Arxiu d'etiquetes: Marc Andurell

– 249 – Teatre Musical – RENT, El Musical (🐌🐌🐌🐌🐌) – Onyric Teatre Condal – 2019.04.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 181)

RENT El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 181)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres de Setmana Santa, 19 d’abril, ventolera als carrers, metro de gom a gom i un Onyric teatre Condal amb una bona entrada, per veure de nou un musical que des de la seva estrena en 1996 a Nova York, s’ha convertit en un fenomen que ha fet la volta al món.

RENT va arribar a Barcelona, al Teatre Principal, l’any 1999 de la mà de Focus i ara torna, 20 anys més tard en una renovada versió en castellà de la mà de Daniel Anglès i Marc Gómez. Tal com ens van comentar Daniel Anglès, director de la proposta, a la roda de premsa, RENT es converteix en la primera producció pròpia del projecte Onyric Teatre Condal.

Fotografies de David Ruano

Ara fa 3 anys, l’any 2016 Daniel Anglès va impulsar una versió en català que es va estrenar al Casino Aliança de Poblenou i que nosaltres vam veure dues vegades (ressenya que podeu veure en aquest enllaç), … recordant encara aquella primera versió del 1999 on el mateix Daniel Anglès feia el paper de Mark Cohen, el narrador de la història.

RENT és un musical nascut a l’Off Broadway i va ser guanyador de 4 premis Tony, 6 Drama Desk Awards i 1 Pulitzer. Inspirat en la Bohème de Puccini, està escrit per un jove Jonathan Larson (1960-1996), que va morir de forma inesperada després de l’últim assaig general abans de l’estrena. Un show autobiogràfic on Larson va incorporar episodis de la seva vida.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Coneixerem un grup de joves amb vides molt diferents i alhora molt iguals que utilitzen la seva creativitat artística per expressar-se i intentar fer-se un lloc a la societat. Tots ells compten la seva vida en cicles d’amor i planten cara al seu dia a dia emmascarat per la misèria, la resignació i la proximitat de la mort.

Hem vist una producció que ha complert i superat amb escreix totes les nostres expectatives, perquè ens ha fet tornar a vibrar amb el magnífic equip que ho fa possible. Un equip d’actors, cantants, ballarins i músics immillorable.

Continua llegint →

– 049 – Teatre Musical – FUN HOME (🐌🐌🐌🐌🐌) – Onyric – teatre Condal – 2018.09.24 (temp. 18/19 – espectacle. nº 034)

Deixa un comentari

FUN HOME (temp. 18/19 – espectacle nº 034)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Després d’assistir a dues presentacions del projecte en roda de premsa, en 2017 a la Llibreria Documenta i fa una setmana al Teatre Condal, teníem unes ganes enormes de veure finalment l’espectacle.

I no ens ha decebut gens, …. al contrari, FUN HOME ens ha agradat molt, moltíssim.

Amb aquesta proposta, Daniel Anglès ha iniciat la seva etapa com a director artístic del Teatre Condal, ara anomenat ONYRIC Teatre Condal, que s’ha de convertir en “La casa dels musicals” de la mà del Grup Focus.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Àgata Casanovas

FUN HOME és un musical que va conquerir Broadway guanyant cinc premis Tony. A partir de la novel·la gràfica d’Alison Bechdel (Pensilvània 1960), amb música de Jeanine Tesori i llibret i lletres de Lisa Kron, arriba ara a Barcelona, adaptada al català per Daniel Anglès i Marc Gómez.

Quan el seu pare mor inesperadament, l’Alison, una novel·lista gràfica, se submergeix en el seu passat per explicar la història d’aquell home inestable, brillant i únic, amb un temperament i uns secrets que van definir la seva família i la seva vida. Cavalcant entre el passat i el present, l’Alison reviu com jugava de petita a l’empresa familiar, la funerària Bechdel, com va anar comprenent la seva sexualitat al llarg dels anys i li van anar quedant respostes pendents sobre els desitjos ocults del seu pare. Fun Home és un musical fresc, honest i original que tracta sobre veure els pares amb ulls d’adult.

L’obra recull tres moments vitals de la vida de l’Alison: la infantesa, paper que a la nostra funció ha interpretat Noa Flores, la joventut interpretada per Clara Solé i la maduresa amb Mariona Castillo. L’Alison adulta condueix tota la història davant d’un taulell on dibuixa i posa “títols” als diferents moments viscuts i que han marcat la seva vida.

Recorda els moments essencials de la seva infantesa, la seva relació amb el pare, amb la mare i amb els germans. Reviu la seva adolescència i el seu pas per la universitat. I, reviu l’última vegada que va parlar amb el seu pare.

Continua llegint →

– Teatre – TRAMUNTANA (🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2017.11.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 102)

Deixa un comentari

TRAMUNTANA (temp. 17/18 – espectacle nº 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres vam anar a l’Àtic22 del Tantarantana, per veure aquesta peça de la qual ja s’havia fet una lectura dramatitzada a la Sala Beckett al mes de juny. Iban Valero n’és l’autor del text i un dels intèrprets. Elisabet Sopesens n’és la directora i també intèrpret en alguna de les funcions. Tots dos són fundadors de Cactus Love Produccions, una plataforma per a joves creadors que tenen la necessitat de donar el seu punt de vista sobre el món en què els ha tocat viure.

TRAMUNTANA és una proposta que explora les diferents reaccions davant problemes com la drogoaddicció, la desestructuració familiar o els abusos psicològics. En paraules del mateix autor “no hi ha res més terrorífic que despertar-se un dia, mirar-se al mirall i no reconèixer el propi reflex…”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra que mostra les dues cares d’uns personatges que es debaten entre la llum i la foscor. Un text entre el mite i la realitat que ens ha deixat descol·locats. Segons el programa de mà es tracta de la revisió del mite grec de Bòreas, déu de la Tramuntana. Segons l’autor TRAMUNTANA és un exercici de consciència, d’acceptació d’un mateix i de les pròpies lluites internes. Es pot ser bo i dolent alhora?

En un petit indret de l’Empordà, en un món i una època ben similars als actuals, els déus són més humans que mai i conviuen amb els homes, participant dels seus costums, estructures socials i debilitats. Una nit d’estiu, després de bufar la tramuntana, apareix a la platja el cos de Quíone, la filla petita del déu Bòreas, personificació del vent del nord. El passat problemàtic i de drogoaddicció de Quíone fan pensar que es tracta d’un suïcidi, però cap dels seus germans –Càlais, Cleòpatra i Zetes– es creu aquesta versió dels fets.

Ens presenta una família desestructurada i enfrontada, amb una mare absent que s’ha tallat la llengua per no parlar i que només es comunica amb ells a través d’una Novicia (Mireia Òrrit) que amb la seva fèrria rectitud i fe contrasta fortament amb la resta de personatges. El pare va fugir fa molt de temps.

Càlais (Jaume Casals) i Cleòpatra (Maria Hurtado) lluiten per portar les regnes del clan i no confien l’un en l’altra. Zetes (Marc Andurell) torna d’un viatge i no troba el seu lloc en el si de la família. Un germanastre (Elias Ashtari), en cadira de rodes, el més petit dels germanastres, “els dotze poltres”, i un estrany inspector de policia, interpretat per el mateix autor del text Iban Valero, completen el repartiment.

Continua llegint →