Arxiu d'etiquetes: MACHU PICCHU

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – AGUAS CALIENTES – de nou el MACHU PICCHU – OLLANTA – 2019.10.05 (crònica 28)

Ens llevem a les quatre del matí per tornar a pujar al MACHU PICCHU i entrar a les sis del matí quan obrin el recinte. Ja plou de bon matí. Agafem el bus i fem la cua i els tràmits pertinents per accedir a la ciutadella inca.

Avui malauradament la nostra guia Carmen, no pot estar per nosaltres, ja que té un compromís ineludible amb la seva filla que té una actuació a l’escola a Cusco. Ens han buscat un “guia” substitut per aquest dia, que resultarà un total fracàs.

Anem directament a la part alta per fer l’excursió que ens ha de portar al camí del pont de l’inca. Cada vegada que la boira es dissipa una mica, parem a fer fotos de la ciutadella.

Abans d’accedir al camí del pont ens hem de registrar indicant l’hora d’entrada i en sortir haurem de registrar també l’hora. Ho justifiquen dient que és per evitar que algú es quedi intencionadament dins del recinte un cop tancat, o que pugui patir algun accident.

El camí no és difícil tot i que en algun moment és especialment estret i el Miquel pateix força pel seu vertigen: per sort, malgrat la boira, podem veure l’anomenat “pont de l’inca“, una altra via d’accés a la ciutadella, un pont que restava aixecat per evitar visitants no desitjats.

Iniciem el camí de tornada i comença a ploure amb ganes, ens abillem amb les capes de pluja

Hem quedat a les vuit amb el guia substitut, en Franco, que no apareix. Ens connectem a internet per contactar amb ell i finalment després d’esperar més de mitja hora sota la pluja, decidim marxar sols. Força més tard, quan ja hem començat la visita pel nostre compte, apareixerà demanant disculpes, però l’engeguem a “dida”.

Entrem novament al recinte de la ciutadella i anem directes per poder visitar la piràmide truncada (alguns espais tenen uns horaris exclusius de visita i ahir no el vàrem poder veure). Continua plovent.

Un seguit de graons ens condueixen dalt de tot de la piràmide amb unes vistes espectaculars. La visita dins de la ciutadella és de sentit únic i per tant només pots anar avançant en direcció a la sortida.

A la cúspide de la piràmide truncada, trobem la “Intihuatana” que va ser tallada directament a la “roca mare”; es tracta d’una pedra ritual associada amb el rellotge solar o de calendari astronòmic inca, que servia per definir les estacions, segons l’ombra que donava el sol a la base d’aquesta pedra.

Intihuatana” és un terme quítxua que significa “on es lliga (o amarra) el sol (inti)”. Es caracteritza per superfícies complexes, plànols i angles i també se li adjudiquen funcions màgiques

Evidentment encara no ho sabem, però tal dia com avui, d’aquí a 365 dies exactes, el nostre fill Saül ens farà avis de dues bessones (Arlet i Gal·la) i en deu dies més, la nostra filla Ruth ens regalarà una tercera neta, l’Àlex.

El Machu Pichu i el seu “Intihuatana“, han generat la seva màgia.

No ens cansem d’admirar l’indret i les construccions. Meravellats fem fotos a cada pedra. El paisatge, amb pluja i boira, continua sent espectacular.

A les 10.30 h del matí agafem el bus de tornada al poble i anem a fer un tomb al mercat artesanal on comprem regalets. Després anem a visitar la part menys turística del poble d’AGUAS CALIENTES i arribem a un lodge de luxe al costat de l’altre riu. Tornem a poc a poc fins a l’hotel on deixem les compres i anem a dinar al restaurant Incontri del Pueblo Viejo.

Després de dinar un altre tomb pel mercat on ens tornem a firar abans d’anar a l’hotel a recollir les bosses per tornar a l’estació a agafar el tren que ens ha de dur a Ollantaytambo.

Una bona estona d’espera a l’estació que està de gom a gom de turistes. El nostre tren és el THE 360º amb “vagons-balcó” sense vidres ni seients i des d’on podem filmar el paisatge.

En arribar a l’estació ens esperen els de l’hotel Waman Machuppichu, recuperem les maletes que havíem deixat a consigna fa un parell de dies i sortim a sopar.

Anem al restaurant Chuspa i desprès fem un cafè en un bar de la plaça principal d’Ollantaytambo.

