Arxiu d'etiquetes: Mal Pelo

– Dansa (256 a 261) – SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 4art i últim dia – 23.04.2017

SISMÒGRAF d’Olot 2017 – 4art i últim dia

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Avui es Sant Jordi i per això arribem abans d’hora al Teatre Principal per fer un tomb abans i veure com munten les parades de roses i llibres al passeig de l’escultor Miquel Blay; encara ni ha poca gent voltant…. un contrast molt fort amb el que viurem en sortir de la reunió de dues hores i encara més, amb la passejada per la rambla de Catalunya de Barcelona que farem a la tarda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Això s’acaba, perquè aquest matí tenim l’última reunió del grup “millor públic”, per acabar de parlar del que hem vist el dia anterior i fer un balanç del Festival, que enguany es fa també al matí, per deixar la tarda lliure i poder gaudir plenament de la diada de Sant Jordi.

Però abans de l’última reunió i per sorpresa, tenim un taller amb Quim Bigas, un joc de preguntes personals sobre el que hem viscut aquests dies al Sismògraf i que depenent de la nostra resposta, la resta del grup s’aproparà o allunyarà físicament de nosaltres, depenent de si estan o no d’acord. La veritat és que ho hem passat bé i novament hem après a compartir i acceptar opinions ben diferents.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marxem plegats en direcció al Parc Nou, on es celebraran les darreres actuacions d’aquest Festival de dansa, totes elles a l’aire lliure i obertes a tothom que es vulgui acostar de forma gratuïta.

– Dansa (256) – DOWNTANGO (🐌🐌+🐚) de Lucía Marote

Lucia Marote és ballarina i coreògrafa independent que ha treballat com a creadora amb l’artista plàstica Paula Villarroel buscant una unió intuïtiva entre la dansa i la pintura. Al 2013 comença a treballar amb Poliana Lima i ambdues ens presenten aquesta proposta.

Dowtango parteix de la trobada de dues dones que ballen un tango, i, sobtadament aquest tango es transforma entregant els cossos a una acció rítmica sense cap tipus d’identificació personal per acabar trobant la unitat i la connexió entre els dos cossos i la música. Busquen a través de la llibertat creativa i la transformació constant, que la pròpia acció sigui la protagonista i generadora d’imatges.

– Dansa (257) – BACH-SITE SPECIFIC(🐌🐌) de Mal Pelo

Mal Pelo és un grup creatiu interessat en la recerca de llenguatges i la producció de propostes escèniques transversals, senzilles i profundes. Maria Muñoz i Pep Ramis són els creadors i directors de la companyia que te com a tret identitari la col·laboració amb altres artistes.

BACH sorgeix de la col·laboració entre Maria Muñoz i la ballarina italiana Federica Porello que ha reinterpretat aquesta peça creada l’any 2004. Ambdues han treballat plegades per fer brillar aquesta combinació entre dansa, els preludis d’El clavecí ben temperat de J.S.Bach interpretats per Glenn Gould i la memòria d’algunes fugues ballades en silenci.

Una suma de dansa, música clàssica i pentagrames coreografiats. No creiem pas que aquest tipus de dansa estigui pensat per representar-se a l’aire lliure, perquè creiem que requereix que el públic tingui una visió i audició perfecta per captar la seva qualitat. La nostra valoració en aquest cas està molt influenciada per les condicions totalment desfavorables en el que el vàrem poder veure.

– Dansa (258) – EL AFILAÓ (🐌🐌🐌) de Gero Domínguez

Gero Domínguez format en flamenc al costat de mestres importants com Antonio Canales o Israel Galván va formar la seva pròpia companyia en 2011, “Gero Dominguez & Cia, Fundamentalmente flamenco”. Aquesta és la seva última peça.

EL AFILAÓ parla de professions i tradicions que agonitzen i que cal preservar en la memòria de tothom. Són labors de minories. Els “afilaors” són individus replets de sons i melodies que ens transporten de cop i volta a la infància. En un món cada vegada més deshumanitzat s’ha de buscar la essència de les arrels, dels orígens, per tal de no perdre la nostra identitat.

