TEMPS DE RATES de Marc Moreno –

Per Imma Barba –

Em va faltar temps per comprar aquesta novel·la tan bon punt em vaig assabentar que havia sortit al mercat. Una novel·la guardonada amb el Premi Crims de Tinta 2017 i escrita per un autor i editor al qual segueixo i admiro.

Una novel·la situada en el barri de la Verneda, un barri en el qual ell ha viscut i que coneix prou bé, un barri que no forma part de la Barcelona “guapa” ni de la Barcelona turística, un barri marginal que viu en una realitat que la majoria preferim no veure.

I dona veu a uns joves sense futur, a uns perdedors, a l’Eloi, al Mentens, a la Jèssica i a en Charly, que esdevé el nostre particular narrador. Uns joves sense feina ni estudis que envegen obertament la manera de fer i viure dels traficants del barri, que viuen en el si de famílies desestructurades i que conviuen amb delinqüents, mossos corruptes i màfies d’una brutalitat extrema.

Tot comença quan un traficant que fuig encoloma una motxilla plena de cocaïna al seu veí de replà. I amb aquesta motxilla, amagada a sota el llit de l’Eloi, comença una història de ritme trepidant on realment passen poques coses, però que ens endinsa en una realitat amagada als nostres ulls amb una brutalitat gairebé dolorosa. Una realitat sòrdida on queda poc lloc per l’esperança.

Estructurada en capítols curts, amb forces diàlegs i descripcions de situacions que ens ajuden a copsar l’entorn de violència, de misèria, de pobresa, d’autodestrucció, on viuen els nostres protagonistes. Un cert toc d’humor, negre, ajuda, de tant en tant, a suavitzar la duresa del que ens explica. Els personatges són tan reals que segur que els identificaríem si anéssim a fer un tomb per qualsevol barri marginal de qualsevol gran ciutat.

Temps de rates és potser la novel·la més negre d’en Marc, i on deixa poc lloc a l’esperança d’uns joves que viuen el que els ha tocat viure i que no tenen cap oportunitat, ni intenció, de canviar o triar el seu futur.

Una novel·la que tot i ser molt dura no puc deixar de recomanar. Una nova aposta de l’autor pel gènere negre en català, “per acostant-se a la realitat menys amable seguint la funció social pròpia de la novel·la negra“.

Continua llegint →