Quan tornem a l’hotel …encara no ens ho creiem, però dormirem quasi 9 hores !!!!!

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 27, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 29, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – per fi complim el nostre somni i trepitgem el MACHU PICCHU – 2019.10.04 (crònica 27)

Avui ens llevem a les 4 del matí, a les 5 ens ve a recollir la Carmen i ens dirigim a la parada del bus on fem una mitja hora de cua. Molts autobusos, un darrere l’altre, i molta, molta gent. Tots molt abrigats. Tots anem a visitar un dels llocs més emblemàtics del planeta, el Machu Picchu, per nosaltres un somni que es farà realitat.

Durant els vint minuts de trajecte en bus, tot ascendint per la muntanya en un munt de revolts, veiem molta gent jove que puja caminant, combinant la pista forestal amb les escales que els serveixen per escurçar el camí; pensem que ells s’hauran aixecat força abans que nosaltres, pel que no ens podem queixar per la matinada que hem hagut de fer.

En arribar a la porta d’accés veiem multitud de gent que ja està fent cua abans de l’obertura del recinte. Cal anar als serveis abans d’entrar, ja que dins no hi ha cap lavabo. Ens afegim a l’enorme i gruixuda cua, esperant que obrin a les sis del matí. Per accedir ens demanen l’entrada amb l’hora de reserva prèvia i el passaport. Algunes persones que porten l’entrada amb una reserva d’una hora més tard, els fan enrere i hauran d’esperar.

Tenim la gran sort de poder veure la ciutat sense boira i l’impacte en el moment d’entrar és superb.

A 2.400 m d’altura la ciutadella inca es manté intacta i no va estar descoberta fins al 1911 per l’antropòleg nord-americà Hiram Bingham. Construïda en el segle XV va ser abandonada i la seva història continua romanent en el misteri.

Una obra mestra de l’arquitectura i l’enginyeria i ubicada en un lloc privilegiat entre les muntanyes de Huayna Picchu “cim jove” i Machu Picchu “cim vell” és considerada una de les set meravelles del món.

Dels diferents recorreguts que es poden fer al marge de la visita a l’interior de la ciutadella (recorregut de sentit únic, ja que en cap cas es pot tirar enrere) decidim anar fins a la Puerta del Sol, un camí força dur en ascens continuat i amb uns graons que presenten importants desnivells.

Mentre ascendim la boira ho va cobrint tot i quan arribem a la porta del Sol no es veu més enllà d’un metre. Estem una estoneta a dalt descansant i fen fotos i tornem a baixar cap a la ciutadella. Comença a ploure. La boira no marxa.

Fem el camí de baixada per iniciar el recorregut per dins de la ciutadella; la boira es comença a aixecar, ens deixa veure les construccions que van apareixent de mica en mica.

En algun moment, resulta fins i tot còmic les cues que s’han d’arribar a fer per la gran quantitat de gent que vol conèixer aquesta meravella. Unes llames campen per allà al mig de la gent. Un espectacle absolutament magnífic.

Impressionant miris en la direcció que miris i amb l’enorme sort de portar a la Carmen de guia que ens ho va explicant tot amb una paciència infinita i que en la forta pujada a la Puerta del Sol ens anava (enganyant) animant constantment, per aconseguir que arribéssim a la porta per on entren les persones que fan la ruta inca, que té una durada de diversos dies i des d’on veuen per primer cop la ciutadella del Machu Picchu.

Entre unes coses i altres, hem estat unes sis hores dins del recinte del Machu Picchu, malgrat que el ticket de l’entrada no permet estar al recinte més de tres hores. Però nosaltres no en tenim prou i demà tornarem a pujar novament.

Baixem de nou a Aguas Calientes i anem a dinar al restaurant Julian, abans de tornar a l’hotel a descansar una estona.

A les set de la tarda tornem a sortir i fem un tomb pel carrer principal del poble i anem a sopar al restaurant Chullpi que ens ha aconsellat la guia i que està al costat de l’estació del tren.

Estem pràcticament sols, ja que el turisme que arriba aquí no acostuma a quedar-se a dormir desprès de baixar de la visita a la ciutadella. Anem a dormir d’hora, ja que demà tornarem a matinar perquè com ja hem comentat abans, tornarem a pujar al Machu Picchu.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 26, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 28, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–