Arxiu d'etiquetes: Luis Bermejo

– 328 – Teatre – MUNDO OBRERO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 247)

MUNDO OBRERO (temp. 18/19 – espectacle nº 247)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres dia 19, al Teatre Lliure de Gràcia vam veure i gaudir molt d’aquesta proposta molt esperada, MUNDO OBRERO, una història d’amor, un musical i un bocinet de la història d’Espanya, Una proposta escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan que ell mateix ens havia presentat a la roda de premsa (veure enllaç), fa tot just una setmana.

Aquesta proposta es va estrenar el 4 d’octubre del 2018 al Teatro Español de Madrid i es va poder veure al mes de novembre a Temporada Alta. Alberto San Juan continua analitzant la història d’Espanya com ha fet en les seves  creacions: “Autoretrato de un joven capitalista español” (2012), “Ruz-Bárcenas (2014), El Rey” (2016), “España ingobernable” (2017) i “Masacre” (2017). (es poden veure les nostres ressenyes clicant als títols en vermell).

En paraules d’ell mateixl’art per a mi té a veure amb la vida. No intento transmetre cap veritat, només reflexions, emocions i intuïcions. Ell es considera fill cultural del maig del 68 i la seva consciència obrera es va despertar amb el 15-M, moment en què va prendre la decisió de conèixer i entendre el que ha passat al nostre país per arribar a estar on estem i comenta que el més sorprenent ha estat comprovar la cura amb el qual s’ha intentat escombrar des del poder qualsevol rastre de consciència proletària.

MUNDO OBRERO, ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, en un viatge emotiu i punyent pel moviment obrer espanyol i la cerca de l’emancipació personal. Un viatge amb consciència de classe que començarà amb la inevitable migració del camp a la ciutat i amb la creació del moviment obrer a principis del segle XX.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – VANIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.07.19 (temp. 17/18 – espect. nº 358)

VANIA (temp. 17/18 – espectacle nº 358)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El passat 27 de juny, Àlex Rigola ens va presentar en roda de premsa, aquesta proposta de VANIA que havia estat estrenada a Temporada Alta i que ara, emmarcat en el Festival Grec, s’està oferint a la Sala Muntaner.

Àlex Rigola proposa una adaptació lliure del clàssic “Oncle Vània” en un projecte per a 4 actors i 60 espectadors a la recerca de l’essència de Txèkhov dins d’una caixa.

Una proposta en què uneix actors i personatges compartint nom, com ja va fer a la seva última adaptació d’aquest autor, IVÀNOV. D’altra banda utilitza com a escenari una gran caixa de fusta tal com també va fer al Grec 2017 amb el seu muntatge WHO IS ME. PASOLINI (per sort ara no hem patit la calor “fora mides” d’aquella proposta).

Oncle Vània és una de les obres cabdals del teatre universal i una de les més representades de Txèkhov (1860-1904), una obra que continua vigent, i en paraules de Rigola, dóna una visió tràgica del món actual.

Els personatges, travessats pel tedi i desorientats, descobreixen que la vida no és com se l’havien imaginat. Un segle després, en uns temps marcats pel desencís, la desil·lusió i la tristesa, el text de Txèkhov ens permet reflexionar sobre la pèrdua de rumb com si fins ara no haguéssim après res. Amb assistència a la dramatúrgia de Lola Blasco l’adaptació de Rigola ens porta al cor dels protagonistes.

VANIA és una adaptació que arriba a l’essència de la peça del dramaturg rus, i ho fa mitjançant el joc. Amb un acostament al màxim de la relació entre l’actor i nosaltres, el públic, buscant trencar les distàncies i compartir els pensaments en lloc de representar-los.

Enganxats a terra, uns paperets grocs, amb una silueta senzilla d’un arbre, ens condueixen a l’entrada de la caixa de sis metres d’ample per vuit de llarg. A dins ja hi són els actors i el director.

Un espai petit, íntim, i una proximitat tal, que difuminen totalment la separació entre l’actor i el personatge.

Els quatre actors Luis Bermejo (aparentment recuperat de l’ensurt de la setmana passada), Gonzalo Cunill, Irene Escolar i Ariadna Gil, sembla que tinguin una conversa entre amics i mentre ens acomodem, juguen amb un globus. Parlen entre ells i amb nosaltres establint una relació de gran complicitat. De mica en mica entren en el seu personatge, i surt a la llum l’enorme solitud, tristor i desesperança de cadascú d’ells, els somriures alegres i el joc ja no hi són.

Els amors no correspostos, la insatisfacció vital, el tedi, i l’egoisme d’un professor que no veiem a escena però que hi és, una presència invisible anecdòticament representat per un dibuix del professor Tornasol d’Hergé, al voltant del qual giren la vida de la resta de persones.

Continua llegint

– Teatre – EL REY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 13/03/2016

EL REY,  és una altra de les produccions foranies que el Teatre Lliure ha programat aquesta temporada. Moltes expectatives generades pel boca-orella i pels comentaris llegits al nostre grup de Facebook ” Teatre – l’opinió dels espectadors – Arts escèniques”, expectatives que no han quedat decebudes.

EL REY,  és la cinquena producció del Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure. Ha nascut de la necessitat d’estar en contacte amb la realitat, la necessitat de saber que està passant i de conèixer el que va passar per poder canviar el que no ens agrada.

EL REY - Teatre Lliure 1

Este teatro nace del hambre de realidad” La realitat per molt terrible que esdevingui pot ser transformada …. sempre que sigui coneguda …..

S’han marcat l’objectiu de programar obres amb una ferma intenció de parlar de la història passada i present amb un clar to humorístic. Volen parlar de com poden influir en el curs de la història la banca, grans empresaris, mitjans de comunicació o partits polítics. I parlar de la capacitat dels interessos privats per dominar la vida de tots els ciutadans i de la submissió del poder institucional davant d’aquests interessos privats. I volen fer-ho en clau d’humor per contrarestar la lletjor del que volen explicar.

D’aquesta mateixa companyia ja vam poder veure RUZ- BARCENAS la temporada passada.

Quin paper ha jugat la monarquia a Espanya en els últims quaranta anys?? Per a complir quines finalitats?? Quins són els objectius de la monarquia espanyola de cara a les pròximes dècades??

EL REY és una ficció amb un personatge central que s’anomena Joan Carles I. Un home que, a l’epíleg de la seva vida, cau del cim al soterrani. Si més no, simbòlicament. Un home que, segons sembla, ja no serveix. Tot i que va fer molt de servei. Però, en què? A qui?

Continua llegint