes d’una ocasió, no es pas un text que m’apassioni gaire. Sense anar mes lluny, l’ultima vegada que vàrem revisar aquest text ha estat el gener passat al Teatre Tantarantana, (veieu crònica), en una producció de la Cia Iguana Teatre (illes balears), amb tan sols dos actors que interpretaven tots els papers.

Woyzeckfotoreferent

La versió que aquesta vegada hem pogut veure a la Sala Beckett,  te si mes no molts mes recursos que l’anterior i sobretot es tracta d’una versió de Marc Rosich, que al mateix temps la dirigeix… i això creieu-me que es nota i molt; però també te a veure amb la interpretació que fa una bona part de la Cia. Parking Shakespeare, aquesta vegada sota cobert i lluny de les seves mítiques representacions als jardins del costat de l’estació del nord.

L’autor alemany Georg Büchner, va morir massa jove (26 anys), l’any 1836, sense poder acabar aquesta i altres obres.  Tot i això,  la seva ja mítica obra WOYZECK ha estat utilitzada per ser representada en totes les arts al abast del esser humà, una òpera de  Alban Berg, cinema en varies pel·lícules… la primera de Werner Herzog, musicals, titelles i sobretot representada en multitud de versions als escenaris teatrals de tot el mon…. el primer cop l’any 1913 al Residenztheater de Munic.

Considerat un precursor de l’expressionisme, Büchner relata en aquesta obra els efectes deshumanitzadors dels poders socials en un soldat explotat per doctors i els oficials de l’exèrcit.  Tracta sobre la corrupció vergonyosa del idealisme per les raons materialistes, i per altra banda, sobre la “perenne tragèdia de la gelosia humana”. El protagonista rep  pressions intolerables per un esser humà, que el conduiran inevitablement a la follia i al crim.

Continua llegint

– Teatre – MEQUINENSA (***+) – Teatre Nacional de Catalunya

Sembla que no passi els temps, però la temporada de Teatre 2011/2012, ja està al principi de la seva fi, tot just un mes i es baixarà la persiana… però dins de pocs dies tindrem davant nostre el programa del GREC 2012 que sembla que començarà amb una inauguració popular el 30 de Juny davant del Arc de Triomf. De moment encara ens queden algunes obres de Teatre per veure i el dissabte 19 de maig de 2012, anem a la ultima representació que veurem al Teatre Nacional de Catalunya, MEQUINENSA (***+), a partir d’un text de JESÚS MONCADA (Mequinensa 1/12/1941 – Barcelona 13/06/2005).

Mequinensa pren com a punt de partida la mirada forana d’un nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre i vol ser un homenatge a l’obra narrativa de Jesús Moncada, però sobretot, una immersió a la peculiar vida quotidiana del seu poble natal, amb un paisatge dominat per les aigües dels dos rius, on centra la major part de la seves novel·les i reculls de contes. La peça ens submergeix, amb la mirada irònica de l’autor de Camí de Sirga, en una Mequinensa mítica on els morts conviuen amb els vius.

MARC ROSICH , ha seleccionat uns determinats passatges de l’obra de Jesús Moncada, com a base per fer un muntatge aprofitant els diàlegs i narracions d’algunes obres conegudes de l’autor :  Cabòries estivals, Calaveres atònites, Camí de Sirga, El cafè de la granota, Històries de la mà esquerra, i altres. Ho fa amb el fil conductor de la lluita del poble davant de l’anunci de la construcció de 2 pantans franquistes i la seva molt probable desaparició. Es centra en els 13 anys que va durar la seva agonia, de 1957 a 1971, data en la que Mequinensa va ser anegat per les aigües… un poble de gent minera, anticlerical i roja.

Continua llegint