NAFRAT, EL VIATGE DE LA VERGONYA (Fira Tàrrega) – (temp. 17/18 – espectacle nº 012)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I després d’aconseguir un divertidíssim moment estel·lar, ens dirigim a la Plaça El·líptica per participar en un altre espectacle itinerant, totalment diferent i força dramàtic, claustrofòbic i engoixant… perquè tracta del drama humà de les migracions “clandestines”.
Aquest cop amb la companyia Nafrat Collectif, un col·lectiu de teatre de Castelló de la Plana als que els hi agrada explicar històries de manera intensa i sense filtres.
Segons podem llegir a la seva pàgina de Facebook … Nafrat Collectif és un projecte en comú de tres amics, tres professionals de les arts escèniques que teníem ganes de fer una peça conjunta. Després d’anys compartint escenaris sota el nom de diferents companyies trobem un tema en comú que ens motiva a trobar-nos i apostar per un treball propi.
Nafrat és la nostra primera creació conjunta, tractant un tema tan sensible com el dels refugiats. És per això que la nostra energia es multiplica per fer un treball escènic de qualitat sense deixar de banda la denúncia social.
Som un grup d’uns 20 espectadors conduïts per una persona que amaga la seva identitat sota un passamuntanyes, ens porta fins a un camió i ens diu que si paguem 200 nafres, ens conduiran fins a la frontera. Ens avisa de les dures condicions del viatge que farem, sense poder seure, sense llum i sense poder baixar en cap moment … I en absolut silenci.
I dit i fet, paguem, pugem a la cabina d’un camió de mercaderies, i, ens acoblem com podem als laterals, agafats a cadenes o cordes per no caure. Fora del camió, una discussió per diners, un tret, un mort …. Pugen amb nosaltres dos membres de la xarxa que ens ha de treure del país, un mana, l’altra no.
I comença un viatge angoixant, calorós, amb un moviment constant i experimentant la “por” perquè no sabem a on anem ni quan acabarà el malson. Un tast del que deu suposar la fugida clandestina de centenars i centenars de persones arreu del món, però amb la seguretat que nosaltres baixarem del camió i quasi segur ens oblidarem d’ells.