Arxiu d'etiquetes: Manel Dueso

– 112 – Teatre – PENSEM (pausa) A LA MERDA! (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 073) – 2020.01.18

PENSEM (pausa) A LA MERDA! (temp. 19/20 – espectacle nº 073)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir, un matí de dissabte diferent, un matí de teatre a l’Off de La Villarroel per veure l’espectacle PENSEM.(pausa).A LA MERDA!, que escrit i dirigit per Manel Dueso ens van presentar en roda de premsa el passat 9 de gener.

L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle.

Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, ….

Fotografies de Lainezworks

Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit com un espectacle d’una idiosincràsia irreverent i transgressora, “és una joguina escènica, volem recuperar el joc en el teatre, un joc que a vegades pot ser cruel, ingenu, malvat, generós…”. Setze peces que transiten per pensaments, reflexions i actituds compartides per bona part dels espectadors.

L’espectacle afirma Dueso, és un disbarat, una gran gamberrada, que es pot comparar a les vivències que podem tenir en un parc d’atraccions, amb contínues pujades i baixades emocionals. Ens va informar que té algunes referències al món de Samuel Beckett, especialment a “Tot esperant Godot” i es deixa influenciar per autors com Pinter, Eduardo de Filippo, Ionescu o Brossa.

Continua llegint →

– Teatre – LA PELL ESCRITA – Sala Atrium (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 110)

Deixa un comentari

LA PELL ESCRITA (temp. 17/18 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una dona és morta, està tancada en una morgue a l’espera de ser enterrada, el forense ja ha acabat la seva feina i ella espera. I aprofita el temps d’espera per parlar amb nosaltres. Ella està abocada a l’oblit, però no vol oblidar, ni vol que el seu amor, el seu “nino” la oblidi.

Ella és una dona, se sent una dona i actua com una dona. Però ella té genitals masculins. Està empresonada en un cos d’home i ha lluitat per conquerir la seva pròpia identitat. Ella és una persona transgènere. La transsexualitat, aquest és el tema que ens planteja Manel Bonany en el seu text, un text que va escriure fa més de disset anys i que, tal com ens va comentar a la roda de premsa, fins ara no ha pogut portar a escena.

Un monòleg que protagonitza un personatge transgènere, fronterer entre l’home i la dona, però també entre la vida i la mort, entre la llum i la foscor, entre la joventut i la maduresa, entre la plenitud i la pèrdua.

Com després ens comentarà a la xerrada, Manel Bonany té molt clara la diferència entre el sexe morfològic, el gènere identitari i l’orientació sexual de qualsevol persona. Poden ser el mateix, però poden ser diferents. En una societat heterosexualitzada com la nostra, que se sustenta en el binomi home-dona on sexe i gènere són el mateix, una persona transgènere té difícil trobar la seva pròpia identitat perquè la lluita comença amb un mateix i amb el propi cos. Després vindrà la lluita amb la família, amb els amics, amb la societat.

Manel Dueso ha dirigit aquesta proposta que interpreta d’una forma brillant l’actriu Miriam Marcet. El seu personatge és, abans que res, persona, una persona que ha decidit emprendre el seu particular viatge d’acceptació i transformació del que aparentment és al que realment sent que és.

Continua llegint →

– Teatre – L’AVAR (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Goya – 17/02/2016

Deixa un comentari

Joan Pera, actor mataroní de 67 anys ens ha sorprès a tots amb la seva interpretació del personatge d’Harpagon a la tragicomèdia clàssica de l’Avar de Molière. I ens ha sorprès perquè ha interpretat un paper radicalment diferent dels que ens té acostumats, emmarcat gairabé sempre en la comèdia d’entreteniment.

L’Avar va ser el darrer text escrit i interpretat per Molière, estrenada al Palais Royal de París en 1668. Sergi Belbel va realitzar aquesta adaptació per a la producció estrenada al Festival Grec del 1996, dirigida per ell mateix i protagonitzada per en Lluís Soler.

Ara, aquella versió ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, que ha mantingut el seu caire clàssic en el text, el vestuari i l’escenografia. Segons ell mateix ha comentat, L’avar és una de les obres més perfectes amb les quals mai ha treballat per la “dosificació de la intriga i l’equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia“, una de les obsessions de Molière.

Ens situem a París a finals del segle XVII, a la casa d’Harpagon, un home vidu i terriblement avar, incapaç d’estimar res més que la seva fortuna. Els seus dos fills, Elisa i Cleante pateixen l’avarícia i l’egoisme del seu pare.

Continua llegint →

– Teatre – PLATÓ HA MORT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 29/11/2015

2 respostes

Ja fa forces dies que vaig sol al Teatre; l’Imma està força desanimada per la seva llarga espera per poder posar el peu a terra i començar a fer rehabilitació… se li fa costa amunt anar al Teatre fent us del seu “descapotable”… espero que ben aviat l’esperit de Voltaire la torni a animar de nou.

Diumenge al vespre em vaig apropar de nou tot sol al Teatre Romea, per tal de veure PLATÓ HA MORT, però aquesta vegada representat en petit comitè, ja que la posada en escena estava situada al bar del Teatre; dues fileres en forma de “L” al voltant de la barra i dos actors, un de molt jove Dobrin Plamenov (el cambrer) i un altre mes gran i sobretot amb una llarguíssima experiència en el món teatral, en Manel Dueso (el client borratxo).

Un text escrit pel mateix Manel Dueso, i que ja l’any 1996, va obtenir el Premi de la Crítica teatral de Barcelona al millor text.

Continua llegint →

– Teatre (lectura dramatitzada) – MATA’M (***) – Biblioteca de Catalunya – 12/11/2012

8 respostes

Per IMMA BARBA

Dilluns vam tenir la immensa sort d’haver estat convidats per la Perla 29 a la lectura de Mata’m, un text del director, actor i dramaturg Manel Dueso llegida per Pere Arquillué, Aurea Màrquez, Carlota Olcina i Francesc Orella.

L’espai de la Biblioteca de Catalunya és per si sol “motiu que justifica el viatge”, hi ha quelcom especial que canvia el ritme d’un dilluns del mes de novembre i et predisposa a gaudir del que et proposen.

Aprofita’n l’escenografia de la obra que actualment s’esta representant, la reposició de Luces de Bohemia (amb un Lluis Soler immillorable sota la direcció d’en Oriol Broggi) trobem una taula de banda a banda de l’espai , al davant dos tamborets de bar i a un costat una petita taula escairada.

Arribem molt d’hora i al entrar al recinte veiem que a ma esquerra tenen una barra de bar… ens apropem i demanem 2 tòniques; la noia ens diu: ho sento, únicament tenim aigua i cerveses ara mateix. És igual deixau, no passa res, li contestem. La cervesa conté gluten i l’aigua …no és per la dutxa ???

Ens dirigim a les butaques i escollim un bon lloc a la fila 1; al moment veiem a Oriol Broggi que ve cap a nosaltres amb una tònica gran i ens diu… Si voleu, he recordat que teníem aquesta a la nevera… Acceptem encantats i ens dirigim un altre cop a la barra on ens serveixen un got.

Ens agrada explicar aquests detalls, perquè veieu la bona sintonia quasi familiar que es respira en aquest Teatre. L’Oriol no ens coneix de res i en canvi, s’ha fixat en el que demanàvem i ha tingut aquest detall de cortesia envers nosaltres. Quina diferencia amb el tracte que rebem al TNC !!!! …. per dir l’altre extrem oposat del mon Teatrero.

Continua llegint →