Arxiu d'etiquetes: Mamen García

– Teatre (206) – VÀNIA (🐌🐌🐌+🐚) – TNC Sala Petita – 09.03.2017

VÀNIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Anton Pàvlovitx Txèkhov (1860-1904) va escriure “La gavina”, “L’oncle Vània“, “Les tres germanes” i “El jardí dels cirerers” entre el 1896 i el 1904, quan va morir amb poc més de quaranta-quatre anys a conseqüència de la tuberculosi. Després del rotund fracàs que obtingué l’estrena de La Gavina l’octubre de 1896, Txèkhov havia sentenciat: «Mai més escriuré o muntaré cap altra obra de teatre». I malgrat tot, tres anys més tard havia escrit i tenia preparada per a l’escenari una nova obra, “l’Oncle Vània“.

Oncle Vània” va ser estrenada el 26 d’octubre de 1899 al Teatre de l’Art de Moscou. Va ser un gran èxit. En aquella producció el paper d’Helena va ser interpretat per Olga Knipper que esdevendria, un parell d’anys més tard, la dona de Txèkhov.

Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per al conjunt actoral com per al públic, perquè en lloc d’una acció convencional Txékhov ofereix un «teatre dels estats d’ànim». A l’obra de l’oncle Vània mostra els vestigis d’allò no dit i d’allò no fet; d’allò somiat i d’allò desitjat que no s’ha esdevingut però que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciós de l’ànima.

En aquest espai ja hem parlat d’aquesta obra alguna vegada, l’última va ser el 2014, en una versió de la Companyia Les Antonietes que vàrem poder veure a l’espai Lliure.

La companyia valenciana Moma Teatre, fundada per Carles Alfaro va estrenar aquesta proposta el dia 3 de febrer al Teatre Rialto de València després de passar pel “Temporada Alta” i els Teatros del Canal de Madrid. Ara ha aterrat a la Sala Petita del Nacional per oferir 5 representacions que han esgotat entrades abans de la primera.

L’acció té lloc a un espai indeterminat, i l’escenografia i vestuari està també despullada de qualsevol connotació de temps i espai. Una gran hamaca a la dreta de l’escenari, presideix les escenes de principi a fi, al mig un menjador i un aparador que guarda les begudes que consumeixen dos dels protagonistes. A l’esquerra un piano que la “Maman” toca amb assiduïtat. Es projecten imatges que fan pensar en els arbres i el bosc i entre escenes, sorolls de serradores i arbres que cauen.

Continua llegint

– Teatre Musical -EL CRIM DE LA GERMANA BEL (🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Romea – 18/06/2015

Continuem publicant les nostres cròniques teatraires, força enrederides en el temps, ja que aquesta producció EL CRIM DE LA GERMANA BEL, la vàrem poder veure ja fa 10 dies al Teatre Romea.

El Crim de la Germana Bel

La platea molt buida, els primers minuts que no ens van arribar a convèncer i algunes cròniques llegides no massa favorables ens feien témer el pitjor, però per sort no va ser aquesta la nostra sensació, ja que de cop ens vam començar a enganxar, la música i les interpretacions de les 4 magnífiques actrius.

La Júlia és una actriu madura que porta deu anys interpretant la bondadosa Germana Isabel en una sèrie televisiva de gran èxit. El personatge s’ha convertit en una icona nacional, en una societat cada vegada més conservadora. A diferència del personatge que interpreta a la sèrie, la Júlia és una dona rude, iracunda i aficionada a l’alcohol que manté una turbulenta relació amb una dona bastant més jove que ella. Quan la productora de la sèrie decideix “matar” el personatge, la Glòria viu aquesta mort com si de la seva pròpia es tractés, fet que desencadena una sèrie d’inesperats esdeveniments.

El dramaturg britànic Frank Marcus va triomfar el 1964 amb L’assassinat de la Germana George, una comèdia negra sobre una actriu madura que s’indigna quan s’assabenta que els productors volen assassinar la monja bondadosa que interpreta des de fa deu anys en una sèrie d’èxit. L’obra també aborda la relació cruel i plena de manipulació que manté amb una dona molt més jove que ella. Robert Aldrich va estrenar l’adaptació cinematogràfica de l’obra el 1968, amb el mateix títol, i la pel·lícula va ser qualificada de pornogràfica als Estats Units i en molts altres països perquè reflectia la relació amorosa lèsbica.

El Crim de la germana Bel 2

Aquesta versió teatral, que hem pogut veure aquests dies a Barcelona, va ser estrenada al setembre de 2014 al Teatre Rialto de València, curiosament en castellà i  va rebre diverses candidatures als Premis Max.

Continua llegint