Arxiu d'etiquetes: Marc Pujol

– Òpera – DON PASQUALE (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 25/06/2015

A poc a poc ens intentem posar al dia del que hem pogut veure aquests últims dies, abans de començar amb la gran Marató del Festival Grec, del que ja tenim comprades entrades per 25 espectacles…. de moment.

Dijous passat vàrem poder assistir a l’última representació operística del nostre abonament al Gran Teatre del Liceu, i per fer-ho vàrem haver de passar entremig del guirigall que els acomodadors del Liceu conjuntament amb els de l’Auditori, munten (amb tota la raó del món) cada vegada que ni ha representació.

És veritablement una vergonya que equipaments públics dedicats a la música, tinguin subcontractats a treballadors que són absolutament necessaris per al normal funcionament dels mateixos. Totes les empreses privades han entrat en aquest tipus de subcontractacions que apropen cada vegada més als treballadors a l’esclavitud laboral…. però les condicions que ofereixen les empreses contractades per aquests equipaments, ratllen la ignomínia, ja que els sous mitjans d’aquests joves de terme mitjà és de 300 € al mes. Una autèntica vergonya, que volem des de aquí denunciar.

Era el primer cop que podíem veure DON PASQUALE de Gaetano Donizetti, i la veritat és que no esperàvem massa d’aquesta Òpera, per desconeixement; com acostuma a passar sovint, la sorpresa va ser majúscula, perquè l’òpera la vàrem trobar senzillament deliciosa, divertida i la música de Donizetti ens va meravellar des dels primers compassos.

Don Pasquale és una òpera buffa en tres actes, amb llibret del mateix compositor i de Giovanni Ruffini. Els seus personatges bufos connecten amb els de la Comèdia de l’Art (el vell, els enamorats, l’atrevit i imaginatiu intermediari), juga amb l’embolic, la simulació i les disfresses, aborda el tema de l’amor del vell cap a una jove, ridiculitzant la inflamada passió del pobre ancià, contraposant a l’amor dels joves; mostra també la crueltat de l’engany, del càstig i la burla. Don Pasquale és un Pantaelone, Ernesto, un enamorat i Norina, una astuta Colombina, mentre que el doctor Malatesta seria com un dels servents de la Comèdia, de vegades estúpids o maldestres, però altres astuts o insolents. Va ser estrenada el 3 de gener de 1843 al Théâtre Italien de París i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 19 de gener de 1848.

Abans de començar, pels altaveus ens van informar que el paper principal de Don Pasquale, seria interpretat per Roberto de Candia, substituint al cantant previst (Lorenzo Regazzo), per malaltia; però per a cúmul de desgràcies el paper de Norina, el vàrem veure interpretat en els dos primers actes per Valentina Nafornita i a causa d’una sobtada indisposició, el tercer acte per la substituta Pretty Yenda. No ens havia passat mai tal acumulació d’imprevistos, però el més important és que per sort vàrem poder gaudir d’aquesta òpera, que com ja he dit ens va sorprendre en tots els aspectes.

Continua llegint

– Concert OBC (3/12) – L’OBC i l’enfance du Christ de Berlioz (****) – L’Auditori – 22/12/2013

El passat diumenge 22/12/2013, pel mati, varem assistir al que amb tota seguretat ha estat el millor concert de la temporada de l’Oquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Una obra de BERLIOZ , l’enfance du Christ, que encara no coneixíem i que ens va meravellar.

L'enfance du Christ de Berlioz - L'Auditori 1-imp

L’Enfance du Christ és una de les obres més fascinants de Berlioz. Presentada inicialment pel mateix autor com la recuperació d’una obra d’un compositor barroc, es basa en el pelegrinatge de la Sagrada Família narrat per l’evangelista Mateu. Amb llibret del mateix compositor, s’estrenà a París el 1854.

L’oratori es focalitza en la figura d’Herodes, en l’assassinat de tots els nounats de Judea i en l’exili de la Sagrada Família a Egipte per a salvar-se; el final se centra en l’arribada de la Sagrada Família a Saïs, on és acollida per un grup d’ismaelites.

Berlioz fou un gran amant de la música coral religiosa.  Si la majoria de la seva música havia estat rebuda més aviat negativament pel seu risc formal i el seu acostament estètic a l’obra wagneriana, L’Enfance du Christ de seguida es convertí en un èxit. Hi contribuïren els cors, amb unes melodies que semblen no acabar mai, d’una bellesa i bondat corprenedores. 

L'enfance du Christ de Berlioz - L'Auditori 3-imp

Aquest concert va estar gravat i retransmès en directe a tot el mon, per la cadena internacional MEDICI TV.  Crec que sobren les meves paraules i el millor que podeu fer és veure i escoltar aquest extraordinari concert, que estarà disponible gratuïtament, varies setmanes a traves del següent enllaç…

http://www.medici.tv/#!/pablo-gonzalez-berlioz-l-enfance-du-christ

Continua llegint

– Concert – L’OBC i PAU CASALS – El Pessebre (***) – (4/12) – L’Auditori – 16/12/2012

per MIQUEL GASCÓN

Diumenge 16 de desembre, tornem de bon matí a l’Auditori a escoltar un altre concert de l’OBC; aquest cop es tracta d’un concert molt especial, ja que es tracta quasi bé de fer un homenatge al nostre compositor universal PAU CASALS i s’interpretava la seva obra mestre “EL PESSEBRE”.

El Pessebre - L'Auditori 1-imp

El Pessebre és un oratori amb música de Pau Casals i lletra de Joan Alavedra.  El poeta li proporcionava un doble fervor: el de la Nativitat i el de l’evocació simultània de la Passió. El 1944, el poeta Joan Alavedra va entregar a Pau Casals el text de “El Pessebre” i animà al músic a escriure un Oratori creat en una atmosfera i un caràcter catalans.

El Pessebre - L'Auditori 2-impEl Pessebre - L'Auditori 3-imp

Casals va treballar-hi anys i virtualment acabà les tres primeres parts de l’obra. I quan les Nacions Unides van invitar-lo, per tal que el seu missatge de pau, junt amb el seu art extraordinari, arribés a tots els racons del món, va renéixer en Casals la idea de seguir treballant en el seu Oratori «El Pessebre» i l’any 1960 va revisar el que ja estava fet i acabà la quarta i última part, en la que va voler oferir com un resum, en un gran coral, el missatge dels seus íntims sentiments d’artista home que sap que tan sols la Pau pot salvar el gènere humà dels seus infinits errors. I va treballar a la seva llar de Puerto Rico amb tot el fervor i amb plena convicció.

Continua llegint