Al novembre dels 2011 vaig descobrir una nova actriu, que com deia llavors en aquella crònica, literalment em va enamorar … es tractava de Alba Florejachs. (aquí teniu el LINK d’aquella crònica).
Després, la hem vist sovint tant en Teatre com en Televisió i sempre treballant en papers còmics. Diuen que sempre fa el mateix perquè no sabria interpretar papers seriosos; no ho se pas, jo sincerament crec que no… el que si se, es que m’agrada la seva manera d’actuar i que em recorda una micona a la gran MarY Santpere. Això per mi es mes que suficient.
El Grup Focus, que com be sabeu es un projecte privat, administra varis teatres de Barcelona, i per cada un d’ells produeix un determinat tipus de Teatre; a La Villarroel, ja fa temps, li ha tocat el paper de “teatre comercial”, on prima el passar-s’ho be i sobretot riure, …. sovint amb textos intranscendents, que no vol dir en cap cas, que no tinguin qualitat.
Aquesta especialització, li permet fer calaix en uns determinats teatres i amb els calerons que recull, produir altre tipus de teatre mes seriós, que amb tota seguretat ens agrada mes als teatraires. Dic això, perquè La Villarroel, abans d’aquesta especialització, era una de les sales teatrals de Barcelona on nosaltres acudíem mes,…. a vegades sense saber ben be ni tan sols el que anàvem a veure, perquè confiàvem cegament amb la seva programació.
Es per això que d’entrada no teníem pensat anar a veure aquesta producció; vàrem comprar entrades per anar plegats amb uns familiars, perquè estàvem segurs, això si, que ens ho passaríem be. La realitat es que a mes a mes de riure i de veure treballar a dos actorassos, ens ha sorprès molt favorablement el text de la seva autora, Marta Buchaca.