Afilaó, afila mis botas, mi alma y mi corazon

– Dansa (259) – DIS-CONNECT (🐌🐌🐌+🐚) de Diego Sinniger

Diego Sinniger de Salas treballa fonamentalment amb la fusió de la dansa contemporània i el hip hop. Es va iniciar en l’àmbit de la cultura urbana i ha ballat amb companyies de danses urbanes com Brodas Bros, Uniq, D’Block o Hermanos de Baile. Nosaltres el vam veure ballar a KOKORO de Lali Ayguadé en el Mercat de les Flors.

DIS-CONNECT és un solo de dansa d’un personatge desorientat i fràgil que ha perdut la noció del temps i del seu cos. Ja no sap si la ment controla el cos o el cos a la ment. Un personatge que s’endinsa en un viatge emocional. Tots ens hem trobat en circumstàncies puntuals de lluita interna per no defallir i caure en la por o en la desesperança. I és en aquell moment puntual que hem decidit prendre el control i deixar que els pensaments ens controlin.

Una proposta que comença amb el ballarí, magnífic Diego Sinniger, dalt d’un arbre i que ens ha emocionat i hem trobat d’una gran bellesa.

– Dansa (260) – BILLIE JEAN(🐌🐌+🐚) de La Intrusa

La intrusa és una companyia creada l’any 1996 per Damian Muñoz i Virginia García. Han combinat la producció d’espectacles de creació pròpia amb encàrrecs coreogràfics i col·laboracions teatrals. També duen a terme una important tasca pedagògica en diferents escoles. Amb les seves produccions s’han endut nombrosos premis obtenint el Premio Nacional de Danza en la modalitat de creació l’any 2015.

BILLIE JEAN una de les peces del àlbum Thriller (1982) un dels grans èxits musicals de Michael Jackson. Billie Jean fa referencia a una ambaixadora fictícia del fenomen groupie dels anys 60.

Aquesta proposta és un duo de dansa, interpretada per Agnès Sales i Gisela Roset, que indaga en l’estreta línia que existeix entre l’obsessió per exposar-se i xafardejar la vida dels altres, i la necessitat de preservar una privacitat possiblement no del tot perfecta.

– Dansa (261) –  5 MINUTS DE DANSA (🐌🐌🐌🐌) – Alumnes del CSDIT + Sol Picó

Sol Picó és coreògrafa i ballarina establerta a Barcelona. Coneixedora de la dansa clàssica, espanyola i contemporània, va fundar la companyia que porta el seu nom l’any 1988.

Un grup de ballarins del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre han interpretat al llarg del Festival, peces de cinc minuts de durada pel centre de la ciutat durant tot el dia.

La que hem vist al parc és la més espectacular de les propostes i que aconseguiria el premi que atorguen les famílies. Ens presenta un grup de ballarins que representen una fugida en barca neumàtica per intentar arribar a les costes de Grècia.

Una enorme balsa neumàtica, un arpista cec i una enorme ampolla de vidre. Moltes ganes, molta energia i una gran vistositat.

Una cloenda magnifica d’un festival que hem gaudit al màxim.

_____________________

A la tarda ja a Barcelona, donem el passeig habitual per la Rambla de Catalunya. Sant Jordi la festa més entranyable del nostre país, Catalunya. Esperem que ben aviat siguem lliures i tinguem un estat propi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– Concert – ISTANBUL (🐌🐌🐌+ 🐚) – Jordi Savall – Hesperión XXI & Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 13/02/2016

No sé ben bé el perquè aquest concert, està englobat en el cicle de dansa de MAL PELO, que aquests dies ens ofereix el Mercat de les Flors, ja que de “dansa” ben poca cosa té i la seva col·laboració en aquest espectacle de ISTANBUL és més aviat minso; m’hauria agradat anar aquesta vegada a la roda de premsa que es va celebrar el passat dia 10 de febrer, però aquest cop no vaig ser convidat.

