Arxiu d'etiquetes: Mar Monegal

– 038 – Teatre – RAMON (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium (temp. 19/20 – espectacle 022) – 2019.11.13

RAMON (temp. 19/20 – espectacle nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir 13 de novembre, vam fer cap a la Sala Atrium amb el convenciment de què  RAMON, (un projecte compartit de Mar Monegal i Francesc Ferrer), ens agradaria. Ja ho vam intuir a la roda de premsa, i ahir ho vam confirmar. Ens va agradar … i molt.

El Ramon està a la seva habitació de quan era adolescent, a casa dels seus pares. Fa uns dies ha trencat la seva relació de parella, perquè la Patri volia ser mare, i un nen no encaixa en el seu projecte de vida. S’hi ha instal·lat provisionalment mentre busca pis. És actor i assaja un text pel paper protagonista que ha de fer a la sala Gran. No acaba d’encaixar en el paper i finalment és acomiadat.

En tan sols quinze dies ha perdut la parella, la feina i la casa.

This slideshow requires JavaScript.

En aquesta habitació plena de records i d’andròmines dels seus germans, farà repàs de la seva vida al mateix temps que intenta encaixar la seva situació actual. La guitarra de la seva joventut l’acompanya en una reflexió sobre el pas del temps.

En Ramon va néixer un 29 de febrer i és el petit de tres germans, celebra els aniversaris cada 4 anys i està a punt de fer els 4×10.

Estructurat en dues parts molt diferenciades, com les dues cares d’un casete, la cara A ens fa riure quan en Ramon ens explica anècdotes de la seva infantesa, ens parla de les seves qualificacions escolars, del viatge familiar a Roma i de com li agradava actuar en els Pastorets.

La cara B ens fa aterrar a la realitat que viu ara, quan a punt de fer els 40 anys se n’adona que ja no pot continuar sent el petit de la família i que ha de prendre decisions. La malaltia de la mare, pal de paller de la família, farà trontollar l’estructura familiar.

Una delicada transició de la comèdia al drama, del riure al plor.

RAMON és una proposta que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps.

This slideshow requires JavaScript.

Francesc Ferrer porta quinze anys als escenaris i aquest és el primer monòleg que ha decidit enfrontar, la dramaturga Mar Monegal ha escrit el text per ell, i porten treballant tots dos, des del mes de gener. No és autobiogràfica, però està pensada i escrita pensant en el Francesc i tal com comenta la Mar, “en RAMON són ells dos al mateix temps“.

Continua llegint

– 023 – Roda de premsa – RAMON – Sala Atrium –  (temp. 19/20 – RdP 011) – 2019.11.04

RdP – RAMON (temp. 19/20 – RdP nº 011)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

…. i sense poder acabar d’escoltar totes les propostes que ens presentaven dilluns a la roda de premsa de la Sala Beckett, malauradament haig de sortir per poder arribar amb puntualitat a la convocatòria de la presentació de RAMON, la propera proposta escènica que es podrà veure a la Sala Atrium a partir d’aquest divendres 8 de novembre.

En arribar em trobo absolutament sol, amb la Patricia Mendoza (responsable de la Sala Atrium) i els dos protagonistes de l’obra que es presenta, la Mar Monegal (text i direcció) i en Francesc Ferrer (interpretació i composició musical); després d’esperar una estona per veure si es presenta algun altre mitjà, decidim convertir la roda de premsa, en una conversa improvisada entre nosaltres tres.

La superposició de dues rodes de premsa en horaris que es trepitgen, com era d’esperar, perjudica la Sala més feble. Per sort, mitja hora més tard apareix la Teresa Bruna que també ve de la Sala Beckett… esbufegant, i s’incorpora a la conversa.

La Mar Monegal i en Francesc Ferrer són amics i companys de professió, que es van conèixer fent “Oxigen” al Teatre Gaudí l’any 2012.

RAMON és una proposta en la qual porten treballant tots dos, des del mes de gener, un monòleg (el primer monòleg d’en Francesc), que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps. Una història de ficció que explica el que li passa al personatge d’en RAMON, que és actor, una persona a punt de fer-ne quaranta i que encara no és conscient que està a punt d’entrar en crisi.

La seva parella, la Patri, és artista plàstica, que arran d’una visita ginecològica on li diuen que si vol tenir fills, s’ho ha de plantejar ja, … li planteja a en Francesc que vol tenir un fill, fet que no entrava en els seus plantejaments vitals de parella fins aquell moment. Ell entra en pànic escènic i li diu que no està preparat per fer aquell pas.

Ella el deixa. Ell torna a casa dels seus pares, pensant que és de forma temporal. Ell perd la seva feina. En RAMON no vol admetre que ja ha deixat de ser aquell jove adolescent i que ha de fer el pas per assumir les responsabilitats del món dels adults.

Continua llegint