Arxiu d'etiquetes: Malamine Soly

– 029 – Teatre – P.A.U. PAISATGES ALS ULLS (🐌🐌🐌🐌) — Teatre Eòlia (temp. 19/20 – espec. 015) – 2019.11.07

P.A.U. Paisatges Als Ulls (temp. 19/20 – espectacle nº 015)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I dijous, d’un “paisaje” a un “paisatge”, del Teatre Lliure al Teatre Eòlia per tal de veure aquesta proposta sobre la migració, P.A.U. PAISATGES ALS ULLS que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala durant una setmana del mes de març.

Una proposta escrita i dirigida per Carolina Llacher i protagonitzada per tres persones que no són actors, són persones que ens expliquen la seva experiència com a immigrant a Europa, i a la ciutat de Barcelona.

Carolina Llacher és sociòloga, dramaturga, actriu i professora d’Eòlia i amb aquesta peça ens proposa una història, que cal escoltar, per entendre perquè hi ha persones que decideixen creuar el mar, deixant enrere país, família i amics, buscant un futur.

Per què ho van fer? Què significa abandonar la teva terra per buscar una vida millor? A quin preu? És Europa la terra promesa? Qui eren abans de partir? Qui són ara? I qui volen arribar a ser?

A escena Dabo Malang, Malamine Soly i Yacine Diop ens parlen de la seva història, i a través d’ella, parlen de nosaltres. Del nostre color de pell, dels nostres privilegis, del nostre mirar a una altra banda, del nostre mirar per sobre de l’espatlla a tots aquells obligats a viure en precarietat, als sense papers, als sense sostre.

Són persones que han hagut de viure experiències terribles per arribar aquí, persones que hi han somniat amb una Europa acollidora i lluminosa, una Europa que troben sense ànima, sense llum, sense esperança.

En Dabo Malang i en Malamine Soly van haver de creuar el Mediterrani en una pastera, van passar gana, fred i por, molta por. Recollits i portats esposats a un CIE ens expliquen el seu recorregut per arribar a la nostra ciutat. Yacine Diop va tenir més sort perquè va arribar en avió. Tots tres ens expliquen que van sentir-se tractats com a éssers humans de segona i que han lluitat, i lluiten, per trobar el seu lloc i poder complir els seus somnis, …. que potser en algun cas passa per tornar al seu país.

Continua llegint