ISTANBUL - Mercat de les Flors - 1

El fet és que la companyia MAL PELO, associada al Mercat de les Flors i formada per Maria Muñoz i Pep Ramis ens ofereix 4 espectacles:

  • El Cinquè Hivern (de l’11 al 21 de febrer), que nosaltres ja vàrem poder veure al Festival Grec, del que no guardem massa bon record, com podeu comprovar en  aquesta crònica.
  • Istanbul (única representació el 13 de febrer) de la que parlarem a continuació…
  • 7 Lunas (17 i 18 de febrer)… una trobada entre María Muñoz i el cantaor Niño de Elche
  • Bach (20 i 21 de febrer)… un treball sobre algunes peces seleccionades de “El Clavecí ben temperat” de J.S. Bach, interpretat per la ballarina Federica Porello.

ISTANBUL constitueix un escenari privilegiat de la història: una barreja extraordinària de pobles i cultures, de llengües i de músiques fins a crear el mite que ara acompanya el seu nom. Aquesta creació mostra aquesta riquesa a través de la força i la sensibilitat de JORDI SAVALL i els quatre components del conjunt instrumental HESPÈRION XXI.

Fa més de 50 anys que Jordi Savall dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la indiferència i l’oblit; dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o també com a director.

Les músiques de l’imperi otomà, incloent-hi en elles la música sufí, sempre m’han agradat moltíssim i sempre que viatgem a Istanbul, ciutat de la que estem perdudament enamorats, intentem comprar alguns CDs, per gaudir d’aquestes músiques en la tranquil·litat de casa nostra.

Aquest concert no és el primer cop que l’escoltem i sempre… sempre ens deixa meravellats i realment emocionats. Un recull de músiques turques, armènies, gregues i sefardites. Quina meravella!!!

Com ja he comentat abans, la participació de la dansa en aquest concert va ser més aviat minsa i encara que els ballarins van participar en alguns moments, cap d’ells ens va arribar a emocionar, exceptuant potser l’escena final on Pep Ramis va interpretar una coreografia força espectacular, acompanyat per dos pèndols gegants bellugant-se a banda i banda de l’escenari i recolzats amb una preciosa projecció d’uns cavalls al galop al fons.

La nostra valoració de ben segur hauria estat molt més alta, si s’hagués optat per presentar el concert a pèl, sense cap més afegitó…. i evidentment en un espai més reduït, on els espectadors poguessin gaudir de la interpretació dels músics de ben a prop.

Música: Jordi Savall – Catalunya (lira de gamba, rabec i direcció) // Haïg Sarikouyoumdjian – Armènia (ney, ¡duduk) // Hakan Güngör – Turquia (kanun) // Dimitri Psonis – Grècia (oud) // David Mayoral – Espanya (percusions)

Dansa: María Muñoz, Pep Ramis, Jordi Casanovas, Federica Porello
Il·luminació: August Viladomat – Punt de Fuga // Espai escènic: Mal Pelo

Istanbul snails

– Dansa – L’ESPERANÇA DE VIDA D’UNA LLEBRE (**) – Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 30/01/2014

Dijous 30 de gener …. avui toca Mercat de les Flors i dansa.

L'ESPERANÇA DE VIDA D'UNA LLEBRE  1

L’esperança de vida d’una llebre és un poema sobre la figura d’un home caçador i els seus records. Inspirat a partir de textos de l’escriptor napolità Erri De Luca i de la filòsofa María Zambrano, la peça proposa una reflexió entorn al temps i la memòria en un espai suggeridor i provocador d’imatges i històries: el bosc. Una proposta sobre el grup, sobre la identitat del cos i de la seva capacitat de generar acció i d’escriure en escena.

Per mi es difícil…. realment difícil fer una crònica d’un espectable de dansa, ja que es tracta d’una experiència sensitiva, que es te que viure en directe, i és diferent al Teatre, ja que aquí el que compte son mes les sensacions rebudes per l’espectador i cada un de nosaltres les pot rebre de forma molt diferent…. o no rebre.

L'ESPERANÇA DE VIDA D'UNA LLEBRE  4

En un primer moment l’escenari el trobem força espectacular inclús abans de començar l’espectacle.  La part esquerra del escenari es la escenificació d’un bosc, on una sèrie de troncs d’arbres pengen d’uns cables sense tocar terra.  Tot l’espai escènic esta compartimentat amb ratlles rectes ben marcades e inclús números de coordenades.

Continua llegint