Arxiu d'etiquetes: MANCA SOLO LA DOMENICA

– Teatre – MANCA SOLO LA DOMENICA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 11/03/2015

Nit d’estrena ahir dimecres 11 de març; la sala del Teatre Lliure de Gràcia plena a besar i a escena tan sols una actriu i un acordionista per tal de representar MANCA SOLO LA DOMENICA, espectacle basat en un relat de l’escriptora siciliana Silvana Grasso. Un text que enamora des de la primera frase i que únicament hauria pogut fer creïble, una escriptora siciliana…. i és que l’argument és del tot esbojarrat i la seva volguda absurditat provoca en l’espectador la hilaritat durant bona part de la representació.

L’extraordinària actriu Licia Maglietta dirigeix i protagonitza l’espectacle; la seva manera de dir el text (en italià, sobretitulat en català), ja paga la pena haver pagat l’entrada, perquè es tracta d’una immensa actriu que juga amb la seva manera de dir precipitat, exagerat com el seu paper de dona napolitana requereix, però sobretot amb les seves mirades i la mímica del seu rostre, caiguda d’ulls, llavis… pel que cal gaudir-lo de ben a prop.

Una dona siciliana, Borina Serrafalco, no gaire bonica i que sembla que es quedarà per vestir sants, es veu obligada a casar-se amb Liuzzo Cataldo, un ebenista que té un èczema repugnant. “De dot, tots dos van dur els seus defectes”, explica la narradora, Licia Maglietta, abans d’entrar en el paper de Borina. Liuzzo, però, ha d’emigrar a Austràlia i mai més no torna a donar senyals de vida. Borina, una dona sola en un poble de Catània, insignificant, sense identitat, decideix construir-se’n una: serà la vídua de sis homes –sis vides diferents–, un per a cada dia de la setmana, cada un enterrat en un cementiri diferent. Només li falta el diumenge…

La incorporació de l’acordionista Vladimir Denissenkov és important en aquesta posada en escena, ja que la veu de l’actriu i el so de l’acordió s’acoblen perfectament l’un a l’altre i dialoguen segons l’estat d’ànim de la protagonista.

Continua llegint